Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
llibre dels Proverbis
Llibre de l’Antic Testament, entre els llibres sapiencials.
Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als segles V-IV aC
Aleix Renyé
Literatura catalana
Periodista, poeta, novel·lista i actor.
Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997
Josiana Cabanas
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Periodista professional al diari L’Indépendant de Perpinyà i professora de català per a adults, collaborà regularment durant deu anys a l’ Almanac Català del Rosselló i a Sant Joan i Barres GREC, amb contes i articles en català És l’autora de tres novelles breus Senzilles històries de dones 1983, A través d’un vidre entelat, l’espera 1985 i Punt de creu 1986 També cal destacar tres llibres de divulgació històrica sobre el Rosselló, escrits en francès, i, principalment, La procession de la Sanch, six siècles de foi et de tradition 2003
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Gaspar de Aguilar
Música
Teòric musical castellà.
Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L Fogliano, Marchetto…
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
Arnao Guillén de Brocar
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen probablement baixnavarrès.
Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Count Basie
Música
Nom amb què és conegut el pianista, director d’orquestra, compositor i arranjador de jazz nord-americà William Basie.
Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina