Resultats de la cerca

Llicenciada en dret, és militant de Convergència Democràtica des del 1975 Ocupà entre 1982 i 1986 la Secretaria General d’Ensenyament d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya Diputada al Congrés entre 1986 i 1992, del desembre d’aquest any al febrer de 1995 fou consellera de governació de la Generalitat de Catalunya En 1999-2003 fou novament diputada al Parlament de Catalunya

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió  CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou…

Germà Gordó, exconseller de Justícia i diputat per J×Sí al Parlament de Catalunya, abandona aquesta formació, i també el seu partit, el PDeCAT El motiu de la renúncia és la seva presumpta participació en el "cas del 3%", de finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual està sent investigat Malgrat les pressions, Gordó no abandona l’escó i passa a formar part del grup mixt

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna

El diputat d’Unió Democràtica de Catalunya Joan Rigol és elegit president del Parlament de Catalunya amb els vots dels 56 diputats de la coalició Convergència i Unió i dels 12 del Partit Popular L’altre candidat al càrrec, el diputat de Ciutadans pel Canvi PSC-CpC Josep Maria Vallès, obté 67 vots, de socialistes, IC-Verds i ERC Com a vicepresidents de la Cambra són elegits Higini Clotas PSC-CpC i Dolors Montserrat PP

Fou creada el 1947 Té més d'un centenar de membres repartits en els quatre continents En l’àmbit dels Països Catalans, en formà part l'antiga Unió Mallorquina UM i també en són membres, des del 1994, el Partit Liberal d'Andorra i, des del maig del 2005, Convergència Democràtica de Catalunya Es defineix com una organització defensora dels valors democràtics i de l’economia de mercat La seu és a Londres

El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom