Vilatge de Moradilla (Lleida)

Situació

Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla (243 m d’altitud), situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud. Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla.

Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TCG094104.

Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla.

Història

L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R. Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla.

Tot i això, el tossal fou habitat des d’època ibèrica.

El lloc, que ja existia sota el domini almoràvit, fou donat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 6 de novembre de 1149, a Ramon Guillem de Vall-llebrera i a la seva muller com a reconeixement dels serveis que li havien fet durant el setge i la conquesta de la ciutat de Lleida. El poble, que el 1177 tenia unes vint cases habitades, subsistí fins a mitjan segle XIV. Al segle XVIII consta com a lloc erm.

Nucli urbà

El tossal, que també té restes, com ja s’ha esmentat, d’un antic assentament ibèric, presenta clars vestigis d’una ocupació medieval, segons ho testimonien els fragments localitzats de ceràmica grisa.

Prop d’una torre de planta quadrada i base atalussada, construïda al segle XIX com a base d’una xarxa de telegrafia òptica que hi ha al cim del tossal, hom troba unes sitges que podrien correspondre a l’hàbitat medieval. Al vessant de llevant del tossal hi ha restes d’unes construccions rectangulars que podrien correspondre a habitatges d’època medieval, si bé és difícil d’assegurar el moment concret, ja que solament es conserva dels murs d’aquests habitatges les filades de carreus de fonamentació, fetes de pedres irregulars. Actualment l’indret està protegit per la seva inclusió en el Catàleg i Pla Especial d’Elements d’Interès Historicoartístic del municipi de Lleida, si bé això no ha impedit la instal·lació d’una antena per a telefonia mòbil.

Bibliografia

  • Pita, 1955a, III-IV, pàgs. 256-257, 275 i 290; 1959, XXIII, pàg. 7; Lladonosa, 1972-74, vol. I; Peña, Rodríguez, González, 1988, IX, pàgs. 31-41.