Resultats de la cerca

Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitatis luminaria Hyppocrates et Galenus 1678 Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n'havia de tenir dos o més

Catedràtic de dialectologia La seva obra se centra en dialectologia Atlas , 1917 i etimologia Dictionnaire étymologique de la langue française, 1932

De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1945 i doctorat per la Universitat de Madrid 1950 i la Universitat de Manchester 1956, aquest any s’incorporà com a professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Catedràtic de química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-75 i a la Universitat de Barcelona 1975-90, posteriorment en fou catedràtic emèrit Fou pioner en l’ús de tècniques espectroscòpiques aplicades a la química orgànica i introductor d’aquesta tècnica a l’Estat espanyol i a Xile El seu camp de recerca se centrà en l’…

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la Illustració…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Fou el primer catedràtic de química a la Universitat de Berlín Creà l’anàlisi mineral quantitativa i descobrí nous elements urani, titani, zirconi, ceri

Josep Finestres, catedràtic de la universitat de Cervera, comença els seus treballs sobre el dret públic català Iuris catalauni elementa i De historia iuris catalaunici