Resultats de la cerca
Es mostren 1797 resultats
Estrasburg obliga Espanya a indemnitzar Antoni Messegué i Francesc Xavier Barberà condemnats pel "cas Bultó"
El tribunal d’Estrasburg obliga Espanya a indemnitzar els independentistes catalans Antoni Messegué i Francesc Xavier Barberà condemnats pel "cas Bultó" l’Audiència Nacional els absol el 3 de novembre de 1993
Tipologia d’esteles medievals del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Tipus d'esteles Tipus de peus d'estela Creus Geometria Elements religiosos Zoomorf armes parlants Fitomorf armes parlants Armes parlants Heràldica Epigrafia
Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…
Faustí Barberà i Martí pronuncia a Lo Rat Penat de València el discurs De regionalisme i valentinicultura
Faustí Barberà i Martí pronuncia a Lo Rat Penat de València el discurs De regionalisme i valentinicultura
Pasqual Maragall, Rita Barberà i Joan Fageda són reelegits a les eleccions municipals a les tres capitals dels Països Catalans
En les eleccions municipals, Pasqual Maragall, Rita Barberà i Joan Fageda són reelegits a les tres capitals dels Països Catalans Pel que fa a les autonòmiques, el PP guanya a les Balears i al País Valencià Eduardo Zaplana Hernández-Soro es converteix en el nou president de la Generalitat Valenciana
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…
Joan Esplugas i Moncusí

Joan Esplugas i Moncusi
© Fototeca.cat
Història
Política
Agronomia
Agricultor i polític.
Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls
Tomàs Capdevila i Miquel
Historiografia catalana
Prevere.
Vida i obra Ingressà al Seminari de Tarragona el 1926 i s’inicià ben aviat en la recerca i divulgació històrica, en especial en temes d’art religiós medieval i modern Collaborà assíduament en les publicacions periòdiques de la ciutat de Tarragona La Cruz , 1926-36 i Boletín arqueológico , 1936 i de la Conca de Barberà Aires de la Conca , 1928-36 i Vimbodí , 1933-34 Capdevila explicà la seva ideologia política propera a la Lliga Regionalista en articles d’opinió en diaris reusencs i tarragonins Entre les seves obres destaquen El monestir de Poblet Notes històriques i…
Conesa

Vista parcial de Conesa, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina