Resultats de la cerca

Als Països Catalans fou utilitzada per primera vegada en el setge de Balaguer 1413, segons les cròniques del mateix setge Es carregava per la recambra, de forma semblant a com ho fan les armes modernes Reposava sobre una forquilla amb les banyes articulades amb uns monyons laterals que sortien al nivell de la culata de la peça, de manera que aquesta podia bascular en sentit vertical, sobre l’eix dels monyons, i en sentit horitzontal, sobre el mànec de la forquilla, el qual s’introduïa en un forat del banc de la peça Darrere la tanca de la recambra hi havia una cua de ferro…

Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es…

Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar…

El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes…

El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en…

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i…

Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…

A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…