Resultats de la cerca
Es mostren 1602 resultats
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
miserere
Música
Salm cinquantè de la Vulgata, anomenat així pel seu començament Miserere mei, Deus('Compadiu-vos de mi, oh Déu').
Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en…
etruscologia
Història
Ciència que estudia la civilització etrusca.
A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus…
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
Matthijs Vermeulen
Música
Compositor i crític musical holandès.
Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran influència en la vida…
Simancas
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat 9 km al SW de la capital, a la dreta del Pisuerga.
Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí…
la Sucrera del Segre
Economia
Agronomia
Antiga sucrera del municipi de Menàrguens (Noguera), inaugurada el 1901.
La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del producte…
Consorci de la Platja de Palma
Entitat formada per institucions públiques creada el 2005 per rehabilitar la zona de la platja de Palma, a Mallorca.
És un consorci que agrupa el Ministeri d’Indústria, el Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i els ajuntaments de Palma i de Llucmajor amb l’objectiu de millorar i embellir la platja de Palma, la franja habitada del litoral situada entre els nuclis de Palma i de Llucmajor i una de les primeres zones turístiques de l’illa de Mallorca El 2010, la directora gerent del Consorci, la socialista Margarita Nájera, presentà un Pla de Reconversió Integral de la platja de Palma, que preveia 3000 milions d’euros d’inversió pública i privada en una dècada Aquell mateix any es començaren…
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Folklore
Festival folklòric iniciat l’any 1972 i organitzat per l’esbart Lluís Millet.
Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina