Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Cec de naixement, debutà molt jove a Detroit tocant el piano i l’harmònica, i més tard actuà amb conjunts de gòspel i cants espirituals negres El 1962 assolí un èxit esclatant amb el disc Fingertips i en 1963-70 fou el primer solista del grup cooperativa Tamla Motown En les seves composicions utilitza indistintament fórmules del pop, del rock , el jazz i la música simfònica És autor de nombroses cançons, popularitzades arreu De la seva discografia destaquen, entre d’altres, The Jazz Soul of Little Stevie 1963, I Was Made To Love Her 1967, Songs in the Key of Life 1976, Journey…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han…

És la més antiga del món i la més important de les existents en l’actualitat Té l’origen en una cooperativa formada per sis diaris de Nova York que decidiren de collaborar en la recaptació de notícies Fins que, el 1945, el Tribunal Suprem dels EUA obligà a modificar-ne els estatuts, constituí una cleda tancada per als periòdics que no entressin al grup inicial Ocupa més de 2500 periodistes, té més de 100 agències en 67 països, comprèn més de 10000 abonats sobretot periòdics i estacions de ràdio i de televisió i difon notícies a més d’un centenar de països L’any 2021 Daisy…

El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Fou creada l’any 1982, com a iniciativa d’un grup de professionals de l’Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l’Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals, i l’any…

La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…

Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí el sector oriental és cobert de bosc bosc de Lo Cabridó i de Los Lhobats La superfície agrícola és de 135 ha, dedicades bàsicament a la vinya 127 ha amb denominació d’origen controlat Produeix anualment uns 10 000 hl de vi de qualitat superior de 12 a 14° a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena Hi ha una cooperativa vinícola Quant al feldespat, n'és un dels grans centres productors de la vall de l’Aglí hom el destina a la fabricació de vidre Saint-Gobain, de porcellana Llemotges i de rajola El poble 80 h agl 1982…