Resultats de la cerca

D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde a València Entre el 1667 i el 1668 participà en diversos certàmens poètics, generalment amb composicions en castellà En són un exemple uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata, i uns quartets de tema mitològic publicats el 1668 A la justa en honor de sant Joan de Mata i Fèlix de Valois 1668 fou premiat per un romanç en català, Cantar vull en bona xança , publicat a València el 1669

La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música…

Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…

A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs…

El 1871 començà a estudiar cant amb G Capocci Del 1883 al 1913 fou cantor de la Capella Sixtina i també cantà a la Capella Laterana i a la Capella Giulia En una època en què els castrats formaven ja part del passat, Moreschi gaudí de fama mundial i rebé el sobrenom d' Angelo di Roma El 1900 fou escollit per a cantar en el funeral del rei Humbert I És recordat bàsicament pel fet de ser l’últim castrat conegut i el protagonista dels únics enregistraments que han quedat d’aquest cantants, realitzats en 1902-03

Estudià música i cant a València i posteriorment amplià la seva formació a Madrid El 1920 debutà al Teatro Real amb Lohengrin , de R Wagner, i poc després fou contractada per a cantar en diversos teatres d’Itàlia, especialment a Palerm Desenvolupà una intensa carrera repartida entre teatres italians i de Madrid Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, decidí retirar-se dels escenaris Actuà moltes vegades al Gran Teatre del Liceu i sovint fou parella artística de Miguel Fleta, amb qui el 1933 protagonitzà la pellícula Miguelón , d’Adolfo Aznar i H Behrendt, sobre una sarsuela de…

L’expressió ’música de conjunt’ s’empra com a sinònim de música de cambra Conjunt vocal i conjunt instrumental fan referència, respectivament, a un cor i a una orquestra de proporcions relativament reduïdes També, dins de la música dramàtica, s’anomenen passatges de conjunt els moments en què diferents solistes es reuneixen per a cantar simultàniament En la música popular del segle XX rock , pop, etc, el terme ha estat molt utilitzat per a referir-se a qualsevol de les agrupacions instrumentals o mixtes reduïdes -especialment les de tres a sis músics- característiques d’aquesta…