Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
aufrany
aufrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels vultúrids semblant als voltors, però bastant més petit que aquests (60 cm de llargada aproximadament).
Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit
dot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Té un color castany rogenc o gris blavós a la part superior els flancs són del mateix to, però amb taques clares irregulars, i les parts inferiors, blanques, i les aletes són d’un negre blavós Es distingeix d’altres serrànids pel volum i per una cresta horitzontal molt desenvolupada a l’opercle De carn molt apreciada, és pescat amb arts de ròssec Propi de la Mediterrània i de l’Atlàntic, hom el troba també a l’Índic i al Pacífic
tritònids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels de grandària mitjana, molt semblants als salamàndrids, però amb el cos més allargat i esvelt, els dits units a la base per una membrana i la cua deprimida i en forma de quilla.
Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó
berruga venèria
Patologia humana
Lesió cutània papil·lomatosa allargada i prominent, de consistència tova i generalment de color rosat, que afecta les zones humides i calentes de l’àrea genital.
En l’home, es localitza al gland, al plec bàlano-prepucial, al meat uretral o a l’anus en la dona, als llavis vulvars, al clítoris i a l’anus De vegades, diverses lesions s’uneixen entre elles i adopten l’aspecte d’una coliflor o d’una cresta de gall Pot desaparèixer al cap de pocs mesos, però sovint persisteix durant anys si hom deixa evolucionar la lesió sense tractament, pot predisposar al desenvolupament d’un càncer genital, sobretot en les dones El trastorn és d’origen víric i hom el considera una malaltia de transmissió sexual També és anomenat condiloma acuminat
antropomorfs
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, que comprèn simis catarrins, de dimensions bastant grans, caracteritzats per la manca total de cua, el major desenvolupament de les extremitats anteriors respecte a les posteriors, la manca de bosses a les galtes i la reducció o absència de les callositats de les natges.
Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla
Josep Boix
Escalada
Escalador.
Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte…
còndor

Còndor
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
de la família dels catàrtids, que ateny uns tres metres d’envergadura i té el cap i el coll despullats i rugosos.
Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
tíbia

A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
Andreu Xandri Serrano
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina