Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Ferrando Pérez Calvillo
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, jurista i cardenal.
Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Antoni Cordeses
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627
Bernal Díaz del Castillo
Història
Militar
Militar i cronista d’Índies castellà.
Participà en tres expedicions a Mèxic 1517, 1518 i 1519 amb Hernán Cortés, i assistí a tota la conquesta de l’imperi asteca El 1540 s’establí definitivament a Guatemala Escriví Historia verdadera de la conquista de Nueva España 1568, rèplica a la història de López de Gómara, per tal de reivindicar la participació dels soldats en la conquesta L’obra és important per l’abundància i la precisió dels fets i pel realisme narratiu de l’autor
Felip Ribot
Historiografia
Historiador.
Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
Antoni de Montserrat de Suelves i d’Ustáriz
Història
Polític.
Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut
Joan Gassiot i Llorens
Història del dret
Advocat.
Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962
F’odor Vasil’evič Rostopčin
Història
Militar
Militar i polític rus.
Ajudant de camp del tsar Pau I, arribà a mariscal i fou nomenat ministre d’afers estrangers 1798 i comte 1799 Contrari a l’aliança amb França, fou destituït 1801 El 1812 fou fet governador de Moscou, que féu evacuar i incendiar davant la invasió francesa Assistí al congrés de Viena 1814-15 La seva filla afrancesà el nom, Sophie Rostoptchine, en installar-se a França i casar-se amb el comte de Ségur comtessa de Ségur
Ataülf
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~858-860).
És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina