Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Museu Blau

Museu Blau
Ajuntament de Barcelona
Museologia
Zoologia
Museu
Museu de Barcelona que depèn del Museu de Ciències Naturals.
Té la seu al litoral del barri de Sant Martí de Provençals, a l’Edifici Fòrum del conjunt Fòrum Universal de les Cultures El projecte d’adaptació de l’edifici a les funcions del museu és obra de l’equip d’arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l’edifici original D’aquest, el museu n’ocupa 9000 m 2 distribuïts en dues plantes que s’estructuren al voltant d’un gran vestíbul de lliure accés, punt de partida i d’arribada a tots els programes i serveis del Museu l’exposició permanent Planeta Vida, els espais per a exposicions temporals, la Mediateca…
Jordi Garcia-Soler

Jordi Garcia-Soler
Josep Renalias (CC BY-SA 3.0)
Ràdio i televisió
Periodista.
Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976 participà també en programes de…
Enric Marín i Otto

Enric Marín i Otto
© CCMA
Periodisme
Professor universitari i periodista.
Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Ha ocupat els càrrecs de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació 1991-95 i Secretari General de la UAB 1998-2002 Investigador vinculat a l’InCom Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat professor visitant de la Ohio University i ha escrit nombrosos treballs i articles especialitzats en els àmbits del periodisme, la cultura de masses, la història de la cultura i de la comunicació, les polítiques comunicatives i la identitat cultural…
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
Josep Maixenchs i Agustí

Josep Maixenchs rebent el premi Maria Honorífica del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2010 en reconeixement a la seva carrera
Cinematografia
Educació
Productor de cinema i pedagog.
Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món…
Roser Capdevila i Valls
Art
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el Serra d’Or d’…
Institut Pontifici de Música Sacra
Música
Institució acadèmica i científica creada a Roma el 1910 i destinada a l’ensenyament i la recerca, en l’àmbit universitari, de tots els aspectes relacionats amb la música religiosa.
Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…
Stan Lee
Disseny i arts gràfiques
Autor i editor de còmics nord-americà, de nom de naixement Stanley Martin Lieber.
El 1939 s’incorporà a la redacció del grup Timely Publications posteriorment Marvel, on aviat es convertí en cap de la secció de còmics, dels quals començà a escriure guions signats amb el pseudòmim Stan Lee, que més tard registrà com a nom legal L’any 1961 creà els Fantastic Four , sèrie en què els superherois adquiriren característiques més humanes, absents fins aleshores, i que es convertí en el seu primer gran èxit Posteriorment aprofundí en aquesta direcció, en la qual, amb Spiderman i The Incredible Hulk aconseguí dues de les considerades fites del gènere Més endavant llançà altres…
música lleugera
Música
En oposició amb música seriosa (categorització de lamúsica), terme que engloba -amb límits poc definits i, evidentment, socialment subjectius- un conjunt molt hete rogeni de diferents músiques.
En altres llengües existeixen les denominacions equivalents light music o easy listening music , musique légère , Unterhaltungsmusik , etc La idea de música lleugera posseeix, en ocasions, connotacions clarament pejoratives, però resulta totalment injustificat parlar en termes de més/menys qualitat per a referir-se a l’esmentada oposició En el cas de la música lleugera, es tracta d’un conjunt de músiques les funcions de les quals poden diferir notablement de les pròpies de la música seriosa, ja que hom les entén primàriament com a música d’entreteniment més que no pas amb pretensions merament…
nadiu digital
Sociologia
Individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat.
El nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions Els nadius digitals estan plenament familiaritzats en l’ús de les eines i demostren un bon domini intuïtiu de les tecnologies pròpies de la societat de la informació Segons Marc Prensky hi ha una singularitat dels membres d’aquesta generació que els diferència de les generacions anteriors Als nadius digitals —en contraposició als immigrants digitals—, se'ls atribueix una nova habilitat la de saber entendre millor l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina