Resultats de la cerca

Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de Sords de…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant i luterana…

Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà  i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església…

És venerat com a sant per l’Església Catòlica

Representa actualment l’òrgan informatiu principal de la premsa diària catòlica francesa

Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…

Ordenat de sacerdot amb permís especial del Vaticà a 22 anys 1931, fou educador a Ceará, estat del qual fou nomenat ministre d’educació 1935 El 1936 fou nomenat responsable de l’ensenyament religiós del Brasil Director i redactor de la revista Ação Católica 1947-52, assistent nacional d’Acció Catòlica al Brasil i secretari general de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil CNBB en 1952-64, des d’aquest càrrec fou el principal impulsor de la Conferència Episcopal Llatinoamericana CELAM, fundada el 1955, on representà el Brasil 1958-66 El 1963 organitzà, amb el suport del…

Comença a Alemanya la Kulturkampf, subordinació de l’Església catòlica a l’Estat alemany

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50…

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular  1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle…