Resultats de la cerca

Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la…

El 25 de gener es va fer pública la composició del Govern d'unitat, segons un dels acords adoptats en l'anomenat "diàleg polític inclusiu" celebrat al desembre del 2008, criticat per una part de l'oposició, la qual argumentava que continués com a primer ministre Faustin Archange Touadera Entre els més crítics amb el president Francis Bozizé, va destacar el Moviment d'Alliberament del Poble Centreafricà MLPC, dirigit per Martin Ziguélé, que defensava la necessitat de designar un primer ministre per consens Un segon punt dels acords de desembre, l'inici del programa de desarmament…

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les…

Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro 1955-63, que defensava un art compromès amb la revolució El 1963 fou empresonat Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí…

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís…

Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front 1961 que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes…

El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…