Resultats de la cerca

Mort aquest, els seus seguidors constituïren a Praga una confederació de nobles, protegida per la reina i organitzada per KJakoubek de Strǐbo, el qual introduí el calze com a símbol del moviment calixtins i la comunió amb les dues espècies utraquistes D’altra banda, en l’estament més popular de la ciutat i al camp, el moviment format entorn de les prèdiques de Hus s’exaltà encara més i es convertí en un moviment contestatari en nom de l’evangeli i del nacionalisme txec i contrari a l’Església Catòlica i a l’imperi alemany a partir de la Primera Defenestració de Praga 1419 aquest…

Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru  …

En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462 treballà —amb…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…

L’ombrella, amb la concavitat cap amunt, té una vora amb vuit lòbuls, cadascun dels quals té manyocs de tentacles Tenen la boca quadrada, amb quatre lobulacions petites El gènere més conegut és Lucernaria

Introduïda al s XIII pel desig del pble de veure l’hòstia, en temps de poca participació en la comunió, l’elevació és reflex de les controvèrsies teològiques sobre l’eucaristia

Situació Vista del santuari, abans acompanyat d’un castell, situat estratègicament en un congost de la Noguera Pallaresa ECSA - A Roig Vista de llevant de l’església, característica pels seus carreus de diferents colors ECSA - F Tur L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló es troba molt a la vora de l’antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal, a la part superior d’un espadat de roca que s’alça sobre la riba esquerra de la Noguera, en el lloc conegut com l’Estret d’Arboló Mapa 33-10214 Situació 31TCG408892 Per a arribar-hi cal travessar el riu per un pont de nova construcció, que es…

Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…