Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es…

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però no consentí…

Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII,…

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran…

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després a La…

Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II, del qual hi…

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…