Resultats de la cerca

Al segle XIII i al començament del XIV conegué una gran esplendor El 1424 l’abat de Bellpuig l’extingí i feu tornar els canonges a l’abadia mare El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp El 1998 fou donat al Consell Insular de Mallorca i el 2001 acabaren les obres de restauració de l’antic temple continuen encara les excavacions arqueològiques

En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà diners per a…

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies

Ciutat portuària, al cap Boeo, és un centre comercial i té indústries del vi homònim, que l’ha feta cèlebre Té aeroport, i és bisbat, amb una catedral barroca s XVIII Conserva també restes d’unes termes i uns mosaics d’època romana Correspon a l’antiga Lylibaeum cartaginesa s IV aC Convertida en port comercial i estratègic pels romans, fou anomenada Marsa Ali ‘port d’Alí’ pels sarraïns Pel maig del 1860 hi desembarcà Garibaldi amb els seus voluntaris

Un sector de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia FARC, organització actualment convertida en partit polític, crida a retornar a la lluita armada contra el govern perquè, segons diu, ha traït els acords de pau de 2016 Immediatament després del missatge, el president Iván Duque qualifica el grup d’empresa criminal i anuncia la creació d’una unitat especial per combatre’l Les FARC van ser el principal grup guerriller en la guerra civil colombiana que va durar 50 anys

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan