Resultats de la cerca

Es defineix de tal manera que una duplicació de mels es correspon amb la percepció d’un interval d’octava Així, el marge auditiu humà que va dels 16 Hz als 16000 Hz de mitjana és de 2400 mels El valor 1000 mels es fa correspondre amb la freqüència de 100 Hz La necessitat d’una unitat subjectiva per a l’acuïtat prové del fet que la detecció de les fluctuacions d’un to depèn de la seva freqüència En general, l’oïda humana és més sensible a les fluctuacions dels tons aguts que a les dels greus Així, es poden detectar canvis de l’ordre del 0,5% per a freqüències superiors a 1000 Hz,…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor deCampsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia deSant…

Situada dins l’antic terme del castell d’Artés No degué passar mai de capella rural Al testament del 1299 de Bernat de Socarrats d’Artés es fan deixes a Santa Maria d’Artés, a Sant Joan i Sant Pere de la dita parròquia, així com a Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés L’única capella que correspon a alguna de les advocacions esmentades és aquesta Si bé no creiem que Sant Joan i Sant Pere siguin altra cosa que altars de Santa Maria, en canvi Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés poden correspondre a aquesta capella, ja que Salabernada és un mas prou important per haver tingut una capella al…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren reparacions…

Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de Tremp, on,…

Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…

Situació Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial ECSA - JA Adell Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH572230 Història El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el 1122, en què els homes de…

La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…

Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una sèrie de regles…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa Degué ser una capella dependent de la parròquia de Sant Jaume, probablement fou la capella del castell Les úniques notícies d’aquesta església corresponen al testament d’un senyor del castell de la família dels Castellar, anomenat Berenguer Sendred, el qual l’any 1124 feu una deixa a Santa Maria de la Guàrdia Pilosa, i una altra a Sant Jaume de la Guàrdia, per la qual cosa ha de correspondre a una altra església, que pel fet d’esmentar-se en un testament d’un senyor del terme i ésser totalment…