Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
polca
Música
Dansa bohèmia de metre binari i tempo viu.
Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Jan Dismas Zelenka
Música
Compositor bohemi.
Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…
boi | boia
Història
Individu d’un poble cèltic establert a la Bohèmia actual, cap al sud fins al Danubi.
Al s VI aC un grup dels bois boii marxà devers Occident i s’establí al sud de Bordeus Del 450 al 400 aC uns grups entraren a la Itàlia septentrional i s’establiren al sud del riu Po El 58 aC uns altres grups ocuparen el territori dels edus comprès entre l’Alier i el Loira Les tribus que restaren a Bohèmia foren obligades pels marcomans s I dC a establir-se a l’actual Baviera
Andreas Hammerschmidt
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…
Elba

L’Elba al seu pas per Dresden
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…
Maties I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1612-19), d’Hongria (Maties II, 1608-19) i de Bohèmia (1611-17).
Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial
Lluís Salvador d’Àustria-Toscana
Literatura catalana
Historiador, folklorista i filòleg.
Vida i obra Arxiduc d’Àustria, fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies, estudià al Theresianeum de Viena i a la universitat de Praga Fou governador de Bohèmia i, posteriorment, es dedicà a viatjar i a escriure Després d’un viatge per les Balears el 1867, el 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà més tard adquirí la propietat de son Marroig entre Valldemossa i Deià A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a Miramar, personatges com ara Rusiñol i Verdaguer, amb el qual mantingué relació…
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…
Pere Joan Guissart
Escultura
Escultor.
Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina