Resultats de la cerca

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs…

Estudià composició amb Guillermo Graetzer i piano amb Ruwin Erlich, a Buenos Aires Fou fundador i president de l’Associació Argentina de Compositors i professor de la Universidad Nacional de Buenos Aires És autor d’obres per a ballet, música de cambra, per a piano, per a cor i cançons La seva principal contribució es produí en el camp de la música popular

El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’installà definitivament a Buenos Aires Dedicada a la pedagogia al llarg…

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa…

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves…

El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo S'hi dedicà al món empresarial Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad Amb motiu de les invasions angleses 1806 -1807, promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que collaborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ 1807, per a la reconquesta de la capital del virregnat S'hi inicià en…

Estudià amb A Klasse a Buenos Aires 1919 i 1926 i posteriorment es traslladà a Berlín, on es perfeccionà amb Rudolph Deman i Carl Flesch A disset anys fou convidat a tocar amb la Filharmònica de Berlín El 1932 rebé el primer premi del Concurs de Viena, i el 1937, el primer premi del Concurs Ysaÿe La seva carrera de solista el portà a fer gires per tot el món Alternà aquesta activitat amb l’ensenyament, primer a Nova York 1944-56 i posteriorment a la Musikhoschule de Viena 1956-64, la Hoschchule für Musik de Stuttgart 1964-75 i a la de Zuric 1975-84 Fou distingit amb diverses…