Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà

Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans, ed. Teide, Barcelona 1958.
Abadal i de Vinyals, Ramon d’: El domini carolingi a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986.
Abadal i de Vinyals, Ramon d’: El regiment del comte Guifred, ed. Ausa, Sabadell 1989.
Adell i Gisbert, Joan-Albert: El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals. Notes per a un estudi, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1982), vol. I, núm. 7, pàgs. 405-423.
Adell i Gisbert, Joan-Albert: L’arquitectura romànica, Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987.
Adhemar, Jean: Influences antiques dans l’art du Moyen Age Français. Recherches sur les sources et les thèmes d’inspiration, The Warburg Institute, Londres 1939. Reimprès el 1976: Kraus Reprint Neudeln-Liechenstein, pàgs. 189-192.
Adserias, M., Muñoz, J.A., Sardç, M.: Carta arqueològica de la comarca de la Conca de Barberà, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989a, inèdita.
Adserias, M., Muñoz, J.A., Sardç, M.: Enterraments medievals en el Tossal de les Forques (Vimbodí, Conca de Barberà), “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1989b), núm. 9, pàgs. 135-149.
Adserias, M., Muñoz, J.A., Sardç, M.: El Tossal de les Forques, Vimbodí (Conca de Barberà), “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), època V, núm. 12, pàg. 240.
Agraz, J. - Menchón, J.J.: Memòria de la intervenció arqueològica a les quadres de l’antic escorxador de Tarragona (Camp de Tarragona 1992), inèdita.
Aiguadé i Sordé, Jaume: Història de Vilabella, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1990.
Ainaud i de Lasarte, Joan: Cerámica y vidrio, dins Ars Hispaniae, vol. X, ed. Plus Ultra, Madrid 1952.
Ainaud i de Lasarte, Joan: Art Romànic. Guia, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Art de Barcelona, Barcelona 1973.
Ainaud, J., Vila-Grau, J., Virgili, M.J., Companys, I., Vila, A.: Els vitralls del monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona, dins Corpus Vitrearum Medii Aevi, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992.
Albinyana, J.F. - Bofarull, A. de: Tarragona monumental ó sea descripción histórica y artística de todas sus antigüedades y monumentos. Primera parte que comprende á Tarragona celta y romana, Impremta d’Aris i Jurnet, Tarragona 1849.
Albon, Marquis d’: Cartulaire général de l’Orde du Temple 1119-1150, París 1913.
Album Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, Llibreria - Catalònia, Barcelona, vol. IV, 1931.
Alcolea i Gil, Santiago: Artes decorativas en la España cristiana, dins Ars Hispaniae, vol. XX, ed. Plus Ultra, Madrid 1975.
Alcoy, Rosa: Rostres profans i marginàlia a Catalunya. Qüestions d’enfocament, “D’Art” (Barcelona 1989), núm. 15, pàgs. 77-93.
Alcoy, Rosa: Els rostres profans del Mestre de Baltimore i la seva incidència a les arts catalanes, “Lambard” (Barcelona 1990), pàgs. 139-158.
Alegret, Adolf: El castillo del Rey, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1923), núm. 14, pàgs. 77-80.
Aleu i Padreny, Miquel: El castell de Pilats, Tarragona 1988, inèdit.
Alföldy, Géza: Die Romischen Inschriften von Tarraco, 2 vols., “Madrider Forschungen”, 10, Berlín 1975.
Alföldy, Géza: Tarraco, “Forum” (Tarragona 1991), núm. 8, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (traducció revisada de la veu Tarraco a la “Real Encyclopadie der Klassischen Altertumswissenchaft”, suppl., XIV, Munic 1978).
Alföldy, Géza: Una inscripción funeraria de Tarraco del bajo imperio, dins Miscel·lània arqueològica a Josep M. Recasens, Estarraco - Port de Tarragona, Tarragona 1992, pàgs. 13-17.
Alió i Ferrer, Joan: Santa Coloma de Queralt, Tarragona 1991.
Allemagne, H.R. d’: Les anciens maîtres serruriers et leurs meilleurs travaux, vol. I, Librairie Gründ, París 1943.
Aloguín, R., Martínez, E., Recasens, J.M., Ferrer, M.: Pla especial de protecció de la zona arqueològica del pretori i circ romans, Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1981, inèdit.
Altarriba, E. - Baluja, J.: L’orde del Cister a la Catalunya Nova. Poblet-Santes Creus-Vallbona, Caixa Tarragona, Tarragona 1990.
Altisent i Altisent, Agustí: Unpoble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, “Anuario de Estudios Medievales” (Barcelona 1966a), vol. III, pàgs. 131-214 (reeditat dins “Arrels. Miscel·lània d’Aportacions Històriques i Documentals de l’Espluga de Francolí”, l’Espluga de Francolí, 6 (1990), pàgs. 7-93).
Altisent i Altisent, Agustí: Notícies socials i econòmiques de Montblanc, la Guàrdia dels Prats i la Riba, pels volts del 1200, en els documents de Poblet, dins “VIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya”, Montblanc-Granollers 1966b, pàgs. 49-65.
Altisent i Altisent, Agustí: Comerç marítim i capitalisme incipient. Episodis de la vida econòmica d’un matrimoni tarragoní (1191-1203), “Scriptorium Populeti” (Poblet 1970), núm. 3, Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al pare Jaume Finestres, historiador de Poblet (f 1769), pàgs. 161-180.
Altisent i Altisent, Agustí: Les granges de Poblet al segle XV. Assaig d’història agrària d’unes granges cistercenques catalanes, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1972.
Altisent i Altisent, Agustí: Història de Poblet, Abadia de Poblet 1974.
Altisent i Altisent, Agustí: Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1978), I, pàgs. 33-83.
Altisent i Altisent, Agustí: Ordinacions de l’Espluga de Francolí Sobirana (1347), “Arrels” (l’Espluga de Francolí 1980), pàgs. 131-158.
Altisent i Altisent, Agustí: Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1981a), II, pàgs. 33-83.
Altisent i Altisent, Agustí: Per a la història de Senan (1159-1264), “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1981b), III, pàgs. 155-196.
Altisent i Altisent, Agustí: La descentralización administrativa del monasterio de Poblet en la edad media, “Scriptorium Populeti” (Poblet 1985), núm. 12.
Altisent i Altisent, Agustí: Les relíquies de l’altar major de l’església de Poblet, “Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1982), IV, pàgs. 165-192.
Altisent i Altisent, Agustí: Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
Alvarez, María del Carmen: La baronia de la Conca d’Òdena, Fundació Noguera, Barcelona 1990.
Alvarez Martínez, José María - Barrera Antón, José Luis de la: Guía breve de la colección visigoda, Mérida 1992.
Ambròs i Monsonís, Jordi: El monestir de Sant Cugat del Vallès, ed. Oikos-Tau, Vilassar de Mar 1984.
Amengual i Batle, J.: L’església de Tarragona al començament del segle V, segons la correspondència de Consentius a sant Agustí, “Randa” (Barcelona 1984), núm. 16, pàgs. 5-17.
Amigó i Anglès, Ramon: Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster, Asociación de Estudiós Reusenses, Reus 1968.
Amigó i Anglès, Ramon: Els topònims del terme municipal i poble de Constantí, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1968.
Amigó i Anglès, Ramon: Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal, “Monografies de Vila-seca i Salou”, 6, Ajuntament de Vila-seca i Salou, Vilaseca i Salou 1978.
Amo, Maria Dolors del: Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, Tarragona 1979-89, vol. 1 (1979); vol. 2 (1981) i vol. 3 (1989).
Anglès, F. - Miquel, J.: Guia de l’Aleixar (Baix Camp), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985.
Anglès, Higini: La música a Catalunya fins al segle XIII, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1935, (ed. facsímil: 1988).
Anguera, Pere: El priorat de la cartoixa d’Escaladei, Fundació Roger de Belfort, Santes Creus 1985.
Anguera, Pere: Urbanisme i arquitectura de Reus, Caixa de Pensions “la Caixa”, Reus 1988.
Anguera, P., Gort, E. Mèlich, J.: Aproximació a la història de Reus, 2 vols., Ajuntament de Reus, Reus 1984.
Aniel, Jean-Pierre: Els inicis de la cartoixa d’Escaladei (Scaladei). Historia i arqueologia, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1980), vol. I, núm. 2, pàgs. 119-125.
Aquilué i Abadías, Xavier: Comentaris entorn a la presència de ceràmiques de producció africana a Tàrraco, dins Miscel·lània arqueològica a Josep M. Recasens, Estarraco-Port de Tarragona, Tarragona 1992, pàgs. 25-33.
Aquilué i Abadías, Xavier: La seu del Col·legi d’Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre històric de Tarragona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Tarragona, Tarragona 1993.
Aquilué, Xavier - Dupré, Xavier: Reflexions entorn de Tàrraco en època tardo-republicana, “Forum” (Tarragona), núm. 1, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1986.
Aquilué, X., Dupré, X., Massó, J., Ruiz De Arbulo, J.: Tarraco. Guia arqueològica, edicions El Mèdol, Tarragona 1991a.
Aquilué, X., Dupré, X., Massó, J., Ruiz De Arbulo, J.: La cronologia de les muralles de Tàrraco, “Revista d’Arqueologia de Ponent” (Lleida 1991b), núm. 1, pàgs. 271-301.
Araguas, Philippe: Les châteaux des marches de Catalogne et Ribagorce (950-1100), “Bulletin Monumental” (París 1979), CXXXVII, pàgs. 205-224.
Arbeloa i Rigau, Joan V.M.: Per una nova interpretació del “Codex Veronensis” i les esglésies visigòtiques de Tàrraco, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1986-87), època V, núms. 8-9, pàgs. 125-134.
Arbeloa i Rigau, Joan V.M.: Possibilitats de l’arqueologia medieval jueva a Tarragona, dins “IV Jornades d’Arqueologia Medieval a Catalunya. Jueus, musulmans i cristians”, Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona, Departament d’Història Medieval 1989a. Actes fotocopiades.
Arbeloa i Rigau, Joan V.M.: Consideracions sobre la catedral visigòtica de Tarragona, dins Setmana Santa 1989, Gremi de Pagesos de Sant Isidre, Tarragona 1989b.
Arco y Molinero, Ángel del: Notas arqueológicas de la diócesis de Tarragona, “Revista de archivos, bibliotecas y museos” (Madrid 1898), vol. II, pàgs. 185-186.
Arco y Molinero, Ángel del: Notas arqueológicas de la diócesis de Tarragona, IV. Iglesia de Alcover, “Revista de archivos, bibliotecas y museos” (Madrid 1905), vol. XIII, pàgs. 416-420.
Arco y Molinero, Ángel del: La primitiva catedral de Tarragona. Santa Tecla la Vieja. Estudio arqueológico, Tarragona 1914.
El arte románico. Catálogo, Exposición organizada por el gobierno español bajo los auspicios del Consejo de Europa, Barcelona i Santiago de Compostel·la 1961.
Asens, Joan: Guia del Priorat, Tarragona 1981.
Avella Delgado, Lourdes: Catálogo de las monedas medievales y modernas procedentes de las excavaciones en la “Necrópolis romano-cristiana” de Tarragona (Museo Arqueológico Provincial), dins Recull Andreu Aleu i Teixidó (1829-1900), Llibreria Guàrdias, Tarragona 1979, pàgs. 11-38.
Avril, François, i ALTRES: Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique, Bibliothèque Nationale, París 1982.
Azcárate, José Maria: Arte gótico en España, Manuales de Arte Cátedra, ed. Cátedra, Madrid 1990.
Badia, Francesc: Guía turística de Montblanc, Montblanc 1992.
Balañá i Abadia, Pere: Toponímia arábigo-catalana: Lleida, Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat, “Treballs de la Secció de Filologia i Historia Literària” (Tarragona 1981), II, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
Balañá i Abadia, Pere: La influència àrab al Baix Camp, dins L’Aleixar: 8è centenari (1184-1984), l’Aleixar 1984, pàgs. 71-81.
Balañá i Abadia, Pere: Consideracions sobre l’etimologia de l’Aleixar, “Butlletí de la Societat d’Onomàstica” (Barcelona 1984), juny, pàgs. 38-43.
Balañá i Abadia, Pere: Els noms de lloc de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990.
Balañá i Abadia, Pere: Visió cosmopolita de Catalunya, vol. 1, Relats de viatgers i escriptors (segles i aC - XIX), Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991.
Balañá i Abadia, Pere: Els musulmans a Catalunya (713-1153), ed. Ausa, Sabadell 1993.
Balañá, Pere - Garcia, Josep: Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Emilio Sáez, CSIC, Barcelona 1989, pàgs. 243-254.
Balari i Jovany, Josep: Orígenes históricos de Cataluña, 2 vols., Est. tip. J. Jepús, Barcelona 1899 (2a ed., facsímil, Barcelona 1964).
Balil, Alberto: Excavaciones en la “Torre de Pilotos” (Tarragona). Campaña de excavaciones de 1962. Memoria, dins “Excavaciones arqueológicas en España” (Madrid), núm. 65, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General de Bellas Artes, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, Madrid 1969.
Bango, Isidro G.: El espacio para enterramientos privilegiados en la arquitectura medieval española, “Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte” (Madrid 1992a), vol. IV.
Bango, Isidro G.: El románico en España, Espasa-Calpe, Madrid 1992b.
Barbará, Andreu - Cavallé, Joan: Guia d’Alcover, Diputació de Tarragona, “Els Llibres de la Medusa”, núm. 16, Tarragona 1982.
Barceló, Miquel: Sobre algunos fulus contemporáneos a la conquista de Hispania por los árabe-musulmanes, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1971-72), XXXIV, pàgs. 33-42.
Barceló, Miquel: El rei Akhila i els filis de Wititza: encara una altra recerca, “Miscellanea Barcinonensia” (Barcelona 1978), XLIX, pàgs. 59-76.
Barceló, Miquel: Visigots i àrabs, dins Historia de Catalunya, dirigida per J. Nadal i Ph. Wolff, ed. Oikos-Tau, Vilassar de Mar 1983, pàgs. 221-239.
Barceló, Miquel:Los límites de la información documental escrita, dins Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”, ed. Crítica, Barcelona 1988a, pàgs. 73-87.
Barceló, Miquel: La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural, dins Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”, ed. Crítica, Barcelona 1988b, pàgs. 195-274.
Barceló, Miquel: La cuestión septentrional. La arqueología de los asentamientos andalusíes más antiguos, “Aragón en la Edad Media” (Saragossa), núm. 9, Avances recientes en la historia de al-Andalus: arqueología y sociedad, Universidad de Zaragoza 1991a, pàgs. 341-353.
Barceló, Miquel: Assentaments berbers i àrabs a les regions del nord-est d’Al-Andalus: el cas de l’Alt Penedès (Barcelona), dins La Marche Supérieure d’al-Andalus et l occident chrétien, Publications de la casa de Velázquez, serie archéologie, XV, Madrid 1991b.
Barral i Altet, Xavier: Els mosaics de paviment medievals a Catalunya, Artestudi Edicions, Barcelona 1979.
Barral i Altet, Xavier: L’art pre-romànic a Catalunya (segles IX-X), Edicions 62, Barcelona 1981.
Barral i Altet, Xavier: Les catedrals de Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1994.
Barral, X., Liaño, E., Sureda, J.: La España Gótica, 2 vols., ed. Encuentro, Madrid 1987.
Barraquer i Roviralta, Gaietà: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Impremta de J. Altés i Alabart, Barcelona 1906.
Barraquer i Roviralta, Gaietà: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, 4 vols., Impremta de J. Altés i Alabart, Barcelona 1915-17.
Barrau, L. - Massó, J.: Gesta comitum Barcinonensium, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1925.
Bartomeu, Josep: Guia del romànic català. Principat/Andorra/Rosselló/Aragó, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col l. “Cavall Bernat”, núm. 7, Barcelona 1980.
Bassegoda i Nonell, Joan: Història de la restauració de Poblet: destrucció i reconstrucció de Poblet, Abadia de Poblet 1983.
Bastardes i Parera, Rafael: Gilgamés i els capitells romànics, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1982), vol. I, núm. 8, pàgs. 474-490.
Batet, Carolina: La marca encastellada? Castells i poblament a la Marca del comtat de Barcelona durant els segles X i XI, “Afers” (València e.p.).
Batista, R. - Ferrer, M.: Aportació a l’estudi dels sepulcres de lloses, “Empúries” (Barcelona 1993), II, 48-50, pàgs. 100-107.
Batlle i Huguet, Pere: Miniatures i fragments litúrgics inèdits de l’Arxiu Capitular de Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1935), vol. XI, pàgs. 275-276.
Batlle i Huguet, Pere: Los monumentos arqueológicos y tesoros artísticos de Tarragona y su provincia durante los años 1936-39, Tarragona 1942.
Batlle i Huguet, Pere: Tarragone, dins “Congrés Archéologique de France. Catalogne”, vol. 117, París 1959, pàg. 215-224.
Batlle i Huguet, Pere: La catedral de Tarragona, ed. Everest, Lleó 1979.
Batlle i Huguet, Pere: El paviment de la catedral de Tarragona, dins “XVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya”, 11 d’octubre de 1979, Santa Coloma de Queralt 1979, pàgs. 143-145.
Baucells i Reig, Josep: Santes Creus entre dos bisbats, “Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus” (Santes Creus 1968-70), III, pàgs. 397-422.
Beer, Rudolf: Handschrifstenchätze Spaniens, Viena 1894.
Beigbeder, Olivier: Léxique des symboles, París 1969.
Benet i Clarà, Albert: Ansulf de Gurb, cap de la família Gurb-Queralt, “Ausa” (Vic 1975-79a), VIII, pàgs. 132-145.
Benet i Clarà, Albert: Sendred de Gurb, “Ausa” (Vic 1975-79b), VIII, pàgs. 238-255.
Benet i Clarà, Albert: La donació de Sant Pere d’Ambigats, primer document sobre Barberà, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1981), núm. 3, pàgs. 133-154.
Benet i Clarà, Albert: L’expansió del comtat de Manresa, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1982a.
Benet i Clarà, Albert: Hug de Gurb, un vigatà iniciador de la família Cervelló (996-1027), “Ausa” (Vic 1982b), X, pàgs. 1-12.
Benet i Clarà, Albert: La Conca de Barberà. Terme d’un municipi romà?, “Miscel·lània d’estudis solivellencs” (Solivella 1984), pàgs. 63-66.
Benet i Clarà, Albert: El procés d’independència de Catalunya (897-989), Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, Sallent 1988.
Benet i Clarà, Albert: La donació de Centcelles al monestir de Ripoll, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1988), VII, pàgs. 55-61.
Benet i Clarà, Albert: Castells i línies de reconquesta, dins “Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI)”, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona 1991a, pàgs. 365-391.
Benet i Clarà, Albert: Castells, guàrdies i torres de defensa, dins “Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI)”, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1991b, pàgs. 393-407.
Benet i Clarà, Albert: La família Gurb-Queralt (956-1276), senyors de Sallent, Oló, Avinyó, Gurb, Manlleu, Voltregà, Queralt i Santa Coloma de Queralt, Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, Sallent 1993.
Benet, C., Fàbrega, X., Macias, J.M., Remolà, J.A. (Codex Sccl).: L’àrea d’enterraments baix imperials de Mas Rimbau/Mas Mallol, Tarragona, “Acta arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1992), V (1991-92), pàgs. 73-85.
Benito Ruano, E.: El principado de Tarragona, dins Miscel·lània Ramon d’Abadal, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1994, pàgs. 107-119.
Bergadà i Girona, Lleó: Una biblioteca monástica catalana, “El Matí” (Barcelona 1929), juliol.
Bergès Soriano, M.: Columnas romanas y cruces visigóticas en la plaza del Rovellat de Tarragona, “Miscelánea arqueológica. LXXV aniversario de los cursos de Ampurias” (Barcelona 1974), vol. I, pàgs. 153-167.
Bermúdez Medel, Alejandro: Excavaciones arqueológicas en la calle Gobernador González de Tarragona y problemática de la topografía del área central intramuros en época romana, “Acta arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1988), I (1987-88), pàgs. 31-47.
Bermúdez Medel, Alejandro: El Centre d’Arqueologia Urbana de Tarragona: primer balance, “Acta arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1991), IV (1990-91), pàgs. 31-46.
Bermúdez Medel, Alejandro: L’àrea d’hàbitat intramurs de l’antiga Tàrraco, dins “Tribuna d’arqueologia 1991-1992” (Barcelona 1993), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 86-96.
Bernardi, C.: Catalogne romane, ed. Zodiaque, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne 1960).
Bertaux, Émile: Formation et developpement de la sculpture gothique, dins Histoire de l’Art, dirigida per André Michel, vol. II, la part, París1922 (1906), pàgs. 125-295
Bertran i Roigé, Prim: Notes sobre l’enderrocament de fortaleses a les contrades tarragonines, ordenat per Felip V, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1973), pàgs. 131-133.
Bertran i Roigé, Prim: L’orde de l’Hospital ales terres catalanes, dins “Primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX)”, 1985 en premsa.
Biarnés i Biarnés, Carmel: Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre (710-1615), Rafael Dalmau editor, Barcelona 1973.
Biarnés i Biarnés, Carmel: Una ara prehistórica en el ábside de la iglesia de Albarca. Podría relacionarse con las prácticas del periodo pre-romano, “Diario Español” (Tarragona 1978), 13 d’octubre.
Biete, Vicenç: Cabacés, un poble al peu del Montsant, Ajuntament de Cabassers, Cabassers 1991.
Blanch, Josep: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, 2 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985 (reedició facsímil; la ed.: Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, Tarragona 1951).
Blasi i Vallespinosa, Francesc: Guia descriptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1928.
Blasi i Vallespinosa, Francesc: Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona, Centre de Lectura de Reus, Reus 1933.
Bofarull, Jaume: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona, “Revista de Bibliografia Catalana” (Barcelona 1905).
Bofarull i de Brocà, Antoni de: Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días, 2 vols. 1845-56 (3a ed.: Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1959-61).
Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Los condes de Barcelona vindicados, 2 vols., Impremta de J. Oliveres i Montmany, Barcelona 1836 (ed. facsímil, Barcelona 1988).
Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, vol. V, Barcelona 1849.
Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, vol. VIII, Barcelona 1851.
Bofarull i Sans, Francesc: Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanch, “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1898), VI, pàgs. 289-366.
Bohigas i Balaguer, Pere: La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña. Período románico, Asociación de Bibliófilos, vol. I, Barcelona 1960.
Bolòs, Jordi - Claramunt, Salvador: El capbreu de la comanda de l’Espluga de Francolí del 1558, “Arrels. Miscel·lània d’aportacions històriques i documentals de l’Espluga de Francolí” (l’Espluga de Francolí 1991), núm. 7.
Bolòs, J., Esquerda, M., Gallart, J.: Notícia d’algunes sepultures excavades a la roca situades a la comarca de les Garrigues, “Datos arqueológicos ilerdenses” (Lleida 1985), IX, pàgs. 23-26.
Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: Les sepultures excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’"Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982), pàgs. 105-147.
Bonet, M.: La feudalització de Tarragona (segle XII), “Butlletí arqueològic” (Tarragona e.p.).
Bonnassie, Pierre: La Catalogne du milieu du Xème à la fin du Xlème siècle: croissance et mutation d’une société, 2 vols., Publications de l’Université de Tolouse-Le Mirail, Tolosa de Llenguadoc 1975-76 (ed. catalana: Edicions 62, Barcelona 1979-81).
Bousquete, Jacques: Le róle des Cisterciens dans la décadence romane. Exemples et réflexions, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxà” (Codalet-Prada 1984), núm. 15, pàgs. 145-157.
Bové i Moncusí, Montserrat: Algunes consideracions sobre la toponímia del Pla de Santa Maria, dins Recull Ignasi Mallol i Casanovas (1892-1940), Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona 1991, pàgs. 145-157.
Bover, J.M.: Tres códices tarraconenses de la Vulgata, “Estudios Eclesiáticos” (Barcelona 1925), núm. 4, pàgs. 382-391.
Bracons i Clapés, Josep: Catàleg de l’escultura del Museu Episcopal de Vic, Museu i Biblioteca Episcopals de Vic, Vic 1983.
Brocà, S.: Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou, Fundació Loaiza Vidiella, Riudecanyes 1986.
Brodman, James William: L’orde de la Mercè, Quaderns Crema, Barcelona 1990.
Bryant, W.J. (editor): Cartas sobre el anfiteatro tarraconense, The Wylliam Bryant Foundation, Springfïeld 1971.
Burés, L., Gurt, J.M., Marquès, A.M., Tuset, F.: Cadastres d’època romana a les ciutats de Tarraco, Ilerda i Iesso, dins “Tribuna d’arqueologia 1988-1989” (Barcelona 1989), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 112-120.
Burin, Elizabeth: Reflexions sur quelques aspects de l’enluminure dans l’Ouest de la France au XIIè siècle: Le manuscrit latin 5323 de la Bibliothèque Nationale, “Bulletin Monumental” (París 1985), 143-III, pàgs. 209-225.
Buron, Vicenç: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Barcelona 1980 (la ed., Barcelona 1977).
Buron, Vicenç: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona 1989.
Caballero Zoreda, Luis: Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época visigoda en España, dins Homenaje al cardenal Tarancón, Madrid 1980, pàgs. 85-102.
Cabañero Subiza, Bernabé: Los castillos catalanes de los siglos IX y X: problemas de estructuras y técnicas constructivas, dins “XXXIV Corso di Cultura sull’arte Ravennate e Bizantina”, Ravenna 1987, pàgs. 85-117.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: La geografia de les propietats de Poblet segons els fogatges (s. XIV), “Scriptorium Populeti” (Poblet 1966), “Scriptorium Populeti” I, pàgs. 311-318.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Tres mansos medievales (Pontons), dins “Atti del Colloquio Internacionale di Archeologia Medievale. Palermo-Erice, 20-22 settembre 1974”, Universitá de Palermo, Palerm 1976, pàgs. 3-11.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Tarragona i les corts catalanes (1283-1442), “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1977), núm. 1, pàgs. 69-79.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Vías de comunicación medievales en la cuenca del río Francolí (Tarragona), dins “XV Congreso Nacional de Arqueología. Lugo 1977”, Saragossa 1979, pàgs. 1 203-1 211.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Les mines d’argent de les Muntanyes de Prades, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1980), època V, núm. 2, pàgs. 129-131.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Els enterraments amb sarcòfag del monestir de Poblet (segles XII-XIV), dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’“Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982a), pàgs. 203-219.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Esteles del monestir de Poblet, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1982b), núm. 4, pàgs. 262-276.
Cabestany i Fort, Joan-Ferran: Prenafeta Vell, Montblanc, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982c, pàgs. 389-390.
Cabestany, J.F., Bagué, E., Schramm, P.E.: Els grans comtes de Barcelona, ed. Teide, Barcelona 1960.
Camprubí, Francesc: El monumento paleocristiano de Centcelles (Tarragona), Barcelona 1953.
Camps i Arboix, Joaquim de: Les cases pairals catalanes, ed. Destino, Barcelona 1977, 5a ed.
Camps i Sòria, Jordi: Dos temes del cicle de Caïm i Abel del claustre de la catedral de Tarragona, “Lambard” (Barcelona 1985), vol. 1, pàgs. 121-126.
Camps i Sòria, Jordi: El claustre de la catedral de Tarragona. Escultura de l’ala meridional, Lambard (sèrie “Monografies i Recerques”, núm. 1), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1988.
Camps i Sòria, Jordi: El final del Románico en Cataluña, coll. “Cuadernos de Arte Español”, núm. 43, Historia 16, Madrid 1992.
Camps, Jordi - Lorés, Imma: Una línia d’influència occitana en l’escultura del presbiteri de la catedral de Tarragona, “Lambard” (Barcelona 1992), vol. V (“III Col·loqui ‘L’estil 1200 i l’art català’”), pàgs. 53-78.
Capdevila, Ramon: Dos sepulcres de lloses del terme de l’Albiol, dins Miscel·lània en homenatge a Salvador Vilaseca i Anguera (1975-1985), Reus 1985, pàgs. 55-61.
Capdevila i Felip, Sanç: Guia histórico-arquelógica, Tarragona s.d., pàgs. 105-106.
Capdevila i Felip, Sanç: El temple de Santa Maria del Miracle de Tarragona, Tarragona 1924.
Capdevila i Felip, Sanç: Història compendiada del santuari de Sant Magí, Impremta Recasens, Montblanc 1924*.
Capdevila i Felip, Sanç: L’ermitatge de les Virtuts, Tarragona 1927.
Capdevila i Felip, Sanç: El convent de Sant Domènec, Tallers Tipogràfics de Torres Virgili, Tarragona 1927.
Capdevila i Felip, Sanç: Santa Magdalena de Bell-lloc, Successors de Torres Virgili, Tarragona 1928.
Capdevila i Felip, Sanç: El Gremio de Labradores, Tarragona 1929.
Capdevila i Felip, Sanç: Sant Pere de les Celades, “La Cruz” (Tarragona 1929), 14 de juliol.
Capdevila i Felip, Sanç: La Seu de Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1934), vol. X, pàgs. 1-129.
Capdevila i Felip, Sanç: La Seu de Tarragona. Notes sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars, Biblioteca Balmes, Barcelona 1935.
Capdevila i Felip, Sanç: Sobre la invasió àrab i reconquesta de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1964-65), LXIV-LXV, pàgs. 29-63.
Capdevila i Felip, Sanç: Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932), edició a cura de F.X. Ricomà, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1980.
Capdevila i Felip, Sanç: El monestir cistercenc de Vallsanta (Notes per a una monografia), “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1988), 7, pàgs. 5-54.
Capdevila i Miquel, Tomàs: El castell senyorial de Forès, “Aires de la Conca” (Montblanc 1933), núm. 15.
Capdevila i Miquel, Tomàs: Sarreal. Notes històriques de la vila, Impremta Castells, Valls 1934 (reedició facsímil: 1985).
Capdevila i Miquel, Tomàs: El monestir de Santes Creus, Impremta Torres Virgili, Tarragona 1935.
Capdevila i Miquel, Tomàs: El monestir de Santes Creus propulsor decidit de la repoblació comarcal: l’abat Pere de Mendoza pobla Savella l’any 1497, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1936), V, pàgs. 166-167.
Capdevila Ramos, J.: Inventario de los signos de picapedrero de las fachadas de la iglesia de San Ramon en el Pla de Santa María (Tarragona), dins “Actes du Colloque International de Glyptographie de Cambrai”, pàgs. 419-437. 1985.
Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII. De Santa Maria de Ripoll a Santa Maria de Poblet, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1974-75.
Carbonell i Esteller, Eduard: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, col·l. “Materials”, núm. 2, Artestudi Edicions, Barcelona 1981.
Carreras i Casanovas, Antoni: La torre de guaita de Castellfollit (serra de Prades). Notes arqueològiques i planimetría, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1981), època V, núm. 3, pàgs. 65-99.
Carreras i Casanovas, Antoni: Les cistes de Nerola. Enterraments medievals, “El Francolí” (l’Espluga de Francolí 1984), núm. 18, pàgs. 6-8.
Carreras i Casanovas, Antoni: El monestir de Santes Creus (1150-1200), 2 vols., Institut d’Estudis Va-IIencs, Valls 1992.
Carreté, J.M., Dupré, X., Aquilué, X.: La fase tardo-antiga de l’Audiència, dins “Illa Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica”, Barcelona-Palma de Mallorca 1988 (preactes), pàgs. 36-38.
Casa, Carlos de la: Fonctions des stèles d’aprés les donées archèologiques, dins “Signalisations de sépulture et stèles discoidales, Ve-XIXe siècles. Actes des journées de Carcassonne 1987”, Centre d’Archéologie Médievaie du Languedoc, Carcassona 1990, pàgs. 125-131.
Casa, C. de la - Domènech, M.:: Estelas medievales de la provincia de Soria, Diputación Provincial de Soria, Sòria 1983.
Casanovas, Jorge: Arqueología judía medieval en la Península Ibérica, “Revista de arqueología” (Madrid 1986), VII, núm. 61, pàgs. 45-54.
Cases i Loscos, Maria-Lluïsa: Breus notes sobre els molins fariners d’aigua a la Conca Alta del Gaià (segles XIII i XIV), “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1981), núm. 3, pàgs. 225-236.
Els castells catalans, vol. III (1971) i vol. IV (1973), Rafael Dalmau editor, Barcelona.
Catalán, D. - De Andrés, M.S.: La crónica del moro Rasis, ed. Gredos (“Fuentes cronísticas de la historia de España III”), Madrid 1975.
Catalunya medieval, catàleg de l’exposició, Lunwerg Editores Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992.
Cauvet, Émile: Étude historique sur Fontfroide, 1093-1790, Montpeller 1875.
Cazes, D.: Sculpture de l’abbaye de Grandselve et de la cathédrale de Saint Etienne de Toulouse, Catàleg d’exposició del Musée des Agustines, Tolosa de Llenguadoc 1974.
Cazes, D.: L’abbaye de Grandselve, problèmes d’art et d’archéologie: l’église, “Bulletin de la Société Archéologique de Tarn-et-Garonne” (Montauban 1975), pàgs. 51-64.
Cazes, D.: Sur quelques roses à rayonnement de colonnettes du XIIIè siècle en Languedoc et Catalogne, “Revue de Comminges”, XCIII, pàgs. 627-642. 1980.
Champeaux, Gerard de - Sterckx, Dom Sebastian: Introducción a los símbolos, Madrid 1984.
Chátelain, André: Châteaux forts, images de pierre des guerres médiévales, París 1983.
Chévalier, Jean - Gheerbrant, Alain: Diccionario de los símbolos, Barcelona 1991.
Cid Priego, C.: La escultura de la portalada de Santa María de Bell-lloc en Santa Coloma de Queralt, extracte del “Boletín arqueológico” (Tarragona 1952).
Cid Priego, C.: La iglesia de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Queralt 1954a.
Cid Priego, C.: Portadas románicas de la escuela de Lérida, “Ilerda” (Lleida 1954b), XVIII, pàgs. 145-155.
Cirici i Pellicer, Alexandre: L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XIII i XIV, Edicions 62, Barcelona 1977.
Clemens, Jacques: Un dessin de vache béarnaise à la fin du XIII siècle à Sérignac-sur-Garonne, “Revue de Pau et du Béarn” (Pau 1991), núm. 18, pàgs. 25-34.
Codex: Memòria de les excavacions arqueològiques efectuades a la capçalera del circ romà de Tarraco. Sectors CRT-1000, CRT-2000 i CRT-3000, 4 vols., Tarragona 1992 (inèdita).
Colombier, Pierre de: Les chantiers des cathédrales, A. J. Picard, París 1973.
Comas i Pié, Josep: El desplegament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Gaià), dins “XXX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989, pàgs. 309-320.
Comelles i Esteban, J., i Altres: L’hospital de Valls. Assaig sobre l’estructura i les transformacions de les institucions d’assistència, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1991.
Companys, Isabel - Montardit, Núria: Estudi iconogràfic dels àbacs del claustre de la catedral de Tarragona, “Recull-4” (Tarragona 1986), pàgs. 39-67.
Companys, Isabel - Montardit, Núria: El cor de l’església de la Sang d’Alcover (segle XIV): reconstrucció i estudi de les restes, dins Recull Joan Antonio i Guàrdies (1890-1967), Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona 1990, pàgs. 13-31.
Companys, Isabel - Montardit, Núria: La fusta i el guix com a materials de cobriment al Monestir de Santes Creus: fragments del magatzem i el sostre de la Biblioteca (segles XIV-XVI), “Santes Creus” (Santes Creus 1991), pàgs. 9-40, i 67-70.
Companys, Isabel - Montardit, Núria: El castell del Rei en temps de Jaume II. Edició comentada dels llibres de comptes de l’obra (1313-1317), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1995.
Companys, Isabel - Virgili, Maria-Joana: L’art santescreuí en temps de l’abat Jeroni Cantijoc (1560-1593), “Santes Creus” (Santes Creus 1988), vol. VIII, núms. 61-62, pàgs. 19-64.
Companys, Isabel - Virgili, Maria-Joana: Els permòdols de cornisa de Santes Creus: descripció i estudi iconogràfic, “Santes Creus” (Santes Creus 1991a), vols. XI-XII, pàgs. 57-114.
Companys, Isabel - Virgili, Maria-Joana: Un intento de clasificación de los canecillos de cornisa del románico tardío, a través de cuatro ejemplares catalanes, “Cuadernos de Arte e Iconografía” (Madrid 1991b), IV-7, pàgs. 45-61.
Companys, Isabel - Virgili, Maria-Joana: L’església romànica del Pla de Santa Maria, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus 1993.
Companys, I., Montardit, N., Virgili, M.J.: Monestir de Santes Creus. Catàleg del fons del Museu (I), Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus 1994.
Conde, José Antonio: Historia de la dominación de los árabes en España, vol. 2, Madrid 1821.
Consenci: Correspondència amb sant Agustí, vol. 1, Fundació Bernat Metge, Barcelona 1987.
Corbella, R.: Lo nostre poble (Vallfogona de Riucorb), Vic 1898 (reedició amb el títol Història de Vallfogona, Barcelona 1975).
Cortiella i Òdena, Francesc: Guia de Vilaverd (Conca de Barberà), Diputació de Tarragona, Tarragona 1980.
Cortiella i Òdena, Francesc: Història de Constantí, Sindicat Agrícola de Constantí, Constantí 1981.
Cortiella i Òdena, Francesc: Notícies sobre el Codony, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1981-82), núm. IV, pàgs. 145-157.
Cortiella i Òdena, Francesc: Història de Vilaverd, Ajuntament de Vilaverd, Vilaverd 1982a.
Cortiella i Òdena, Francesc: Guia de Perafort (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982b.
Cortiella i Òdena, Francesc: Guia de la Secuita (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982c.
Cortiella i Òdena, Francesc: Una ciutat catalana a darreries de la baixa edat mitjana: Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1984.
Cortiella i Òdena, Francesc: Història de la Pobla de Mafumet, Ajuntament de la Pobla de Mafumet, la Pobla de Mafumet 1986.
Cortiella, Francesc - Anguera, Pere: Història d’Alforja, Ajuntament d’Alforja, Alforja 1986.
Cortiella, Francesc - Anguera, Pere: Alcover medieval, dins Alcover, estat de la qüestió, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover 1987, pàgs. 57-69.
Corts, Joan Ramon: Estela de Riudoms, dins “Les esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, ed. Carrutxa, Reus 1991.
Corts, Joan Ramon: De nom estela, “Lo Floç” (Riudoms 1991), núm. 121, pàg. 15.
Costa, Maria-Mercè: La família de Queralt i Santes Creus, dins “I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, vol. I, Santes Creus 1967, pàgs. 93-109.
Costa, Maria-Mercè: Notícia dels habitants de l’Espluga de Francolí a la segona meitat del segle XV, “Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1980), núm. 2, pàgs. 5-20.
Costa, J.R., Cabestany, J.F, Dupré, X., Companys, I., Virgili, M.J., Arroyo, P., Menchón, J.J., Saxum (UAB): El Consell Comarcal a l’antic hospital, Consell Comarcal del Tarragonès, Tarragona 1995.
Creus i Corominas, Teodor: Santas-Creus. Descripción artística de este famoso monasterio y noticias históricas referentes al mismo y a los reyes y demás personas notables sepultadas en su recinto, Impremta Miquel y Cia, Vilanova i la Geltrú 1884.
Cruañes i Oliver, Esteve: Esglésies romàniques de les comarques tarragonines, Sant Sadurní d’Anoia 1990.
Cruañes i Oliver, Esteve - Virella i Torras, Xavier: Piques baptismals d’immersió del Penedès i el seu entorn, Museu Vilafranca, Vilafranca del Penedès 1984.
Cubells i Llorens, Josefina: Aspectos políticos sociales en Tarragona entre los años 1276 y 1285, dins “XI Congreso di storia della Corona d’Aragona”, vol. II, Academia di Scienze, Lettere e Arti, Palerm 1983, pàgs. 461-479.
Dalmases, David: La capella d’en Marcús, els antecedents del seu fundador i l’advocació a la Mare de Déu de la Guia, “Lambard” (Barcelona 1994), vol. VI, pàgs. 113-160.
Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’art català, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1985.
Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, dins Història de l’art català, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1986.
Dasca, A., López, J., Macias, J.M., Menchón, J.J., Rovira, J.: Estudi de l’interior de la capella de Sant Llorenç, dins Setmana Santa 1988, Gremi de Pagesos de Sant Isidre, Tarragona 1988, pàgs. 7-10.
Delaville Le Roulx, L.: Cartulaire general de l’Ordre des Hospitaliers de S. lean de Jerusalem, 4 vols., ed. Leroux, París 1894-96.
Devillard, Fabienne: Le Festin du Mauvais Riche et le Festin d’Hérode: la signification des repas dans la sculpture du XIIè siècle, “Histoire de l’Art” (París 1989), 5-6, pàgs. 37-48.
Dimier, Marie-Anselme: Recueil de plans d’église cisterciennes, 2 vols., Aiguebelle-París 1949.
Dimier, Marie-Anselme: L’art cistercien hors de France, ed. Zodiaque, Sainte-Marie de la Pierrequi-vire (Yonne 1971a).
Dimier, Marie-Anselme: Fontfroide, dins Dictionnaire d’histoire et géographie ecclésiastiques, 17, cols. 972-977. 1971b.
Dimier, Marie-Anselme: L’art cistercien, col l. “La nuit des temps”, ed. Zodiaque, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne 1982).
Diversos Autors: Anuari d’intervencions arqueològiques. 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993, pàgs. 219-262.
Domènech i Montaner, Lluís: Història y arquitectura del monestir de Poblet, Montaner i Simon editores, Barcelona 1925.
Domènech i Montaner, Lluís: Centcelles, baptisteri i cella memòria de la primitiva església metropolitana de Tarragona, Barcelona 1931.
Domínguez Bordona, Jesús: Manuscritos con pinturas, 2 vols., Centro de Estudios Históricos, Madrid 1933.
Domínguez Bordona, Jesús: El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus. Noticia para su estudio y catálogo de los manuscritos que de dicha procedencia se conservan, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1952.
Domínguez Bordona, Jesús: Miscelánea Bibliográfica de Santes Creus y Poblet. II. Manuscritos recuperados, “Santes Creus” (Santes Creus 1957), núm. 4, pàgs. 207-210.
Domínguez Bordona, Jesús: Manuscritos de San Bernardo en la Biblioteca de Tarragona, “Revue Internationale des études relatives aux manuscrits” (Brussel·les 1958), XII-2, pàgs. 238-246.
Domínguez Bordona, Jesús: Santes Creus en la exposición de la Biblioteca Nacional, “Santes Creus” (Santes Creus 1959), núm. 9, pàg. 399.
Domínguez Bordona, Jesús: Miniatura, Grabado. Encuademación, dins Ars Hispaniae, ed. Plus Ultra, vol. XVIII, Madrid 1962.
Dubourg, Jacques: Histoire des bastides d’Aquitaine, Bordeus 1991.
Dupré i Raventós, Xavier: Les tistes de Nerola, “El Francolí” (l’Espluga de Francolí 1984), 20 de novembre, pàg. 20.
Dupré i Raventós, Xavier: Els capitells corintis de l’Arc de Berà, “Fòrum” (Tarragona), núm. 6, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1987.
Dupré, Xavier - Carreté, Josep Maria: La “Antiga Audiència”. Un acceso al foro provincial de Tarraco, “Excavaciones arqueológicas en España”, 165, Ministerio de Cultura, Madrid 1993.
Dupré, Xavier - Hauschild, Theodor:Antic hospital (Tarragona, Tarragonès), “Arqueología” (Madrid 1984 ), 1983, pàgs. 194-195.
Dupré, Xavier - Hauschild, Theodor: Antic hospital de Santa Tecla (carrer de les Coques), “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), núm. 12, pàg. 252.
Dupré, X., Massó, J., Palanques, M.Li., Verduchi, P.A.: El circ romà de Tarragona, I. Les voltes de Sant Ermenegild, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988.
Dupré, Xavier - Pàmies, Anna-Maria: Intervenció arqueològica al carrer de Santa Tecla de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1986-87), núms. 8-9, pàgs. 229-234.
Duran, Eulàlia: Lluís Ponç d’Icard i el “Llibre de les Grandeses de Tarragona”, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1984.
Duran Cañameras, Félix: L’esculptura mitjeval a la ciutat de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1921-22), època III, vol. I, núm. 1, pàgs. 2-4 i 80-82; núm. 4, pàgs. 80-81; núm. 6, pàgs. 138-140 i núm. 7, pàgs. 165-170.
Duran i Gudiol, Antoni: L’abat de Poblet Esteve de Sant Martí, bisbe d’Osca (1165-1186), “Scriptorium Populeti” (Poblet 1966), I, pàgs. 23-50.
Durliat, Marcel: Arquitectura y escultura románica en Cataluña y Rosellón, “Goya” (Madrid 1961), núms. 43, 44 i 45.
Durliat, Marcel: El arte románico en España, ed. Juventud, Barcelona 1974, (2a ed. 1964).
Erlande-Brandenburg, Alain: La Catedral, col l. “Arte y Estética”, 33, ed. Akal, Madrid 1993.
Escolà, J.M. - Rovira, S.J.: El capbreu de la senyoria de Montornès, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1990), IX, pàgs. 41-144.
L’església vella d’Alcover, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), època III, núm. 41 (1929-30), pàgs. 150-151.
Español i Bertran, Francesca: Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines. Contribució a l’estudi de la seva tipologia arquitectònica, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1980a), I, pàgs. 231-254.
Español i Bertran, Francesca: El tema de la psicòstasi arran d’un portal romànic de la Catalunya Nova: Sant Miquel de la Portella, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1980b), vol. 1, núm. 2, pàgs. 94-101.
Español i Bertran, Francesca: Les cartes de població de Vilallonga, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1983), IV, pàgs. 87-106.
Español i Bertran, Francesca: El Mestre del frontal de Santa Tecla i l’escultura romànica tardana a la Catalunya Nova, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1988), any VII, vol. 4, núms. 23-24, pàgs. 81-103.
Español i Bertran, Francesca: L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra Tarragonina, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc 1991.
Espelt, Jaume - Poblet, Cèlia: Guia de Montblanc, Barcelona 1981.
Fabra i Salvat, M.E.: El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, dins “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989, pàgs. 353-366.
Fabra, M.E. - Burguete, S.: Les antigues donacions del Museu de Valls. Tres esteles donades per mossèn Ramon Piñas, “Cultura” (Valls 1989), núm. 475, pàgs. 14-16.
Fabra, M.E. - Burguete, S.: Tres esteles discoïdals al Museu de Valls (Alt Camp), dins “Les esteles discoïdals dels Països Catalans, estat de la qüestió”, ed. Carrutxa, Reus 1991.
Fàbrega i Maestro, Xavier: Terra sigillata gris i ataronjada estampades, dins Un abocador del segle V al fòrum imperial de Tarraco, Taller-Escola d’Arqueologia, Tarragona 1989, pàgs. 156-172.
Faci, F.J.: Algunas observaciones sobre la restauración de Tarragona, dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Diputació de Tarragona, Tarragona 1991, pàgs. 469-485.
Farré i Barrufet, Robert: Memòria de l’excavació arqueològica d’urgència al jaciment d’Els Masos a Forès (Conca de Barberà 1989), inèdita.
Farré i Barrufet, Robert:Les tombes de “Tuells”. Els resultats de l’excavació d’una necròpolis medieval a la partida d’Els Masos, Forès, “El Baluard” (Sarral 1990), 2a època, núm. 44, pàgs. 26-28.
Felip i Sánchez, J.: La làpida fundacional de l’església de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, “Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi” (Barcelona 1989), III.
Feliu de la Penya, Narcís: Anales de Cataluña, vol. II, Barcelona 1709.
Fernández, Fernando - Hoz, Antonio de la: El cementerio judío de Buhayra (Huerta del Rey, Sevilla), dins “Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española”, vol. IV, Saragossa 1985, pàgs. 49-72.
Fernández Arenas, José: Los monasterios de Santes Creus y Poblet, ed. Everest, Lleó 1977.
Ferré i Miró, Salvador: Els Salbà, nissaga de la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, “Miscel·lània Penedesenca” (Sant Sadurní d’Anoia 1989), vol. XI, pàgs. 163-188.
Ferrer, Màrius: El circ romà de Tarragona, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982.
Fierro, X., Caixal, A., López, A., Sureda, M. J.: Pont vell de la Pobla de Lillet, dins Recerques histórico arqueològiques al Berguedà (1983-86), “Quaderns científics i tècnics”, núm. 1, Diputació de Barcelona, Barcelona 1989, pàgs. 187-201.
Figueras i Fontanals, Lluís Maria: El senyoriu de Celma. Una aproximació històrica, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1986.
Figueras i Fontanals, Lluís Maria: El senyoriu de Celma. Esquema organitzatiu, 2 vols., Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1992.
Figueres, J.: La restauració de la seu de Tarragona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Finestres i de Monsalvo, Jaume: Historia de el real monasterio de Poblet, 5 vols., Cervera-Tarragona 1753-65.
Fischer Von Erlach, J.B.: Entwurf einer historichen architekturt. Essai d’una architecture historique, Viena 1721.
El Fisiólogo. Bestiario medieval, “Los Fundamentales”, ed. Eudeba, Buenos Aires, 1971.
Fita, Fidel: Doce bulas inéditas de Lucio II, Alejandro III, Celestino III, Inocente IV y Alejandro IV, “Boletín de la Real Academia de la Historia” (Madrid 1896), XXIX, pàgs. 97-117.
Fita, Fidel: Las inscripciones funerarias hebreas de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1925), XXIII, pàgs. 13-16 i XXIV, pàgs. 21-23.
Flórez, Enrique: España Sagrada. Antigüedades tarraconenses, vol. XXIV, Madrid 1769.
Flórez, Enrique: España Sagrada. La santa iglesia de Tarragona, vol. XXV, Madrid 1859 (la ed., Madrid 1770).
Focillon, Henri: La escultura románica. Investigaciones sobre la historia de las formas, col·l. “Arte y Estética”, núm. 5, ed. Akal, Madrid 1987.
Font i Rius, Josep Maria: Entorn de la restaurado cristiana de Tarragona. Esquema de la seva ordenado jurídica inicial, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1966), LXVI, pàgs. 83-105 (reimpressió dins Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval, Universitat de Barcelona, Barcelona 1985, pàgs. 93-111).
Font i Rius, losep Maria: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC, Barcelona-Madrid 1969-83.
Forey, A.J.: The templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres 1973.
Forey, A.J.: The military ordres and the spanish reconquest in the twelfth and thirteenth centúries, “Traditio”, XL, pàgs. 197-233. 1984.
Forey, A.J.: Els templers de la Corona d’Aragó i la reconquesta, “L’Avenç” (Barcelona 1992), núm. 161, pàgs. 24-27.
Fort i Cogul, Eufemià: El feudo santescreuí de la Guàrdia de Prats, “La Cruz” (Tarragona 1929), 7 de juliol.
Fort i Cogul, Eufemià: Santes Creus. Notes històriques i descriptives, Impremta Moncunill, Valls 1930.
Fort i Cogul, Eufemià: Algunes notes dels manuscrits i còdex provinents de Santes Creus, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1934), núm. 47.
Fort i Cogul, Eufemià: Santes Creus. Notes històriques i descriptives, Barcelona 1936 [1942].
Fort i Cogul, Eufemià: El santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada a la Selva del Camp. Descripció i història, la Selva del Camp 1947.
Fort i Cogul, Eufemià: L’ermita de Sant Pere del Puig (la Selva del Camp), la Selva del Camp 1953.
Fort i Cogul, Eufemià: L’església de Santa Llúcia de Santes Creus. Noticies històriques del “Vera Nullius” i de la parròquia des del XII als nostres dies, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus 1954.
Fort i Cogul, Eufemià: Costumari de la Selva del Camp, Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1961.
Fort i Cogul, Eufemià: El missal de Santes Creus del Monestir de Gethsemaní, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1962-63), pàgs. 1-8.
Fort i Cogul, Eufemià: La vida en una vila del Camp de Tarragona al segle XIV, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1964.
Fort i Cogul, Eufemià: L’eremitisme a la Catalunya Nova, “Studia monastica” (Montserrat 1965), VII, pàgs. 63-126.
Fort i Cogul, Eufemià: Pere de Queralt, insigne col·laborador de Pere el Gran i egregi amic de Santes Creus, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1966), LXVI, pàgs. 129-139.
Fort i Cogul, Eufemià: Llibre de Santes Creus, ed. Selecta, Barcelona 1967.
Fort i Cogul, Eufemià: El llibre de Valldossera, Institut d’Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-arqueològica, XXVI, Barcelona 1968.
Fort i Cogul, Eufemià: El eremitismo en la archidiócesis tarraconense, dins España eremítica. IV Semana de estudios monásticos. Leyre 1963, Pamplona 1970, pàgs. 79-139.
Fort i Cogul, Eufemià: Sant Bernat Calvó i l’Hospital de Pobres de Santes Creus, “Scriptorium Populeti” (Poblet 1970), núm. 3, apèndix 3, Miscel·lània Històrica Catalana. Homenatge al Pare Jaume Finestres, historiador de Poblet (fi 769), pàgs. 181-213.
Fort i Cogul, Eufemià: Sant Jordi d’Alfama. L’orde militar català, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1971.
Fort i Cogul, Eufemià: El senyoriu de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1972.
Fort i Cogul, Eufemià: Santes Creus de l’exclaustració ençà. La gestió dels organismes que n’han tingut la tutela, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus 1972*.
Fort i Cogul, Eufemià: El llegendari de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1974.
Fort i Cogul, Eufemià: Pere i Guillem de Claramunt, “Miscellanea Aqualatensia” (Igualada 1974*), 2, pàgs. 78-108.
Fort i Cogul, Eufemià: Un gran vila-secà del segle XIII: fra Bonanat, abat de Santes Creus, Vilaseca i Salou 1975.
Fort i Cogul, Eufemià: Notícia històrica d’una singular institució medieval: la Comunitat de pobles del Camp de Tarragona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1975.
Fort i Cogul, Eufemià: Notícia de Siurana de Prades, Fundació Roger de Belfort, Santes Creus 1975*.
Fort i Cogul, Eufemià: El monestir de Santes Creus. Vuit segles d’història i d’exemplaritat, Santes Creus 1976.
Fort i Cogul, Eufemià: Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, Vilaseca i Salou 1979.
Fort i Cogul, Eufemià: Contribució al coneixement del llinatge dels Queralt, senyors de Santa Coloma, dins “XVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya”, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Queralt 1979*, pàgs. 73-75.
Fort, Eufemià - Anguera, Pere: L’Albiol, notícies històriques. Ordinacions de l’Albiol (~ 1700), Ajuntament de l’Albiol, l’Albiol 1985.
Fuentes i Gasó, Manuel Maria: Vilaseca de Solcina: evolució d’un senyoriu (s. XII-XVI), dins Recull Ignasi Mallol i Casanovas, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona 1991, pàgs. 67-92.
Fuguet i Sans, Joan: El papel de los templarios y de los cistercienses catalanes en los orígenes del gótico meridional: el ejemplo de los arcos diafragma, dins “Premières Journées franco-hispániques d’Art Medieval Religieux. L’architecture cistercienne dans l’art monastique de l’Europe méridionale aux XIIe et XIIIe siècles”, Fiaran (Gers e.p.), 22, 23 i 24 de juny de 1990.
Fuguet i Sans, Joan: Una església del darrer barroc a la Conca de Barberà (estudi monogràfic de l’església parroquial de Barberà), “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1978), núm. 1, pàgs. 91-125.
Fuguet i Sans, Joan: Barroquisme i tradició al temple parroquial de Sarral, dins Miscel·lània Sarralenca, Ajuntament de Sarral i Comissió del VIII Centenari de l’atorgació de la Carta de Població (1180-1980), Sarral 1980.
Fuguet i Sans, Joan: Arquitectura del castell de Barberà (dels orígens als templers) (I), “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1983), núm. 5, pàgs. 91-120.
Fuguet i Sans, Joan: La carlania de Barberà, “Llum” (Barberà de la Conca 1986), 46, pàgs. 3-4.
Fuguet i Sans, Joan: Apreciacions sobre l’ús de les cobertes amb arcs diafragma a l’arquitectura medieval catalana, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1986-87), 7-8, pàgs. 437-451.
Fuguet i Sans, Joan: L’actual partida de Montornès dels termes de Barberà i Montblanc. Un topònim d’història confosa, dins Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, vol. II, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1988, pàgs. 213-222.
Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura dels templers a Catalunya, Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona 1989a (col·lecció Tesis Doctorals Microfitxades núm. 840).
Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura de les capelles templeres a la Catalunya Nova, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1989b), núm. 9, pàgs. 5-52.
Fuguet i Sans, Joan: La parroquial de Santa Maria de Barberà, fundació templera?, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1989c), 10, pàgs. 523-530.
Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura dels templers al Camp de Tarragona i la seva aportació als orígens del “gòtic català”, dins “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. II, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989d, pàgs. 369-401.
Fuguet i Sans, Joan: L’antic llogaret d’Anguera i la seva església de Sant Pere, “El Baluard” (Sarral 1989e), núms. 42 i 43.
Fuguet i Sans, Joan: Santuaris marians de l’orde del Temple a Catalunya, “Afers” (Catarroja 1990b), núm. 10, pàgs. 419-434.
Fulleda, Josep M. (coord.): La Prehistòria del Montsant, Centre de Recursos Pedagògics del Montsec, Falset 1990.
Fusté i Gavaldà, Antoni: Recull monogràfic i històric de Vallmoll, Ajuntament de Vallmoll, Vallmoll 1984.
Gaborit-Chopin, Danielle: La décoration des manuscrits à Saint-Martial de Limoges et en Limousin du IXè au XIIè siècle, “Mémoires et documents” (París-Ginebra 1969), núm. 17.
Gabriel, M.: Aportació a l’estudi de la simbologia funerària de la necròpolis de l’església de Sant Pere de Ponts, “Palestra Universitària” (Cervera 1988), núm. 4, pàgs. 79-91.
Gabriel, Rafael - Hernández, Eloi: Proyecto de fortificación de la ciudad de Tarragona en 1641, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1981), època V, núm. 3, pàgs. 59-63.
Gabriel, Rafael - Hernández, Eloi: Un plano de Tarragona de 1643, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1986-87), època V, núms. 8-9, pàgs. 245-252.
Gallart i Fernández, Josep: Excavacions a la necròpolis de l’església de Sant Martí de Lleida, dins “Setmana d’Arqueologia Medieval. Resums de les conferències”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1986, pàgs. 129-151.
Gallart, J., Giralt, J., Miró, J.M., Vives, E.: L’excavació de l’església de Sant Martí de Lleida, Lleida 1991.
Gallofré i Guinovart, Rafael: Notas históricas de Salomó, Barcelona 1950.
Galtier Martí, Fernando: Les châteaux lombards de l’Aragon, a l’aube de la castellologie romane occidentale. La tour ronde, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1987), núm. 18, pàgs. 173-198.
García Egea, M.Teresa: La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac, 1314, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana 1993.
Garí, Blanca: El linaje de los Castellvell en los siglos XI y XII, “Medievalia” (Barcelona). Monografies 5, Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra 1985).
Garland, Emmanuel: Le décor monumental des églises romanes du Comminges: chevets, fenêtres, murs gouttereaux et modillons, “Revue de Comminges”, CII, 1989 pàgs. 573-589.
Garnier, François: Le langage de l’image au Moyen Age, 2 vols., Le Léopard d’Or, París 1982.
Gavaldà i Torrents, Antoni: El llibre de Vallmoll, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1983.
Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya), vol. 1, Arxiu Gavín, Valldoreix 1977.
Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès), vol. 6, Arxiu Gavín, Valldoreix 1980.
Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies (Anoia, Conca de Barberà), vol. 16, Arxiu Gavín, Valldoreix 1984.
Genera i Monells, Margarida: Sepultures del carrer de l’Orfeó Català. Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), època V, núm. 12, pàgs. 229-230.
Genera i Monells, Margarida - Guinovart i Grau, Josep Maria: Iconografia de les esteles discoïdals a Vinebre. Antecedents, dins “Iconografia de les esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, pàgs. 40-44, ed. Carrutxa, Reus 1991.
Genera, M., Lalueza, C, Giménez, S.: Aportacions a la història de Santa Coloma de Queralt: dades sobre una necròpoli excavada en el nucli urbà, dins Recull Mateu Fletxa “El Vell” (1481-1553), Estació Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona 1992, pàgs. 35-51.
Gibert i Olivé, Agustí M.: Callípolis. Salauris. Aplec documental de notícies històriques: Solcina (Vila-seca), La Pineda, Port de Salou, Platja de Barenys i Vilafortuny, Monografies de Vila-seca i Salou, 13, Vila-seca i Salou 1988.
Giem: Tombes de Nerola, Montblanc 1972, inèdit.
Giné i Torres, Anna-Maria: Establiments franciscans a Catalunya. Arquitectura franciscana, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1989), núm. 10, pàgs. 125-143.
Godoy, Cristina - Gros, Miquel dels S.: L’oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tàrraco a l’antiguitat tardana: possibilitats i límits, “Pyrenae” (Barcelona 1994), núm. 25, pàgs. 245-258.
Gómez Moreno, Manuel: El arte árabe español hasta los almohades-Arte mozárabe, dins Ars Hispaniae, vol. III, ed. Plus Ultra, Madrid 1951.
González, Joan Ramon - Rodríguez, Josep Ignasi: El Pont del Diable: un cas singular entre els vells ponts del Pallars Jussà, “Collegats. Anuari del Centre d’Estudis del Pallars” (Tremp 1991), núm. 5, pàgs. 71-81.
Gort i Juanpere, Ezequiel:El castell de Reus, ed. El Ganxet, Reus 1979 .
Gort i Juanpere, Ezequiel: Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població, Ajuntament de Reus, Reus 1986.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Riudoms als segles XII i XIII, Centre d’Estudis Arnau de Palomar, Riudoms 1987.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Els senyors feudals de Reus. Breu síntesi biogràfica dels cambrers de la seu de Tarragona, senyors de Reus, Centre de Documentació sobre Cultura Popular Carrutxa, Reus 1989a.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona: el cas d’Alcover (s. XII i XIII), dins “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989b, pàgs. 373-381.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Tarragona i el Tarragonès a l’Edat Mitjana, dins Història del Camp de Tarragona, vol. I, Diputació de Tarragona, Tarragona 1989c, pàgs. 34-62.
Gort i Juanpere, Ezequiel: La cambreria de la seu de Tarragona, segles XII i XIII, Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1990.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Història de la cartoixa de Scala Dei, Fundació Roger de Belfort, Reus 1991.
Gort i Juanpere, Ezequiel: Història de Cornudella de Montsant, Fundació Roger de Belfort, Reus 1994.
Gort, E. - Gort, J.M.: Reus: la formació d’una ciutat, Ajuntament de Reus - Centre de Documentació sobre Cultura Popular Carrutxa, Reus 1987.
Gort, E. - Gort, J.M.: Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 5 (Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat), Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992 (2a ed.).
Gras i Alcalde, Josep-Lluís: Sant Miquel del Pla (2a fase), dins Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa 1989, Tarragona 1989, pàgs. 36-45.
Gras i Elias, Francesc: Historia de las ermitas del arzobispado de Tarragona, Reus 1909.
Gras, J.LI. - Ribas, J.: Dos sepulturas altomedievales en Forés, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1978), època IV, fase. 141-144, pàgs. 136-141.
Grau, J.M.T., i Altres: Conesa, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1989.
Grosse, Roberto: Las fuentes de la época visigoda y bizantina, dins Fontes Hispaniae Antiquae, fase. IX, Librería Bosch, Barcelona 1947.
Guardiola, Ferran: Unes ratlles jurídiques del Llibre Verd del comtat de Prades: paradigma de llibertats, privilegis i ordinacions, dins Una oferta científica iushistórica internacional al doctor J.M. Font i Rius por sus ocho lustros de docencia universitaria, Barcelona 1985, pàgs. 207-213.
Guasch i Dalmau, D.: La comanda de la Joncosa del Montmell, dins “Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans (Montblanc 1985)”, Tarragona 1994, pàgs. 117-120.
Gudiol i Cunill, Josep: Centcelles “Gaseta de les arts” (Barcelona 1926), vol. III, núm. 48, pàg. 4 i segs.
Gudiol i Cunill, Josep: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, Imp. Vídua de R.Anglada, Vic 1902.
Gudiol i Ricart, Josep - Gaya Nuño, Juan Antonio: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, ed. Plus Ultra, Madrid 1948.
Guerra, Manuel: Simbologia románica. El Cristianismo y otras religiones en el arte románico, Fundación Universitaria Española, Madrid 1978.
Guichard, Pierre: Animation maritime et developpement urbain des cotes de l’Espagne orientale et du Languedoc au X siècle, dins Occident et Orient au X siècle, París 1979, pàgs. 187-201.
Guichard, Pierre: El problema de la existencia de estructuras de tipo “feudal” en la sociedad de Al-Andalus, dins Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo, ed. Crítica, Barcelona 1984, pàgs. 117-145.
Guix i Sugranyes, Josep Maria: El “Llibre de la Cadena” de Reus. Règim jurídic de la vila en l’edat mitjana, 2 vols., Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1963.
Gutiérrez Lloret, Sonia: De la civitas a la madina: destrucción y formación de la ciudad en el sureste de Al-Andalus. El debate arqueológico, dins “IV Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola. Societats en transició. Actes I. Ponències”, Asociación Española de Arqueología Medieval-Diputación Provincial de Alicante, Alacant 1993, pàgs. 13-35.
Hamel, Christopher de: Scribes and illuminators, col·l. Medieval Craftsmen, British Museum Press, Londres 1992.
Hauschild, Theodor: Construcción romana de planta central, próxima a Tarragona “Boletín arqueológico” (Tarragona 1975), època IV, pàgs. 5-31.
Hauschild, Theodor: Arquitectura romana de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1983.
Hauschild, Theodor: Monumentos romanos de Tarragona a la luz de los grabados antiguos, Discurs de recepció de la investidura de Doctor Honoris Causa, Tarragona 1984, 3 de desembre.
Hauschild, Theodor: Excavaciones en la muralla romana de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1984-85), època V, núms. 6-7, pàgs. 11-38.
Hauschild, Theodor: La muralla y el recinto superior romano de Tarragona “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1987), època V, núms. 4-5 (1982-83), pàgs. 101-139.
Hauschild, Theodor: Excavaciones en la muralla romana de Tarragona. Torre de Minerva (1979) y Torre del Cabiscol (1983), “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1988), època V, núms. 6-7 (1984-86), pàgs. 11-38.
Hauschild, Theodor: Muralla i barri antic. Campanya 1983, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), època V, núm. 12, pàg. 252.
Hauschild, Theodor: Hallazgos de la época visigoda en la parte alta de Tarragona, dins “III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica”, Institut d’Estudis Catalans-Universitat de Barcelona-Consell Insular de Menorca, Barcelona 1994, pàgs. 151-156.
Hauschild, Th. - Schlunk, H.: La vil·la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles, “Forum” (Tarragona 1986), núm. 5.
Hernández Giménez, F.: Un aspecto de la influencia del arte califal en Catalunya (basas y capiteles del s. XI), “Archivo Español de Arte y Arqueología” (Madrid 1930), vol. VI, pàgs. 21-49.
Hernández Giménez, F.: Madinat al-Zahra. Arquitectura y decoración, Patronato de la Alhambra, Granada 1985.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: Recuerdos monumentales de Tarragona, inèdit, ms. 45 de l’Arxiu Historie Arxidiocesà de Tarragona 1877.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: Historia del real monasterio de Santas Creus; su fundación, progreso, ruina y restauración verificadas hasta el presente, Vda. de Tort e Hijos, Tarragona 1886.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: El pretorio de Augusto en Tarragona, Establecimiento Tipográfico de A. Alegret, Tarragona 1888.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: Historia de Tarragona desde los más remotos tiempos hasta la época de la Restauración Cristiana. Editada, anotada y continuada per D. Emilio Morera Llauradó, Establecimiento Tipográfico de A. Alegret, Tarragona 1892.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: El indicador arqueológico de Tarragona Tarragona 1894.
Hernández i Sanahuja, Bonaventura: Lápidas hebraicas de Tarragona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1925), XXIII, pàgs. 10-12 (publicat originalment a “Diario de Tarragona”, 21/1/1877).
Herrera, Julio: Laudas medievales en Asturias, dins “Actas del III Congreso de Arqueología Medieval Española. Oviedo 1983”, Oviedo 1992, pàgs. 252-262.
Història del Camp de Tarragona. I. Tarragonès (dir. E. Olivé i Serret), Publicacions de la Diputació de Tarragona, Tarragona 1989.
Huglo, M.: Les livres de chant liturgique, Turnhout 1988.
Ibarburu Asurmendi, M. Eugenia: Algunos comentarios estilísticos sobre “La Ciudad de Dios” de San Agustín, códice 20 del Archivo Capitular de Tortosa, “D’Art” (Barcelona 1985), núm. 11, pàgs. 103-121.
Igarashi-Takeshita, M.: Le lion dans la sculpture romane en Poitou, “Cahiers de Civilisation Médiévale” (Poitiers 1980), XXII-1, pàgs. 37-54.
Iglésies, Josep: Les ciutats del món, editorial Arca, Barcelona 1948.
Iglésies, Josep: La Riba (termes municipal i parroquial), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1953.
Iglésies, Josep: El fogatge de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV, “Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona”, núm. 34, Barcelona 1962.
Iglésies, Josep: La restauració de Tarragona, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1963a.
Iglésies, Josep: La reconquesta a les valls de l’Anoia i el Gaià, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1963b (2a ed., 1988).
Iglésies, Josep: Sobre la reconquesta del territori de Santes Creus, “Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus” (Santes Creus 1964-67), II, pàgs. 407-419.
Iglésies, Josep: La població de la Conca a través de la història, dins “VIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya”, Montblanc 1967, pàgs. 75-94.
Iglésies, J. - Santasusagna, J.: Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, Impremta M. Roca, Reus 1934.
Iglésies, J., Santasusagna, J., Amigó, R.: Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena, Barcelona 1960.
Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 4, L’Alt Camp, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992.
Janini, José: Manuscritos litúrgicos de las bibliotecas de España: II: Aragón, Cataluña, Valencia, Burgos 1980.
Janini, José - Ricomà, Francesc Xavier: Fragmentos litúrgicos del Archivo Histórico Diocesano de Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1965), vol. XXXVIII, pàgs. 217-230.
Iassans, M.: Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella, Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies, Reus 1991.
Jordà i Fernández, Anton Maria: Barenys i emprius de Salou: aspectes econòmics i socials (segles XII-XVIII), Monografies de Vila-seca i Salou, 8, Vila-seca i Salou 1981.
Jordà, Anton Maria - Pujals, Joan Maria: Les lluites pel port de Salou. Un enfrontament singular entre el progrés econòmic i els drets senyorials, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1983.
Jové i Hortoneda, Ferran: Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal, Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1981.
Jové i Hortoneda, Ferran: Guia de les Borges del Camp (Baix Camp), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1983.
Jové i Hortoneda, Ferran: Història i onomàstica de Riudecols i els seus agregats, les Irles i les Voltes, 2 vols., Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies, Reus 1990.
Junyent i Subirá, Eduard: Lista de las parroquias del obispado de Vic según la visita pastoral del obispo Galceran Sacosta (1330-1339), dins Miscelánea filológica dedicada a Mn.A.Griera, Instituto de Estudios Pirenaicos, Barcelona 1955, vol. I, pàgs. 369-389.
Junyent i Subirá, Eduard: L’Art romànic, dins L’Art Català, vol. I, ed. Aymà, Barcelona 1955*.
Junyent i Subirá, Eduard: Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe de Vic, Reus 1956.
Junyent i Subirá, Eduard: Catalogne romane, 2 vols., col·l. “La nuit des temps”, núm. 13, ed. Zodiaque, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne 1960-61).
Junyent i Subirá, Eduard: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1976.
Junyent i Subirá, Eduard: Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX-X, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic 1980-87.
Junyent i Subirá, Eduard: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992.
Kagan, R.L. (editor): Ciudades del siglo de oro: las vistas españolas de Anton Van den Vyngaerde, Madrid 1986.
Keay, S., Carreté, J.M., Millet, M.: Ciutat i camp en el món romà: les prospeccions a l’Ager Tarraconensis, dins “Tribuna d’arqueologia 1988-1989” (Barcelona 1989), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 121-130
Kehr, Paul: Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania Pontificia, vol. I, Katalonien, Berlín 1926.
Laborde, Alexandre de: Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, vol. I, París 1806 (reedició part de Catalunya, Barcelona 1974).
Lamboglla, Niño: II problema delle mura e delle origini di Tarragona, dins “Miscelánea Arqueológica. LXXV Aniversario de los Cursos de Ampurias”, Barcelona 1974, pàgs. 397-405.
Lassalle, Víctor: L’influence provençale au cloître et à la cathédrale de Tarragone, dins Mélanges offerts à René Crozet à l’occasion de son soixante-dixième anniversaire, vol. II, Poitiers 1966, pàgs. 873-879.
Lázaro de La Escosura, Pilar: El condado de Prades: contribución al estudio de sus documentos, “Historia, instituciones, documentos” (Sevilla 1976), 3, pàgs. 350-375.
Lévi-Provençal, E.: Inscriptions arabes d’Espagne, París 1931.
Lezzi, Maria-Teresa: L’arche de Noé en forme de bateau: naissance d’une tradition iconographique, “Cahiers de Civilisation Médiévale” (Poitiers 1994), 148-4, pàgs. 301-324.
Liaño Martínez, Emma: El testamento de Jaume Marçal de Montblanc, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1976), vol. I, pàgs. 83-90.
Liaño Martínez, Emma: Cimborrios góticos catalanes del siglo XIII, “Butlletí arquelògic” (Tarragona 1976-77), vol. IV, pàgs. 209-216.
Liaño Martínez, Emma: Torres medievales en la desembocadura del Gaià, “Estudis Altafullencs” (Altafulla 1979), núm. 3, pàgs. 51-83.
Liaño Martínez, Emma: Las capillas góticas de Santa Tecla la Vieja y Sant Pablo en Tarragona, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1979-80), III, pàgs. 125-150.
Liaño Martínez, Emma: Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1980a), 2, pàgs. 21-50.
Liaño Martínez, Emma: Elementos ornamentales de origen islámico en el claustro de la catedral de Tarragona, dins “III Congreso Español de Historia del Arte”, Sevilla 1980b, pàgs. 113-114.
Liaño Martínez, Emma: Nuevos datos sobre la desaparecida iglesia medieval de Barberà, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1980c), núm. 2, pàgs. 147-151.
Liaño Martínez, Emma: L’església gòtica de Sant Miquel a l’Espluga de Francolí, “Arrels” (l’Espluga de Francolí 1980d), 1, pàgs. 100-118.
Liaño Martínez, Emma: El fenómeno repoblador y su incidencia en el arte de las comarcas tarraconenses, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1982-83), V, pàgs. 5-18.
Liaño Martínez, Emma: Inventario artístico de Tarragona y su provincia, 3 vols., Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Madrid 1983.
Liaño Martínez, Emma: Vila-seca i Salou, el seu passat monumental, Monografies de Vila-seca i Salou, 9, Vila-seca i Salou 1984.
Liaño Martínez, Emma: Elementos ornamentales de origen islámico en el claustro de la catedral de Tarragona, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1987), IX, pàgs. 141-149.
Lladonosa, Josep: El Montsant i els ermitans, “Analecta Montserratensia” (Montserrat 1962), IX, pàgs. 325-385.
Lladonosa, Josep: Historia de Lleida, Tàrrega 1972.
Lladonosa, Josep: Ulldemolins, historia, costums i tradició, Fundació Roger de Belfort, Santes Creus 1981. Liber feudorum maior, edició a cura de F.X. Miquel i Rossell, 2 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
Llauradó, J.M. - Samsó, V.: Guia de Maspujols (Baix Camp), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1986.
Llaveria, Antoni: Al pie de los montes de Prades, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1917), època II, núm. 14, pàgs. 32-35.
Llobregat, E.A.: La primitiva cristiandat valenciana. Segles IV al VIII, València 1977.
Llop i Tous, Josep: La Canonja i Masricart. Apunts històrics, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona-Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, Tarragona 1983.
Llorach i Santis, Salvador: Creixell, visió general d’un poble del Tarragonès, Impremta Sugrañes, Tarragona 1987.
López-Cuervo, S.: Medina Al-Zahara. Ingeniería y formas, Madrid 1985.
López de Toro, J.: Contribución al conocimiento de la Biblioteca Provincial de Tarragona, Tarragona 1935.
López i Vilar, Jordi: Trobades (sic) medievals al costat de l’església de Sant Miquel del Pla, dins Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 1993, pàgs. 67-72.
López, Jordi - Dasca, Andreu:La torre d’Ardenya i la línia fronterera medieval del Baix Gaià, dins “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989 , pàgs. 383-394.
Lorés i Otzet, Immaculada: L’escultura romànica del Palau Episcopal de Barcelona, “D’Art” (Barcelona 1993), núm. 19, pàgs. 211-226.
Macías, J.M., Menchón, J.J., Muñoz, A.: De arqueologia populetana. A propòsit del suposat visigotisme d’algunes peces del monestir de Poblet, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc e.p.), núm. 13.
Madoz, Pascual: Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-1850), reedició de la part corresponent a El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó, 2 vols., Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985.
Madurell i Marimon, Josep Maria: El panteó dels Montcada a Santes Creus, “Memòries de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus” (Santes Creus 1953).
Madurell i Marimon, Josep Maria: El castell de Torlanda, feu de Santes Creus, “Santes Creus” (Santes Creus 1970), vol. IV, núm. 31.
Magdalena Nom de Déu, I.R.: Libro de viajes de Benjamín de Tudela, Riopiedras Ediciones (Biblioteca Nueva Sefarad, VIII), Barcelona 1982.
Magnou, E.: Oblature, classe chavaleresque et servage dans les maisons méridionals du Temple au XIIè siècle, “Annales du Midi” (Tolosa de Llenguadoc 1961), LXXIII, pàgs. 377-397.
Manent i Segimon, Albert: Toponímia de l’Aleixar i el seu terme, Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1962.
Manent i Segimon, Albert: Toponímia de Maspujols i del seu terme, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1966), 93-96, pàgs. 229-246.
Manent i Segimon, Albert: Els noms de lloc del terme i poble de la Masó, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985, pàgs. 5-36.
Mae, Ricardo (ed.): Els monuments provincials de Tarraco, Universitat Rovira i Virgili (Documents d’Arqueologia Clàssica, 1), Tarragona 1993.
Marca, P. de: Marca Hispanic sive limes hispanicus, Baluze, París 1688 (reed. facsímil, ed. Base, Barcelona 1972).
Marí, Marià: Exposició cronològico-històrica dels noms i dels fets dels arquebisbes de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1989.
Maristany i Tió, Carles: Toponímia de Vilanova d’Escornalbou i el seu terme municipal, “Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària” (Tarragona 1982), núm. 3, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, pàgs. 9-178.
Maristany i Tió, Carles: Guia de Vilanova d’Escornalbou, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1983.
Maristany i Tió, Carles: Senyoriu i població al Camp de Tarragona. La vila de Cambrils, Ajuntament de Cambrils, Cambrils 1986.
Martinell, Cèsar: El monestir de Santes Creus, ed. Barcino, Barcelona 1929.
Martinell, Cèsar: L’antic hospital de Santa Tecla, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1934), núm. 49, pàgs. 388-396.
Martinell, Cèsar: Les hôpitaux, dins L’architecture gothique civile en Catalogne (obra col·lectiva: Filangiere di C. Gonzaga, A. Florensa, G. Forteza, J. Puig i Cadafalch i J. Rubió), Impremta Minerva, Mataró 1935, pàgs. 51-67.
Martinell, Cèsar: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae, vol. III, ed. Alpha, Barcelona 1963.
Martinell, Cèsar: Arquitectura mercedaria, “Cuadernos de Arqueología e Historia de la ciudad” (Barcelona 1965), núm. VIII, pàgs. 59-71.
Martinell, Cèsar: Els templets dels claustres de Santes Creus i de Poblet. Dues fases d’un mateix tipus, “Miscellanea Populetana” (Poblet 1966), pàgs. 187-207.
Martorell, Jeroni: Passeig Arqueològic de la Falsa Braga a Tarragona, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1933), any XLIII, núm. 462, pàgs. 421-431.
Mas i Domènech, Josep: Notes històriques del bisbat de Barcelona, 13 vols., Establiment tipogràfic “La Renaixensa” i Tipografia Catòlica Pontifícia, Barcelona 1906-21.
Masoliver, Alexandre: Origen y primeros años (1616-1634) de la Congregación cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histórica y documentos, Poblet 1973.
Masoliver, Alexandre: Sobre la visita feta per l’abat Virgili de Poblet a la vila de Verdú l’any 1690, dins “II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, Poblet 1974, vol. II, pàgs. 359-407.
Masoliver, Alexandre: La lista completa y definitiva de los vicarios generales de la Congregación cisterciense de la Corona de Aragón y Navarra (1617-1887), “Cistercium” 1980, núm. 32, pàgs. 463-470.
Masoliver, Alexandre: Fra Francesc Dorda, abat de Poblet, bisbe de Solsona i ministre de l’arxiduc, Poblet 1981.
Masoliver, Alexandre: Los cistercienses en España y Portugal, apèndix del llibre de Louis J. Lekai Los cistercienses. Ideales y realidad, pàgs. 517-576. 1987.
Masoliver, Alexandre: El catalogo de los abades generales del Císter, “Analecta Cisterciensia” (Poblet 1988), núm. 14, pàgs. 172-189.
Masriera, Arturo: Proceres catalanes de la vieja estirpe: la Casa de Queralt, Barcelona 1816.
Massó, Jaume - Bermúdez, Alejandro: Informe de l’aparició de restes humanes en el carrer de l’Arc de Sant Llorenç, al casc antic de la ciutat de Tarragona, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1992, inèdit.
Massó, Jaume - Menchón, Joan: Notícia de la troballa a l’Hospitalet d’una moneda d’or corresponent a Ali ibn Hammud, califa de Còrdova (1016-1018), a Hernández i Sanahuja, Bonaventura: Ruinas del antiguo Oleastrum. Manuscrit inèdit de 1865 conservat a la Real Academia de la Historia de Madrid (introducció, edició i notes a cura de J. Massó i J. Menchón. Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant), l’Hospitalet de l’Infant 1991, pàgs. 29-30.
Massó, Jaume - Ramon, Ester: Un patrimoni arquitectònic malmès: les torres de defensa del Baix Camp, dins “Jornades d’estudi sobre àrees rurals - Cultura i societat”, Tortosa Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989, pàgs. 161-164.
Massó i Carballido, Jaume: Recuperació arqueològica a l’ermita de Sante Pere de les Roques, “Fulls de treball de Carrutxa” (Reus 1984), núm. 17.
Massó i Carballido, Jaume: Notes sobre l’església tarragonina de Santa Magdalena de Bell-lloc, dins Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa 1987, Tarragona, pàgs. 40-43.
Massó i Carballido, Jaume: Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència portada a terme en la cripta de Sant Pere de les Roques (terme municipal de Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà), Reus 1990 (inèdita).
Massó i Torrents, J.: Catalanische Manuscripte in der Biblioteck von Tarragona, Centralblatt für Bibliothekwesen, Leipzig 1889.
Mateu i Llopis, Felip: Tarragona durante los visigodos a través de las acuñaciones monetarias, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1944), XLIV, fas. 3-4, pàgs. 69-104.
Mauró, Aurora di: Un contributo alla mnemotecnica medievale: il “Compendium historiae in genealogia Christi” in una redazione pisana del XIII secolo, dins “II Codice miniato. Rapporti tra códice, testo e figurazione. Atti del III Congresso di Storia della Miniatura”, Leo S.Olscki, Florència 1992, pàgs. 453-467.
Mazaira Cabana-Verdes, Lourdes: Memoria de l’excavació del castell de Falset (Priorat), Barcelona 1985 (inèdita).
Mazaira, Lourdes, Miró, Maria-Teresa, Rovira, Carolina, Subías, Eva: Cuatro castillos de las comarcas de Tarragona: estudio comparativo, dins “II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid 1987”, Madrid 1987, vol. II, pàgs. 207-216.
Mccrank, Lawrence J.: The Frontier of the Spanisch Reconquest and the Land Acquisitions of the Cistercians of Poblet 1150-1276, “Analecta Cisterciensia” (Poblet 1973), núm. 29, pàgs. 57-78.
Mccrank, Lawrence J.: The Cistercians of Poblet as Landslords: Protection, Litigation and Violence on the Medieval Catalan Frontier, dins “Citaux, Comentari Cistercienses”, núm. 26, pàgs. 255-283. 1975.
Mccrank, Lawrence J.: La restauración eclesiástica y reconquista en la Cataluña del siglo XI: Ramon Berenguer I y la Sede de Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1976-77), núms. 49-50, pàgs. 5-39.
Mccrank, Lawrence J.: Restauración canónica e intento de reconquista de la sede tarraconense (1076-1108), “Cuadernos de historia de España” (Buenos Aires 1977), LXI-LXII, pàgs. 145-245.
Mccrank, Lawrence J.: The foundation of the confraternity of Tarragona by archbishop Oleguer Bonestruga 1126-1129, “Viator”, núm. 9, pàgs. 157-177. 1978.
Mccrank, Lawrence J.: Norman crusaders in the catalan reconquest. Robert Bordet and the principality, “Journal of medieval history”, núm. 7, pàgs. 67-82. 1981.
Mccrank, Lawrence J.: The fiscal anatomy of the post-restoration Church of Tarragona: an audit of the Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280), a “Hispania” (Madrid 1985), núm. 160, pàgs. 245-279.
Melero Moneo, Marisa: Aspectos iconográficos del tímpano de la Anzano (Huesca), “Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte” (Madrid 1989), núm. I, pàgs. 7-18.
Menchón i Bes, Joan: El Pla de Sant Miquel, a Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa 1982, Tarragona 1982, pàgs. 61-69.
Menchón i Bes, Joan: Observacions per a un estudi de les esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1988-89), època V, núms. 10-11, pàgs. 251-317.
Menchón i Bes, Joan: Breus notes sobre la decoració geomètrica a les esteles funeràries discoïdals al monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà 1989) segles XII-XIV, dins Recull Joan Mallafré i Guasch (1896-1961), Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, pàgs. 33-53.
Menchón i Bes, Joan: Tipología de les cruces en las estelas funerarias de la Conca de Barberà (Tarragona), dins “Signalisations de sépulture et stéles discoidales, Vè-XIXè siècles. Actes des Journées de Carcassone 1987”, Carcassona 1990, Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc, pàgs. 155-176.
Menchón i Bes, Joan: Anotacions a l’estudi de les esteles discoïdals de la Conca de Barberà, dins “Les esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, ed. Carrutxa, Reus 1991.
Menchón i Bes, Joan: Memòria de la intervenció arqueològica a les quadres de l’antic escorxador i baluard de Sant Antoni de Tarragona (Camp de Tarragona) 1992, inèdit.
Menchón i Bes, Joan: Arqueologia medieval a les comarques tarraconenses, estat actual, “Acta Arqueològica de Tarragona” (Tarragona 1992), Reial Societat Arqueològica Tarraconense, pàgs. 7-30.
Menchón, J., Macías, J.M., Muñoz, A.: Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tarraco. Del Baix Imperi a l’Edat Mitjana, “Pyrenae” (Barcelona 1994), núm. 25, pàgs. 225-243.
Menchón, Joan - Morant, Jordi: La Pobla i el castell de Montornès, Tarragona 1972.
Menchón, Joan - Zaragoza, J.: Restes arqueològiques a l’església del Catllar, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), núm. 12, pàgs. 111-117.
Mesplé, Paul: Chapiteaux d’inspiration toulousaine dans les cloîtres catalans, “La Révue de l’Art” (París 1960), núm. III, pàgs. 102-108.
Millas i Vallicrosa, Josep Maria: Els textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia “Quaderns d’estudi” (Barcelona 1922), XIV, pàgs. 125-161.
Millas i Vallicrosa, Josep Maria: Epigrafía hebraicoespañola, “Sefarad” (Madrid-Barcelona 1945), any V, fasc. 2, pàgs. 285-302.
Millenum. Història i Art de l’Església Catalana, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
Miquel i Rossell, Francesc: vegeu Liber feudorum maior
Miquel, Josep Maria - Sánchez Real, José: Los hospitales de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1959.
Miret i Sans, Joaquim: Lo castell de Montbrió, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona), vol. IX, pàgs. 41-50. 1901-02 La casa de Montcada en el vizcondado de Bearn, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1899), vol. I.
Miret i Sans, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves i documents històrichs, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona 1910.
Miret i Sans, Joaquim: Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289, “Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona” (Barcelona 1911), núm. VI.
Miret i Sans, Joaquim: Itinerari del rei Jaume I, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1918.
Miret i Sans, Joaquim: La familia de Robert Bordet, dins “II Congreso de Historia de la Corona de Aragón dedicado al siglo XII. Huesca 26-29 de abril de 1920”, vol. I, Osca 1920, pàgs. 53-74.
Miró i Alaix, Maria-Teresa: El Pla de Santa Bàrbara, Montblanc (Conca de Barberà). Campanyes 1985-86, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), època V, núm. 12, pàgs. 225-229.
Miró i Alaix, Maria-Teresa: Memòria de l’excavació d’urgència realitzada el 6 d’abril de 1992 a la sagristia vella del monestir de Poblet (Vimbodí, Conca de Barberà), Informe lliurat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 1992 inèdita.
Miró i Rosinach, Josep Maria: Les esteles funeràries discoïdals de la Segarra. Aproximació a un significat simbòlic, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1986.
Monsalvatje i Fossas, Francesc: Noticias históricas, vol. XIX, Imprenta de Eusebio Simó, Olot 1908.
Montaña i Martí, Maria-Teresa: Toponímia de l’antic terme de la Canonja, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1980), núm. II, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, pàgs. 9-84.
Moralejo, Serafín: Les arts somptuaires hispaniques aux environs de 1100, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa” (Codalet-Prada 1982), pàgs. 285-310.
Morant i Clanxet, Jordi: La vila de Torredembarra. Notes per la seva història, dins Premio Nacional de periodismo Juan Mañé y Flaquer, Torredembarra 1973, pàgs. 213-215.
Morant i Clanxet, Jordi:Guia de la Pobla de Montornès (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1983 .
Morant i Clanxet, Jordi: El setge de Tarragona de 1811. Col·lecció de XXIII làmines. Edició commemorativa del 175è aniversari, Gogistes tarragonins, Tarragona 1986.
Morell i Torredemè, Josep: Pàgines de la història de Vila-seca de Solcina (Monografies de Vila-seca i Salou, núm. 15), Vila-seca i Salou 1990.
Morera i Llauradó, Emili: Geografia general de Catalunya. Provincia de Tarragona (dirigida per F. Carreres Candi), Tipografia d’Albert Martín, Barcelona s.d.
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona antigua y moderna. Descripción histórico arqueológica de todos los monumentos y edificios públicos civiles, eclesiásticos y militares y guía para su fácil visita, examen e inspección, Establecimiento Tipográfico de F. Aris e Hijo, Tarragona 1894.
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. I, Establecimiento Tipográfico de F. Arís e Hijo, Tarragona 1897 (reedició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1981).
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. II, Establecimiento Tipográfico de F.Arís e Hijo, Tarragona 1899 (reedició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982).
Morera i Llauradó, Emili: Reseña histórica de la Comuna del Camp de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1901), any 1, núm. 4.
Morera i Llauradó, Emili: Memoria o descripción histórico-artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona, Establecimiento Tipográfico de F.Arís e Hijo, Tarragona 1904.
Morera i Llauradó, Emili: La Catedral de Tarragona, Tarragona 1905.
Morera i Llauradó, Emili: Noticia histórica del cerco amurallado de Montblanch y hechos históricos con que se relaciona, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1916).
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. III, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1954.
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. IV, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1955.
Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. V, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1959.
Moreu-Rey, Enric: Els noms de lloc del terme actual i pretèrit de l’Albiol, “Anuario de filologia” (Barcelona 1976), núm. 2.
Mundó, Anscari M.: Un fragment molt antic de litúrgia romana a Catalunya, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1930), VI, pàgs. 173-191.
Mundó, Anscari M.: Preparando la edición crítica de Baquiario, “Bracara Augusta”, 8, pàgs. 88-97. 1947.
Mundó, Anscari M.: Estudis sobre el De Fide de Baquiari, “Studia Monastica” (Montserrat 1965), 7, pàgs. 247-303.
Muñoz, A. - Macias, J.M. - Menchón, J.J.: Nuevos elementos decorados de arquitectura hispano visigoda en la provincia de Tarragona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid e.p.).
Navarro i Ferrer, Francesc: Guia de Montferri (Alt Camp), Diputació de Tarragona, Tarragona 1983.
Negre i Pastell, Pelai: La casa pairal de Caramany i el castell de Vallespinosa, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona 1974-75), núm. 22, pàgs. 231-257.
Negueruela, Iván: Dos importantes planos de Tarragona en el Archivo de Simancas, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1985), núm. V, pàgs. 59-75.
Noguera i Massa, Antoni: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, núm. 5, Barcelona 1977.
Norton, Cristopher: Varietates Pavimentorum. Contribution à l’étude de l’art cistercien en France, “Cahiers Archéologiques” 1983, núm. 31, pàgs. 69-113.
Ocón Alonso, Dulce: Tímpanos románicos españoles: Reinos de Aragón y Navarra, 2 vols., col. Tesis Doctorales núms. 76/87, Universidad Complutense, Madrid 1987.
Oliver, Jesús: Abadia de Poblet, Barcelona 1991.
Ollich i Castanyer, Imma: Tipologia de les tombes de la necròpoli medieval de l’Esquerda (Osona), dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’“Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982), pàgs. 105-147 i làm. V.
Ollich, Imma - Raurell, Sebastià: Tombes de llosa als turons de la Plana de Vic: una població alt-medieval per cristianitzat, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1989), núm. 10, pàgs. 223-250.
Oursel, R.: Peregrinos, hospitalarios y templarios, ed. Encuentro, Madrid 1986.
Padilla, José Ignacio: La necròpolis de Santa Creu dels Joglars (Osona), dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’"Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982), pàgs. 155-17.
Padrós Guiamet, Juan: LVII Excavaciones arqueológicas en el castillo de Ciurana 1945-1947, “Noticiario Arqueológico Hispánico” (Madrid), III-IV, cuadernos 1-3, Madrid 1956, pàgs. 200-215.
Pagarolas i Sabaté, Laureà: Guia de Vinyols i els Arcs, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982.
Pagarolas i Sabaté, Laureà: Història de l’antiga vila dels Arcs (Baix Camp) segles XII-XV, Centre de Lectura, Reus 1982.
Pagarolas i Sabaté, Laureà: Fonts per a la història d’una vila del Baix Camp. L’exemple de Vinyols i els Arcs, “Perell. Revista d’Història” 1984, núm. 1, pàgs. 25-41.
Pagarolas i Sabaté, Laureà: L’organització interna d’una estructura feudal, “L’Avenç” (Barcelona 1992), 161, VII-VIII, pàgs. 28-33.
Pagarolas i Sabaté, Laureà: Els templers a les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312), tesi doctoral dirigida pel doctor M. Riu, Universitat de Barcelona 1992, Departament d’Història Medieval (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades, núm. 1 283).
Palau i Dulcet, Antoni: La Conca de Barberá. Monografia histórica y descriptiva, Francesc Altés impresor, Barcelona 1912.
Palau i Dulcet, Antoni: Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola y Montornès, 1459, Impremta Recasens, Montblanc 1930.
Palau i Dulcet, Antoni: Guia de Poblet, Barcelona 1931.
Palau i Dulcet, Antoni: Guia de Montblanch, 2 vols., Impremta Romana, Barcelona 1931*.
Palau i Dulcet, Antoni: Conca de Barberà. Guia de la Conca, 3 vols., Impremta Romana, Barcelona 1932.
Palau i Rafecas, Salvador: L’ermita romànica de Sant Miquel de la Portella, “Full informatiu del romànic” (Barcelona 1980), núm. 20.
Palau i Rafecas, Salvador: L’església romànica de Sant Salvador de Figuerola, “Full informatiu del romànic” (Barcelona 1980), núm. 22.
Pallejà i Vilaseca, Lluïsa: Noves troballes arqueològiques al mas de Barenys, “Lo Floc” (Riudoms 1982), núm. 40, pàg. 14.
Pallejà i Vilaseca, Lluïsa: Necròpolis tardo-romana del mas de Barenys, Riudoms, “L’om” (Riudoms 1984), 15 de març, pàg. 18 i segs.
Palma de Mallorca, Andrés de: Las calles antiguas de Tarragona (siglos XIII-XIX), 2 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1956-58.
Palol i Salellas, Pere de: Tarraco hispanovisigoda, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 1953.
Pallium. Exposició d’Art i Documentació, Tarragona 1992.
Palomar, Salvador: Les esteles funeràries discoïdals al Baix Camp, dins “Esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, ed. Carrutxa, Reus 1993, pàgs. 173-179.
Pàmies i Pahí, Anna-Maria - Dupré i Raventós, Xavier: Excavaciones en el “Antic Ajuntament” de Tarragona: un ejemplo más de la problemàtica de la arqueología urbana, dins “Primeras jornadas de arqueología en las ciudades actuales. Zaragoza, 14, 15, 16 de enero de 1983”, Delegación de patrimonio histórico-artístico del Ayuntamiento de Zaragoza, Saragossa 1983.
Papell i Tardiu, Joan: Un castell del segle XII al terme de Valls: la Torre d’en Cabré a Picamoixons, s.d. inèdit.
Papell i Tardiu, Joan: Un contracte d’ermitatge del segle XIV a favor de Guillemona i de Maria, amb la condició de tenir cura a l’església de Santa Magdalena de Valls, “Cultura” (Valls 1977), núm. 359, pàgs. 6-8.
Papell i Tardiu, Joan: Breu esbós historic sobre el mercat i les fires de Valls durant l’Edat Mitjana, “Cultura” (Valls 1978), núm. 377, pàgs. 95-100.
Papell i Tardiu, Joan: Aportació documental a la història del notarial a Valls: l’acta de conciliació entre el rector, titular de la notaria, i els síndics de la vila (1319), dins Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor a Raimon Noguera, Barcelona 1988, pàgs. 107-113.
Papell i Tardiu, Joan: Els orígens fundacionals de Valls, dins “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989, pàgs. 395-406.
Papell i Tardiu, Joan: Sobre la repoblació d’una vila i terme de la comarca de l’Alt Camp: Valls, notícia històrica, “Cultura” (Valls 1990), núm. 494, pàgs. 20-23.
Papell i Tardiu, Joan: Les “Ordinacions de jurats” de l’any 1316. Notícia històrica, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1992), núm. X, pàgs. 163-167.
Parellada, Miquel - Palomer, Josep: Las bibliotecas medievales de Cataluña: Ripoll, Santes Creus y Poblet, separata de l’“Anuario de 1941” (Barcelona 1941) de la Biblioteca Central.
París i Bou, Lluís: Reconquesta i repoblació de l’Anguera i de l’Alt Francolí, dins “VIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Montblanc 1966”, Montblanc 1967.
París i Bou, Lluís: El creixement del Montblanc medieval i un fogatge de finals del segle XIV, “Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1978), I, pàgs. 145-152.
París i Bou, Lluís: Historia de la Serra, Montblanc 1981.
Pasqual, Jaime: Sacrae antiquitatis Cathaloniae monumenta, 9 vols., ms. 729, Biblioteca de Catalunya, Barcelona s.d.
Pavón Maldonado, B.: Memoria de la excavación de la mezquita de Medinat al-Zahra, Madrid 1964.
Pavón Maldonado, B.: El arte hispano-musulmán en su decoración floral, Madrid 1981.
Pavón Maldonado, B.: El arte hispano-musulmán en su decoración geométrica. Una teoría para su estilo, Madrid 1989.
Pedemonte i Falguera, Bonaventura: Notes per a la historia de la baronia de Castellvell de Rosanes, Impremta Elzeviriana i Llibreria Camí, S.A., Barcelona 1929.
Perea i Simon, Eugeni: Toponímia del terme i de la vila de Riudoms “Revista catalana de geografia” (Barcelona 1978), vol. I, núm. 2, pàgs. 189-398.
Pérez, Enrique: Apuntes para el estudio de las necròpolis judías de época medieval o ensayo de tipología sepulcral, “Sefarad” (Madrid-Barcelona 1978), XLVIII, pàgs. 333-355.
Peris, S., Icart, J. (eds.): Actes municipals 1358-1360, Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1983.
Pié i Faidella, Joan: Relación histórica del santuario de Paret Delgada, Establecimiento Tipográfico de F.Arís e Hijo, Tarragona 1896.
Pié i Faidella, Joan: Arrendaments de les rendes del castell de la Guàrdia dels Prats en los anys 1413-1414, “La Conca de Barberà” (Montblanc 1904), núm. 17.
Pié i Faidella, Joan: Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1984 (primera edició: “Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa”, II, 1899-1900; III, 1901-1902; IV, 1903-1905; V, 1905-1908, i VI, 1909-1913).
Piera, Miquel: La font prehistòrica i medieval de Vallfogona de Riucorb, Barcelona 1904.
Pin i Planells, Mercè: Persistència i transformació del clàssic en el romànic català, “Lambard” (Barcelona 1986), vol. II, pàgs. 139-154.
Piquer i Ferrer, Esperança: El llinatge dels Aguiló els segles XII-XIII, “Santes Creus” (Santes Creus 1986), vol. X, núms. 63-64.
Pladevall i Font, Antoni: La verdadera filiació de Berenguer Seniofred de Lluçà, primer arquebisbe de Tarragona del segle XI, conegut fins ara per Berenguer de Rosanes, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1966), LXVI, pàgs. 71-83.
Pladevall i Font, Antoni: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
Pladevall i Font, Antoni: Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1971-72), LXXI-LXXII, pàgs. 283-304.
Pladevall i Font, Antoni: Maduresa de l’església dels comtats catalans: la restauració de la metròpoli de Tarragona, dins Mas, M. C. - Soler, E. A. (eds.): Recull Ignasi Mallol i Casanovas (1892-1940), Tarragona 1991a, pàgs. 31-65.
Pladevall i Font, Antoni: La metròpoli de Tarragona. Nou-cents anys de la seva restauració medieval, Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona 1991b.
Pladevall i Font, Antoni: Introducció del llibre Escrits dels bisbes catalans del primer mil·lenni, ed. Proa (“Clàssics del Cristianisme”, núm. 27), Barcelona 1992, pàgs. 7-35.
Pladevall i Font, Antoni: La Morera de Montsant, Festa Major 1995, la Morera de Montsant 1995.
Plaza i Arqué, C.: El Promasó (masó), “Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica” (Barcelona 1985), XXI.
Plaza i Arqué, C.: Història de Barberà a través dels noms, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1990.
Poblet i Guarro, Josep M.: Aquell Montblanc. Breu história-guia de la Vila Ducal, Barcelona 1975.
Pons de Icart, Luis: Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona, Lleida 1572 (2a edició de 1883 feta a la Impremta de F.Carruéz a Lleida i 3a edició de 1981 a cura de J. Sánchez Real, coeditada per la Llibreria Guàrdias i l’Ajuntament de Tarragona).
Pons de Icart, Luis: El archiepiscopologio de Luís Pons de Icart (edició a cura de J. Sánchez Real), Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, Tarragona 1954.
Pons i Gurí, Josep Maria: Un fogatjament desconegut de l’any 1358, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1963-64), vol. XXX.
Pons i Gurí, Josep Maria: Manual d’Alcover, dins “De scriptis notariorum (s. XI-XV)”, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 1989, pàgs. 161-294.
Pons i Marquès, Joan: Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1938.
Porta, Ramon: Possessió de la Vila de Sarral, “La Conca de Barberà” (Montblanc 1904), núm. 60, 5 de maig; núm. 62, 19 de juny; núm. 63, 26 de juny; núm. 66, 17 de juliol; núm. 67, 24 de juliol, i núm. 68, 31 de juliol.
Porta i Blanch, Josep: Notícies de l’antic poble d’Anguera, “La Conca de Barberà” (Montblanc 1904), núm. 30, 10 de gener.
Porta i Blanch, Josep: Pobles de la Conca desapareguts. De l’antic poble del Pinetell, “La Conca de Barberà” (Montblanc 1904), núm. 41, 24 de gener; núm. 42, 31 de gener; núm. 46, 28 de febrer; núm. 47, 6 de març, i núm. 52, 10 d’abril.
Porta i Blanch, Josep: Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà de la Conca, Barberà de la Conca 1984.
Porter, Kingsley A.: La escultura románica en España, 2 vols., G. Gili editor, Barcelona 1929.
Puertas Tricas, Rafael: Un asentamiento mozárabe en la zona de Aozaina, Màlaga 1982.
Puig i Cadafalch, J.: L’escultura romànica a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae, 3 vols., ed. Alpha, Barcelona 1954.
Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de, Goday, J.: L’arquitectuta romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18 (2a ed. facsímil, IEC-Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983).
Puigjaner i Gual, Francesc: Historia de la villa de Valls des de su fundación hasta nuestros días, Imprenta de Francisco Pellisser, Valls 1881.
Pujades, Josep: Informe Poblet 1988. I Descripció. Bosseria i hospital de pobres i pelegrins, Informe lliurat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 1988 inèdit.
Pujol, Amadeu: Monografia de Vallmoll, Llibreria religiosa, Barcelona 1922.
Ramon i Viñas, Salvador: Nova opinió sobre l’emplaçament de la primitiva catedral de Tarragona “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1984), núm. IV, pàgs. 37-49.
Ramon i Viñas, Salvador: Catedral de Tarragona. El retaule de l’altar major, Associació i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya 1988.
Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa: Les Muntanyes de Prades a l’inici del regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó (1291-1300), tesina de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona, Barcelona 1985.
Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa: Les rendes de les Muntanyes de Prades entre els anys 1286 i 1289, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1987), núm. VI, pàgs. 5-21.
Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa: Sobre alguns confictes socials a Tarragona i comarques properes durant els primers anys de la dècada del 1280, a través de la documentació conservada a la Cancellaria reial, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1993), núm. XII, pàgs. 69-94. (D’aquest article es va publicar una addenda amb l’apèndix documental, en el vol. XIII d’aquesta mateixa revista l’any 1994.)
Ramos, Maria-Lluïsa - Riu, Eduard: Un morter gòtic procedent del convent de Santa Clara de Tarragona “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1988), núm. VII, pàgs. 75-95.
Ramos, Maria-Lluïsa - Riu, Eduard: La Rambla Vella de Tarragona, de tridentina a liberal, “XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Valls - Vila-rodona, 24, 25 i 26 de novembre”, vol. I, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1989, pàgs. 71-94.
Recasens i Comes, Daniel: Secuita. Senyoriu de Santes Creus. Notes històriques, el Morell 1930.
Recasens i Comes, Josep M.: La ciutat de Tarragona, 2 vols., ed. Barcino, Barcelona 1966-75.
Recasens i Comes, Josep M.: El senyoriu del Morell 1173-1835, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985.
Recasens i Llort, J.: Blancafort, Ajuntament de Blancafort, Montblanc 1986.
Reig i Vilardell, Josep: Monografías de Catalunya. Diccionari histórich-geográfich. Lletra B, Tipografia F. Giró, Barcelona 1890.
Rey, Raymond: L’art des cloîtres romans, Privat-éditeur, Tolosa s.d.
Riba i Mestre, F.: Història de Mont-roig, Centre d’Estudis de la Comarca de Reus, Reus 1983.
Ribas i Massó, M.: Història de Montbrió del Camp, 2 vols., Centre d’Estudis de la Comarca de Reus, Reus 1990.
Ribera, Manuel Mariano de: Genealogía de la nobilísima familia de Cervellón, Barcelona 1733.
Ribera, Agustí - Bolufer, Joaquim: Coves-finestra de cingle al País Valencià. Un avanç, dins “IV Congreso de Arqueologia Medieval Española”, Alacant 1993, pàgs. 625-643.
Ricomà, Francesc-Xavier: Un plano parcial de Tarragona en el siglo XVII, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1962-63), època IV, fase. 77-84, pàgs. 77-79.
Ricomà, Francesc-Xavier: Notas sobre el castillo de Torredembarra, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1980), núm. II, pàgs. 77-98.
Rigalt, Lluís: Les vitralles, “Arts i bells oficis” (Barcelona 1927).
Riquer, Martí de: L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, ed. Ariel, Barcelona 1968.
Riquer, Martí de: Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550, 2 vols., Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona 1983.
Riu i Barrera, Eduard: L’arqueologia i la Tarragona feudal, “Forum” (Tarragona 1987), núm. 7.
Riu i Barrera, Eduard: Temples i espai feudal des de l’arqueologia, dins “Simposi sobre les actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII), Barcelona, 5-7 d’octubre de 1989”, Diputació de Barcelona, “Quaderns Científics i Tècnics”, núm. 3, Barcelona 1991, pàgs. 265-272.
Riu i Barrera, Eduard: Barcelona, de la ciutat romana a la capital comtal (segles V-X), dins “IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Sociedades en Transición”, Actes II Comunicacions, Asociación Española de Arqueología Medieval - Diputación Provincial de Alicante, Alacant 1994, pàgs. 23-29.
Riu i Riu, Manuel: Cuevas, eremitorios y centros cenobíticos rupestres, dins “Actes del VIII Congrés Internacional d’Arqueologia Cristiana”, Barcelona 1972, pàgs. 431-442.
Riu i Riu, Manuel: Habitat, tècniques i economia rural, dins Historia de Catalunya, vol. II, ed. Salvat, Barcelona 1978, pàgs. 158-166.
Riu i Riu, Manuel: Alguns costums funeraris de l’Edat Mitjana a Catalunya, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’"Acta/Mediaevalia” (Barcelona 1982), pàgs. 29-57.
Rius i Jové, Jordi: Un plet baix-medieval entre el monestir de Poblet i la vila de Valls. La granja de Doldellops, dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Diputació de Tarragona, Tarragona 1991.
Rius i Jové, Jordi: Transcripció i notes d’un plet pel domini de la granja de Dol de Llops, “Quaderns de Vilaniu” (Valls 1992).
Rius i Serra, Josep: Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, 3 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
Rius i Serra, Josep: Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, CSIC, Barcelona 1946.
Rius i Serra, Josep: Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés. índexs, vol. IV, Madrid 1991.
Roca i Armengol, J.: L’església vella. La història ens hi acosta, “Clam” (l’Espluga de Francolí 1978), núm. 11, pàg. 13.
Roca i Armengol, J.: Els beneficis eclesiàstics de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga, “Arrels” (l’Espluga de Francolí 1980), Centre d’Estudis Locals-Casal de l’Espluga de Francolí, pàgs. 159-166.
Roigé i Figueres, Dolors: Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes, Centre d’Estudis de la Comarca de Reus, Reus 1989.
Romano, David: Cementerios judíos en Lérida, “Sefarad” (Madrid-Barcelona 1970), XXX, pàgs. 50-65.
Romero Tallafigo, Manuel: El señorío catalán de los Entenza a la luz de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla). Años 1173-1324, “Historia, instituciones, documentos” (Sevilla 1977), núm. IV, pàgs. 512-582.
Romero, M. - Palet, T.: Les nostres arrels: documents de la baronia d’Entença (Coll de Balaguer, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant), Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 1991.
Rovira i Gómez, Salvador-J.: La desamortització dels béns de l’Església a la província de Tarragona (1835-1845), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1979.
Rovira i Gómez, Salvador-J.: Guia d’Altafulla (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1980.
Rovira i Gómez, Salvador-J.: Breu història de Tarragona, Òmnium Cultural, Tarragona 1984.
Rovira i Gómez, Salvador-J.: Tamarit, Centre d’Estudis d’Altafulla, Altafulla 1991.
Rüger, C. B.: Römische keramik aus dem kreuzgang der kathedrale von Tarragona, “Madrider Mittellungen” (Madrid 1968), núm. 9, pàgs. 237-258.
Ruiz de Arbulo, Joaquín: El foro de Tarraco “Cypsela” (Girona 1990), núm. 8, pàgs. 119-138.
Ruiz Montejo, I.: La temática obscena en la iconografía del románico rural, “Goya” (Madrid 1978), núm. 147, pàgs. 136-146.
Sabater, Salvador: Historia de la villa de Constantí, Tarragona 1988.
Salas i Ricomà, Ramon: Guía histórica y artística del monasterio de Santas Creus, Establecimiento Tipográfico de F.Arís e Hijo, Tarragona 1894.
Salrach i Marès, Josep Maria: El procés de feudalització (segles X-XII), dins Història de Catalunya, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1987.
Salvat i Bové, Joan: Tarragona antigua y moderna a través de la nomenclatura urbana, Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1961 (reeditat l’any 1981).
Sánchez Real, José: Las invasiones germánicas, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1957.
Sánchez Real, José: Los hospitales de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, vol. II, Tarragona 1959.
Sánchez Real, José: Exploraciones en la catedral, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1962-63), època IV, núm. 77-78, pàgs. 17-24.
Sánchez Real, José: Exploración arqueológica en el jardín de la catedral de Tarragona, “Madrider Mittellungen” (Madrid 1969), núm. 10, pàgs. 276-296.
Sánchez Real, José: La exploración de la muralla de Tarragona en 1951, “Madrider Mittellungen” (Madrid 1985), núm. 26, pàgs. 91-117.
Sánchez Real, José: La muralla de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1986.
Sánchez Real, José: El método en la arqueología tarraconense. 1. La muralla, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1986-87), època V, núms. 8-9, pàgs. 35-54.
Sánchez Real, José: El método en la arqueología tarraconense. 1. Las construcciones monumentales de la Parte Alta. IA) La zona “sagrada”, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1988-89), època V, núms. 10-11, pàgs. 79-115.
Sánchez Real, J. Ventura, S. Mezquida, L.M.: El amfiteatro romano de Tarragona. Antecedentes, memoria y crónica de su excavación, The William L. Bryant Foundation - Tarragona 1991.
Sans i Travé, Josep Maria: El diplomatari de la comanda de Barberà, Departament de Justícia de la Generalitat, Barcelona (en premsa) e.p.
Sans i Travé, Josep Maria: La Casa del Temple de Barberà, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Departament d’Història Medieval 1971 (inèdita).
Sans i Travé, Josep Maria: Precedents històrics de la carta de població i franquícia de Sarreal, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1973-74), LXXIII-LXXIV, pàgs. 51-59.
Sans i Travé, Josep Maria: Algunes reflexions sobre règim municipal de Montblanc a l’edat mitjana (segles XII-XIV), “Circulars del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca” (Montblanc 1975), núm. 9.
Sans i Travé, Josep Maria: La carta de franquícia de Belltall, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1976), vol. I, pàgs. 43-63.
Sans i Travé, Josep Maria: El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162-1248), “Boletín arqueológico” (Tarragona 1976-77), fasc. 133-140.
Sans i Travé, Josep Maria: Alguns aspectes de l’establiment dels templers a Catalunya: Barberà, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1977), núm. I, pàgs. 9-58.
Sans i Travé, Josep Maria: Relacions de la Casa del Temple de Barberà amb el monestir de Santes Creus, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1977*), XLVIII, pàgs. 33-74.
Sans i Travé, Josep Maria: La comanda de Vallfogona de Riucorb. Primera part: la creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII), “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1980a), núm. II, pàgs. 7-54.
Sans i Travé, Josep Maria: Dos intents per part de Poblet d’annexionar-se l’Espluga, “Arrels” (l’Espluga de Francolí), I, Centre d’Estudis Locals - Casal de l’Espluga de Francolí 1980b, pàgs. 59-100.
Sans i Travé, Josep Maria: Notes històriques de Montbrió de la Marca (segles XI-XIII), “Miscel·lània Sarralenca” (Sarral 1981), Ajuntament de Sarral, pàgs. 177-184.
Sans i Travé, Josep Maria: Huguet de Cervelló feudatari de l’Espluga de Francolí (s.XIII), dins Miquel Coll i Alentorn. Miscel·lània d’homenatge en el seu vuitantè aniversari, Fundació Jaume I, Barcelona 1984, pàgs. 193-220.
Sans i Travé, Josep Maria: La introducció de l’orde del Temple a Catalunya i la seva organització, dins “Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans, Montblanc 1985”, Tarragona 1994, pàgs. 17-42.
Santacana i Tort, Jaime: El monasterio de Poblet (1151-1181), CSIC, Barcelona 1974.
Schlunk, H. - Hauschild, Th.: Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles, Dirección General de Bellas Artes, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, Madrid 1962.
Schulten, Adolf: Tarraco, ed. Bosch, Barcelona 1948.
Secall i Güell, Gabriel: Una de les principals vies publiques medievals de Valls. El carrer de la Vilaclosa i els seus voltants, “Cultura” (Valls 1980a), núm. 389, pàgs. 19-23.
Secall i Güell, Gabriel: Del pati del Castell a la Plaça de la Palma, “Cultura” (Valls 1980b), núm. 395, pàgs. 26-31.
Secall i Güell, Gabriel: La medicina i els antics hospitals de Valls, “Jove Cambra” (Valls 1980c), pàgs. 43-50.
Secall i Güell, Gabriel: Aportació històrica sobre les vies púbiques dels voltants de la carnisseria, de la Plaça de l’Oli i del Portal d’en Llobets “Cultura” (Valls 1981), núm. 400, pàgs. 17-25.
Secall i Güell, Gabriel: Els joglars, els jocs i les fires de Valls medieval (segles XIV-XV), “Quaderns de Vilaniu” (Valls 1982), pàgs. 39-60.
Secall i Güell, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines, Institut d’Estudis Vallencs, Valls 1983.
Secall i Güell, Gabriel: Guia de les jueries tarragonines, Llibres de la Medusa, núm. 23, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1984.
Sedó, Salvador: Una joya oculta. El tímpano románico de Sarral, dins “La Vanguardia” (Barcelona 1929), any XLVIII, núm. 20.258, 25 de gener.
Segura, Marta i altres: El castell dels Garidells (Tarragonès). Estudi històrico-arquitectònic, dins “XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya, Sitges, 27-28 d’octubre de 1984”, vol. I, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges 1985, pàgs. 127-131.
Segura i Valls, J.: Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, Imprenta de Vicente Magriñá, Barcelona (existeix una nova edició revisada i augmentada, amb el títol Història de Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Queralt 1953, i una altra del 1971, revisada per J.Segura Lamich, Santa Coloma de Queralt 1879).
Segura i Valls, J.: Historia del Seminario de Sant Magí, Tipografia Católica, Barcelona 1887.
Serra i Vilaró, Joan: Excavaciones en Tarragona. Memoria presentada a la Junta Superior de Excavaciones por el Delegado Director, Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, memòria 116, Madrid 1930.
Serra i Vilaró, Joan: Notes d’arxius. De l’Arxiu Particular de Mossèn Serra i Vilaró, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1930), VI, Barcelona, pàgs. 300-303.
Serra i Vilaró, Joan: Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, Madrid 1935.
Serra i Vilaró, Joan: Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtirs de Tarragona, Suc. de Torres i Virgili, Tarragona 1936.
Serra i Vilaró, Joan: Scavi e ritovamenti in Spagna, con 12 tavole fuori texto “Quaderni dell’Imperio” (Roma 1946), Reale Istituto di Studio Romani, pàgs. 3-12.
Serra i Vilaró, Joan: La muralla de Tarragona, “Archivo español de arqueología” (Madrid 1946), núm. 76 (1949), pàgs. 221-236.
Serra i Vilaró, Joan: La Comisión de Monumentos ante las ruinas del monasterio de Poblet, Tarragona 1946*.
Serra i Vilaró, Joan: La Tau, “Boletín arquelógico” (Tarragona 1950), any L, època IV, fase. 31, pàgs. 193-198.
Serra i Vilaró, Joan: Sant Miquel del Pla. Noticias sobre esta iglesia de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1959.
Serra i Vilaró, Joan: El frontispicio de la Catedral de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1960a.
Serra i Vilaró, Joan: Santa Tecla la Vieja. La primitiva catedral de Tarragona, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 1960b.
Serra i Vilaró, Joan: Història de Cardona, 2 vols., Imp. Sugrañes Hermanos, Tarragona 1966.
Sitjes i Molins, Francesc-Xavier: Un testament de 1091, amb llegats per a obres públiques, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1990-91), núms. 11-12, pàgs. 523-527.
Soberanas i Lleó, Amadeu-J.: La biblioteca de Salomó Samuel Atzarell, jueu de Santa Coloma de Queralt - 1373, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1967-68), LXVII-LXVIII, pàgs. 191-204.
Soberanas i Lleó, Amadeu-J.: Notes bibliogràfiques sobre Santes Creus, dins “I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus 1966”, Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1969, vol. II, pàgs. 165-206.
Soberanas i Lleó, Amadeu-J.: De paleotoponímia medieval: “Llentisclell”. “Els Estinglells” i altres descendents de “Lentiscus” en català, “Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària” (Tarragona), núm. 12, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1980, pàgs. 161-177.
Sobrequés i Vidal, Santiago: Los judíos en Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1949), època IV, fasc. 25, pàg. 15 i segs.
Sobrequés i Vidal, Santiago: Els grans comtes de Barcelona, ed. Teide, Barcelona 1961.
Solé i Maseres, Maties: Guia del museu-arxiu de Montblanc i comarca, Montblanc 1981.
Solé i Maseres, Maties: El Pla de Santa Bàrbara, Montblanc (Conca de Barberà). Campanya 1982, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1990), època V, núm. 12, pàg. 225.
Solé i Sabarís, Lluís: La Conca de Barberà, dins Çlbum Meravella, IV, Llibreria Catalònia, pàgs. 129-134. 1931.
Subías i Pascual, Eva: Memòria de la intervenció arqueològica al castell del Paborde de la Selva del Camp (Baix Camp), Barcelona 1986, inèdita.
Sureda i Pons, Joan: La pintura románica en Cataluña, col·l. “Alianza Forma”, núm. 17, Alianza editorial, Madrid 1981.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Noves dades arqueològiques sobre les muralles medievals de Tarragona, “Medievalia” (Barcelona e.p.), núm. 12.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Els enterraments del parc de la Ciutat i la problemàtica funerària de Tàrraco, Tarragona 1987.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): El Foro Provincial de Tarraco, un complejo arquitectónico de época flavia, “Archivo Español de Arqueologia” (Madrid 1989), núms. 159-160, pàgs. 141-191.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Un abocador del segle V d. C. en el Fòrum Provincial de Tàrraco, Tarragona 1989.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Intervenció arqueològica del TED ’A en l’església de Sant Miquel del Pla, dins Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa 1990, Tarragona 1990, pàgs. 26-33.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’església romànica, Tarragona 1990a.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Aproximació a les fortificacions de Tarragona en èpoques moderna i contemporània. Excavacions en el sector “Castell del Rei-Baluard de Carles V”, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1990b), núm. X, pàgs. 87-122.
Ted’A (Taller-Escola d’Arqueologia): Taller-Escola d’Arqueologia 1987-1990, Tarragona 1990c.
Teixidor, Pau: Excursió a Bràfim, Vilabella, Puigtinyós i la necròpolis de Padrós, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1896), IV, núm. 20.
Thesaurus/Estudis. L’art dels bisbats de Catalunya. 1000/1800, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1986.
Thoby, Paul: Les croix limousines. De la fin du XIIe. siècle au début du XIVe, París 1953.
Toda i Güell, Eduard: Història d’Escornalbou, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 1926 (reedició facsímil del 1984).
Toda i Güell, Eduard: La destrucció de Poblet, 1800-1900, Poblet 1935.
Formo, Elías: Dictamen de Santa Maria de Bell-lloch en Santa Coloma de Queralt (Tarragona), “Boletín arqueológico” (Tarragona 1944), any XLIV, època IV, fase. 3-4.
Torrell de Reus - Planas de Martí, I.: Llibre de Prades, Ajuntament de Prades, Prades 1982.
Torres Balbás, Leopoldo: Los modillones de lóbulos, “Archivo Español de Arte y Arqueología” (Madrid 1936), pàgs. 1-149.
Torres Balbás, Leopoldo: Arte califal, dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal, vol. VI, ed. Espasa Calpe, Madrid 1973.
Torres Balbás, Leopoldo: España musulmana, dins Historia de España, vol. V, Madrid 1987.
Tous i Sanabra, Joan: Els signes de picapedrer al monestir de Poblet i al seu entorn, Tàrrega 1983.
Trenchs i Òdena, Josep: La propietat territorial de Scala Dei dels inicis a 1300, dins “I Col·loqui del monaquisme català”, Santes Creus 1969, vol. II, pàgs. 263-270.
Trenchs i Òdena, Josep: El testament de Bernat d’Olivella i les seves conseqüències al Camp de Tarragona, “Estudis d’Història Medieval” (Barcelona 1970), 3.
Trenchs i Òdena, Josep: Los diezmos de la diócesis de Tarragona 1354-1355, “Miscelánea de Textos Medievales” (Barcelona 1974), II, pàgs. 13-64.
Trenchs i Òdena, Josep: El Montsant y sus monasterios: colección diplomática (1164-1212), “Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval” (Alacant 1983), núm. 2, pàgs. 207-231.
Trens, Manuel: L’altar, “Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic” (Barcelona 1925), Cercle Artístic de Sant Lluc.
Trens, Manuel: Maria. Iconografia de la Virgen en el arte español, ed. Plus Ultra, Madrid 1946.
Udina i Martorell, Frederic: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (cartulario del siglo XII), CSIC, Barcelona 1947.
Udina i Martorell, Frederic: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Barcelona 1951.
Urpí, Rosa-Maria - Resina, Juan-Antonio: El castell i terme de Banyeres del Penedès. Dels seus orígens al segle XIV, Ajuntament de Banyeres del Penedès, Banyeres del Penedès 1991.
Vall i Rimblas, Ramon: La processó de les rates del claustre de la catedral de Tarragona, “Quadern” (Sabadell 1991), núm. 15, pàgs. 102-103.
Vallejo Triano, A.: El baño próximo al Salón de Abd al-Rahaman III, “Cuadernos de Madinat al-Zahara” (Còrdova 1987), pàgs. 141-165.
Valls i Taberner, Francesc: Documents de Sant Oleguer, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1926), època II, núm. 30, pàgs. 161-164.
Vallvé, J.: La conquista árabe de España. La conquista y sus itinerarios, dins Historia 16, Madrid 1989, núm. 156, pàgs. 46-51.
Veciana i Aguadé, Josep:. Recull de topònims i antopònims del terme municipal de Renau, “Treballs de Filologia i Història Literària” (Tarragona 1990) núm. V, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.
Veciana, Josep - Cortiella, Francesc: Guia de Renau (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982.
Vegas, Mercedes: Estudio de algunos hallazgos cerámicos de la muralla de Tarragona. Torre del Cabíscol, “Butlletí arqueològic” (Tarragona 1984-85), època V, núms. 6-7, pàgs. 45-54.
Vegas, Mercedes: Observaciones para una dotación de la muralla basada en la cerámica del corte Sánchez Real, “Madrider Mittellungen” (Madrid 1985), núm. 26, pàgs. 117-119.
Ventós, Josep Maria: Notícia històrica del Comtat de Prades al Baix Camp, “Penell” (Reus 1989), núm. 3, pàgs. 9-33.
Ventura i Solé, Daniel: El pont d’en Cabré, “Cultura” (Valls 1977), núm. 358.
Ventura i Solé, Daniel: L’aportació d’Alcover a les arts plàstiques, dins “Alcover. Estat de la qüestió”, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover 1987, pàgs. 129-138.
Ventura i Solé, J.: Presència del Pati i del Castell a la història de Valls, Valls 1976.
Ventura i Subirats, Jordi: El catarismo en Cataluña, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1959), XXVIII, pàgs. 76-168.
Ventura i Subirats, Jordi: Els heretges catalans, ed. Selecta, Barcelona 1976.
Vernet, Joan: La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, ed. Ariel, Barcelona 1978.
Vicens, Francesc: Catedral de Tarragona, Barcelona 1970.
Vidal i Rosich, Cosme: Alcover. Monografia històrica, Impremta La Saura, Alcover 1897 (2a ed. ampliada per Francesc Jové i Andreu Barbarà, 1973).
Vidal i Barraquer, Francesc d’Assís: Carta Pastoral del eminentísimo y reverendísimo señor cardenal, arzobispo de Tarragona, con motivo del XV Centenario de la definición dogmática de la maternidad divina de María y del VI de la consagración del templo Metropolitano y Primado, Talleres Tipográficos Suc. de Torres Virgili, Tarragona 1931.
Viladrich, Maria Mercè: La Catalunya Nova segons un manuscrit inèdit de la crònica del moro Rasis, “Medievalia” (Barcelona 1990), vol. 9, Estudios dedicados al profesor Frederic Udina i Martorell, III, pàgs. 257-264.
Vilaseca i Anguera, Salvador: La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions, ed. Llibreria Nacional i Estrangera, Reus 1936.
Vilaseca i Anguera, Salvador: Museo Municipal de Reus. Guía, Ministerio de Educación i Ciencia, Dirección General de Bellas Artes, Madrid 1963.
Vilaseca, Salvador - Prunera, Albert: Sepulcros de losas, antiguos y alto medievales de las comarcas tarraconenses, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1966), vol. I, època IV, fasc. 93-96, pàgs. 25-46.
Vilaseca, Salvador - Prunera, Albert: Reus y su entorno en la Prehistoria, 2 vols., Associació d’Estudis Reusencs, Reus 1973.
Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vols. XIX i XX, Madrid 1851.
Virgili i Colet, Antoni: Guia de Salomó (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1981.
Virgili i Colet, Antoni: La qüestió de Tarraqüna abans de la conquesta catalana, “Quaderns d’Història Tarraconense” (Tarragona 1984), núm. IV, pàgs. 7-36.
Virgili i Colet, Antoni: La infrastructura hidràulica de la conca del Gaià mitjà al segle XII, segons el “Llibre Blanch” de Santes Creus, “Universitas Tarraconensis” (Tarragona 1985-86), VIII, pàgs. 215-226.
Virgili i Colet, Antoni: Sobre la colonització feudal de la Catalunya Nova, “Cultura” (Valls 1990), núm. 494, pàgs. 17-20.
Virgili i Colet, Antoni: L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gaià (segles XI-XII), Centre d’Estudis d’Altafulla, Altafulla 1991.
Vives i Balmaña, Elisenda: La població catalana medieval. Origen i evolució, Eumo editorial, Vic 1990.
Vives i Miret, Josep: Oracional visigótico, Barcelona 1946.
Vives i Miret, Josep: Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca, “Santes Creus” (Santes Creus 1959), Collectanea de Santes Creus núm. 3, pàgs. 13-23.
Vives i Miret, J. - Gibert, Guiu M. (Dom): Una réplica contemporánea del gran rosetón del monasterio de Santes Creus, “Santes Creus” (Santes Creus 1956), núm. 1, pàgs. 157-159.
Vives i Miret, J. - Gibert, Guiu M. (Dom): L’escriptori del monestir de Santes Creus. Projecció literària i emplaçament, “Studia monastica” (Montserrat 1959), I, pàgs. 143-154.
Vives i Miret, J. - Gibert, Guiu M. (Dom): Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca, “Santes Creus” (Santes Creus 1959), Collectanea de Santes Creus núm. 3, pàgs. 13-23.
Vives i Miret, J. - Gibert, Guiu M. (Dom): Restes precistercenques a Poblet, “Analecta Montserratensia” (Barcelona 1964), vol. X, Miscel·lania Homenatge a Anselm M. Albareda, pàgs. 191-202.
Yarza Luaces, Joaquín: Arte y arquitectura en España 500-1250, Manuales de Arte Cátedra, ed. Cátedra, Madrid 1979 (2a ed.).
Yarza Luaces, Joaquín: La Edad Media, dins Historia del Arte Hispánico, vol. II, ed. Alhambra, Madrid 1982.
Yarza Luaces, Joaquín: Arte Medieval II, col·I. “Fuentes y Documentos para la Historia del Arte”, ed. Gustavo Gili, Barcelona 1982*.
Yarza Luaces, Joaquín: Escultura romànica, dins Art Català. Estat de la qüestió, “Vè. Congrés Espanyol d’Història de l’Art”, Barcelona 1984, pàgs. 101-122.
Zaluska, Yolanda: L’enluminure et le scriptorium de Cîteaux au XIIè siècle. Comentarii Cistercienses, “Studia et documenta”, 4. 1989.
Zaluska, Yolanda: Manuscrits enluminés de Dijon. Corpus des Manuscrits enluminés des Collections publiques des Départements, Eds. du Centre National de la Recherche Scientifiques, París 1991.
Zaluska, Yolanda: L’enluminure cisterncienne au XII siècle, dins Bernard de Clairvaux. Histoire, mentalité, spiritualité, Col·loque de Lyon-Cîteaux-Dijon, París 1992, ed. du Cerf, pàgs. 271-285.
Zaragoza, Josep: Esteles discoïdals al Baix Gaià, dins “Les esteles discoïdals dels Països Catalans. Estat de la qüestió”, ed. Carrutxa, Reus 1991.
Zarnecki, George: A late romanesque fountain from Campania, “Studies in Romanesque Sculpture” (Londres 1979), The Dorian Press, núm 19.
Zarnecki, George: A romanesquen casket from Canterbury in Florence, “Studies in Romanesque Sculpture” (Londres 1979), The Dorian Press, pàgs. 37-43, 11 làms.

Tots els articles d’Enciclopèdia.cat, ara en obert per a tothom!

Tots els articles d’Enciclopèdia.cat, ara en obert per a tothom!

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà

Contacte