Resultats de la cerca
Es mostren 1083 resultats
Bahames 2013
Estat
La celebració del 40è aniversari de la independència va ser motiu per a fer balanç sobre l’evolució del país durant aquests anys També el primer ministre, Perry Christie, que l’any anterior va guanyar les eleccions amb el Progressive Liberal Party PLP, va aprofitar l’avinentesa per a promoure un gran debat nacional sobre la necessitat de reformar la Constitució, que va tenir, entre altres temes polèmics, el manteniment de la vinculació amb la monarquia britànica i l’eliminació de les limitacions per a obtenir la ciutadania als fills de les dones casades amb un estranger Quant a l…
República del Congo 2013
Estat
El debat sobre la reforma de la Constitució, per permetre que el president Denis Sassou Nguesso es pugui presentar a un tercer mandat el 2016, va capitalitzar l’agenda política del país Defensen la proposta del canvi en la Carta Magna del 2002 el Partit Congolès del Treball PCT i les formacions aliades, que dominen el Parlament amb 117 escons dels 136 que té El seus seguidors consideren Nguesso, en el poder des del 1997, indispensable per a mantenir l’estabilitat política i el creixement, de més del 5% els darrers anys, gràcies a les exportacions de petroli, minerals i fusta i l’…
Joan Baptista Culla i Clarà

Joan Baptista Culla i Clarà (2023)
© Lali Puig - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923 1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…
Cimera dels Balcans Occidentals
Se celebra a Sofia Bulgària la cimera dels Balcans Occidentals que reuneix els caps d’estats i de govern dels països d’aquesta regió amb tots els estats membres de la Unió Europea i els representants de la Comissió i la Presidència Europees, amb l’absència d’Espanya en protesta per la participació de Kosovo A la cimera es referma el compromís de la UE amb els Balcans i es debat el reforçament dels vincles d’aquests països amb l’organització i, especialment en qüestions sobre seguretat, reptes geoestratègics, polítiques migratòries i relacions frontereres Durant la cimera, els…
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de…
Ramon Parramon Arimany
Art
Artista visual i investigador cultural.
Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…
David Held
Política
Politòleg britànic.
Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…
Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión
Institució fundada l’any 1997 a Madrid per defensar la qualitat, la independència i l’autonomia de la televisió.
Promoguda per un grup de professionals de la televisió vinculats a diferents mitjans audiovisuals, l’acadèmia és formada per un miler de professionals Els impulsors forren Mikel Lejarza, Rafael Ansón, Manuel Martín Ferrand, Valerio Lazarov i Jesús Hermida, que en fou el primer president Entre les activitats de l’acadèmia, destaca un premi anual que reconeix els millors treballs del sector i el premi Pilar Miró que s’atorga a guions de pellícules per a televisió També publica estudis sobre el sector, entre els quals destaca La industria audiovisual en España Escenarios de un futuro digital…
Fundació Casa Amèrica de Catalunya
Institució que té com a objectiu promoure les relacions amb els països d’Amèrica.
Fou creada l’any 1911 per un grup de prohoms catalans amb el nom de Casa Amèrica de Barcelona , i tingué en els seus inicis un caràcter acusadament comercial i econòmic en general Posteriorment s’uní a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana de Catalunya, vinculat a la Generalitat de Catalunya Amb seu a Barcelona, disposa d’un important Centre de Documentació amb biblioteca, videoteca i arxius documentals Les activitats culturals s’estructuren en cinc àmbits audiovisuals, literatura, exposicions, espais de debat i conferències És també destacable la tasca de suport…
Joan Albert Argenter i Giralt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
És catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou director de la revista Límits , de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990 Féu collaboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana 1995 de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística 1984, Debat sobre la normalització lingüística 1991 i Elementos de lingüística 1996, juntament amb altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina