Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
Rafael Bosc i Ballester
Història
Capitost absolutista.
Participà en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional S’aixecà de nou amb els Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró Fou afusellat a Tarragona
Josep de Castellar i de Lledó
Història
Militar
Brigadier, originari d’una família de Pineda.
En iniciar-se el Trienni Constitucional 1820 fou elegit cap polític de Barcelona 1820-22 per pressió popular Prengué part en la primera guerra Carlina El 1835 era comandant general accidental
Magne VI de Noruega
Història
Rei de Noruega (1263-80).
Fill i successor d’ Haakon IV L’any 1266 cedí a Escòcia les Hèbrides i l’illa de Man En 1274-76 començà una reforma legislativa i constitucional, i afavorí el comerç
Anul·lació de la llei catalana de comerç que restringeix els horaris comercials
El Tribunal Constitucional es manifesta a favor de l’anullació de la llei catalana de comerç que restringeix els horaris comercials, considerant que la regulació d’aquesta matèria és competència de l’Estat
Lloyd George presenta el seu “pressupost del poble” amb gravàmens als rics per pagar els serveis de seguretat social
A Gran Bretanya, Lloyd George presenta el seu “pressupost del poble” que imposa gravàmens als rics per pagar els serveis de seguretat social Portà a una crisi constitucional amb la Cambra dels Lords
Isidre Molas i Batllori
Isidre Molas i Batllori
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador, estasiòleg i polític.
Fill d’ Isidre Molas i Font i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…
,
El TC suspèn parcialment la Llei de l’aranès
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos preceptes de la Llei de l’occità, aprovada pel Consell General d’Aran el 2010 Concretament, anulla les que declaren preferent l’ús de l’aranès a les administracions locals
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…
llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears
Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear l’abril de 1986.
Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina