Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
Johannes Werner
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany, conegut també amb la forma llatinitzada de Vernerus.
Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques
Grote Reber
Tècnic nord-americà.
Pioner de la radioastronomia, el 1937 construí, motivat pel descobriment de Karl GJansky, el primer radiotelescopi Amb una antena parabòlica de nou metres de diàmetre obtingué el primer mapa de les radiofonts de la Via Làctia, que publicà l’any 1942 impulsà així aquesta branca de l’astronomia d’observació
Jaume Antoni Obrador i Soler
Literatura catalana
Erudit, dramaturg i poeta.
Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola, qualificador de la Inquisició i membre de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798 Deixà inèdits estudis d’astronomia i de química, diversos discursos morals i algunes comèdies i poemes satírics, en castellà i en català
grup de Bessel
Matemàtiques
Fórmules de resolució de triangles esfèrics emprades en astronomia de posició.
Per a a, b i c costats i A, B, C, angles d’un triangle esfèric, hom té, per al costat a el grup cos a = cos b cos c + sin b sin c cos A sin a sin B = sin b sin A sin a cos B = cos b sin c - sin b cos c cos A i, per permutació cíclica, els grups corresponents als costats b i c
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
heliòstat
Astronomia
Geologia
Tecnologia energètica
Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció, malgrat el moviment de l’astre en el firmament (celòstat).
És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors
Menelau d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Fou el primer a separar la trigonometria de l’estereometria i l’astronomia Féu la primera definició de triangle esfèric i utilitzà la relació entre els triangles esfèrics i els plans per a resoldre els triangles esfèrics teorema de Menelau Escriví el tractat Esfèrica , on establí els fonaments de la trigonometria esfèrica
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar…
Jordi Joan i Santacília
Científic, marí i diplomàtic.
A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu…
al-Bīrūnī
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge d’origen persa.
El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina