Resultats de la cerca

Fundat al setembre del 1973, practica la natació com a eina rehabilitadora i integradora Disposa d’equips de competició, que participen en competicions estatals i internacionals Guanyà nombroses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya en totes les especialitats Destaquen nedadors com Jordi Gotzens, Laura Tramuns, Jordi Martí, Francisco Flores, Tània Cerdà, Sonia Guirado i Hèctor López, tots ells internacionals així com Jordi Gordillo, nedador paralímpic El 2011 coorganitzà el tercer Campionat de Catalunya absolut de natació funcional S’entrena al pavelló dels Països Catalans

Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El mateix any fou…

El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de…

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del…

Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes