Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Pere Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes,…
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo
Vic

Armes dels Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…
Lleis Palatines
Història
Conjunt de disposicions que regulava les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca: canceller, mestre racional, cambrer i camarlenc, amb llurs subordinats.
Les féu redactar en llatí Jaume III de Mallorca, el 1337, i serviren de model a Pere III de Catalunya-Aragó, el 1344, per a les seves Ordinacions , que en són la traducció al català, feta pel secretari reial Mateu Adrià El còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou dut per Jaume III a França, i avui és la Koninklijke Bibliotheek Bibliothèque Royale de Brusselles
Vila i castell de l’Arboç
Art romànic
La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran conestable Jaume de…
Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà.
Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps Diputat de la Generalitat de Catalunya 1446-49, s’oposà a l’alliberament collectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449 A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina