Resultats de la cerca

Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència

L’existencialisme, per exemple, admet l’experiència de l’altre com a inherent a la consciència subjectiva no parteixo de mi mateix per passar després a l’altre, sinó que en l’anàlisi de mi mateix descobreixo l’altre

Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel lític de Laborit…

Volia una escola que donés al poble la llengua, la coherència de la raó, el sentit del valor del temps i la consciència de classe oprimida Entre d’altres obres, publicà Esperienze pastorali 1958 i Lettera a una professoressa 1967

Perquè esdevingui acte punible cal que hi hagui acord, ferma resolució i consciència que és delectiu Es diferencia de l’associació per delenquir en el fet que aquesta pretén d’ésser permanent, mentre que la conspiració es refreix a un únic delicte

Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció Evoluciona lentament cap a la normalitat si hom en suprimeix la causa i en fa un tractament adequat

Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel

Pressuposa una certa consciència individual o collectiva d’haver comès una infracció ritual o una falta moral La forma de propiciació, normalment el sacrifici, pot arribar fins al sacrifici humà Normalment hom troba ritus periòdics de cara a anullar les causes d’eventuals descontentaments divins

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579