Resultats de la cerca
Es mostren 1849 resultats
índrids
Zoologia
Família de primats del grup dels lemuroïdeus que atenyen grans dimensions, amb el musell curt, els ulls i les orelles petits i les extremitats anteriors més curtes que les posteriors.
Són de costums arborícoles i habiten a Madagascar Hom en pot distingir tres gèneres Avahi, Propithecus i Indri
llagosta verda
Entomologia
Insecte de l’ordre dels ortòpters, de la família dels tetigònids, que ateny fins a 7 cm de llargària; és d’un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l’oviscapte llarg i en forma de sabre.
De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans
Rosa Bonheur
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora francesa Marie Rosalie Bonheur.
S'especialitzà en la pintura d’animals, especialment cavalls, i es distingí per l’anticonvencionalisme dels seus costums socials
ex cathedra
Cristianisme
Locució que significa ‘des de la càtedra’.
Hom l’empra quan el papa, en virtut del seu magisteri, defineix veritats relatives a la fe o als costums
jerbu
Jerbu
Cliff (CC BY 2.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dipòdids, d’uns 10-11 cm de grandària, amb el cos adaptat al salt i les potes posteriors molt llargues, de manera que pot assolir la posició vertical; té el cap arrodonit, orelles grosses i primes, pelatge de color terrós i musell proveït de llargues vibrisses.
Insectívor i de costums nocturns, habita en grups molt nombrosos a Egipte, Palestina i en zones de l’Àsia sud-occidental
dasiúrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials que tenen el marsupi en posició molt posterior i la dentadura de tipus insectívor o carnívor.
Comprèn diverses formes, com els dasiürs i els tilacinins o llops de Tasmània, d’aspecte i costums similars als dels veritables carnívors
Benet IV
Cristianisme
Papa (900-903).
El 901 atorgà la corona imperial a Lluís, rei de Provença Lluità contra la perversió dels costums, fomentada per les faccions romanes
cercavores
Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu
lletxa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada i té aspecte fusiforme.
És una forma depredadora, de costums pelàgics i bona nedadora, pròpia de l’Atlàntic càlid, que penetra a les costes mediterrànies a la primavera
hipopòtam nan
Hipopòtam nan
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes, de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 1,75 m de llargària, 1 m d’alçària i 240 kg de pes, és de formes arrodonides i té les potes relativament primes.
És solitari, d’hàbitat boscà i de costums nocturns i poc coneguts Habita a Sierra Leone, a Nigèria i a la Costa d’Ivori