Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
aufrany
aufrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels vultúrids semblant als voltors, però bastant més petit que aquests (60 cm de llargada aproximadament).
Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
anellatge
Biologia
Sistema de marcatge que consisteix a posar anelles a les potes o en altres llocs d’un animal per tal de reconèixer-lo.
En ornitologia és una pràctica bastant estesa, usada per a estudiar els costums dels ocells migradors Des del 1979, l’anellatge és competència de la Generalitat de Catalunya, que n'exerceix la supervisió i és dut a terme per l’Institut Català d’Ornitologia L’any 2008 fou creada la Societat Catalana d’Anellament SCAR, que reclamava la creació d’una anella catalana, tal com existia al País Basc i Navarra, i el 2010, amb aquest objectiu, el govern català impulsà una Oficina Catalana d’Anellament
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
crocoïta
Mineralogia i petrografia
Cromat de plom, PbCrO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània
Sant Romà (Brunyola)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat nordoriental amb la capçalera a primer terme J Recarens L’església de Sant Romà es troba en una zona plana, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Brunyola, a la riba esquerra de l’Onyar Mapa L38-13333 Situació 31TDG751419 JRR Història Aquesta ermita és esmentada inicialment el 1279 com a part del feu pertanyent al castell de Brunyola que Ramon de Cabrera vengué a Berenguer Gornau Apareix com a sufragània de l’església de Sant Amanç d’Anglès i, posteriorment, de Sant Martí Sapresa Durant el segle XV s’afegí l’actual sagristia JAM Església…
Mallerenga cuallarga
La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…
Les serres de Pàndols i de Cavalls
Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El…
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants fernling
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina