Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Establiment de les comissions mixtes de treball en les que la CNT es nega a participar
S’estableixen les comissions mixtes de treball La CNT es nega a participar-hi Se celebra un congrés de la Confederació Patronal Espanyola a Barcelona S’hi decideix el locaut o acomiadament general de novembre a Catalunya
Federació Obrera Catalana
Pretesa central sindical d’àmbit català, creada el 1932, que intentà reorganitzar els Sindicats Lliures
.
Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales El seu òrgan de premsa fou “FOC” 1932-33, dirigit per Llàtzer Casanovas
Lucha Social
Setmanari
Setmanari portaveu de tots els sindicats de Lleida (1919-22), redactat per Joaquim Maurín i Pere Bonet; hi col·laboraren David Rey, Víctor Colomer, Andreu Nin, etc.
Fou exponent de la tendència procomunista dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya A partir del febrer del 1934 reaparegué com a publicació mensual, redactada per militants del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del POUM
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…
Federació de Societats Esportives de Barcelona
Esport general
Organisme esportiu fundat el 1912 a Barcelona.
Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia ser la…
Partit Social Demòcrata de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1976 producte d’una escissió d’Esquerra Democràtica de Catalunya dirigida per Jaume Casanovas.
Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
presídium
Política
Dret
Als països germànics, òrgan de presidència o de direcció del parlament, de l’administració pública, etc.
En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials
Uzun Ḥasan
Història
Sobirà (1453-78) de la dinastia turcmana dels Ak Koyünlü
.
Conquerí Armènia 1466 i Pèrsia 1469 Establí una florent cort a Tabrīz Enfrontat amb els otomans, s’emparà de Toqat, però fou derrotat per Mehmet II a Erzincan 1473, derrota que inicià la davallada de la confederació dels ak-koyünlü
Henry Druey
Història
Política
Polític suís.
Advocat i radical, dirigí el cop d’estat del 1845 contra el govern liberal i esdevingué cap del govern provisional Després de la crisi de Sonderbund, redactà un nou pacte federal 1848 El 1850 fou elegit president de la Confederació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina