Resultats de la cerca

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta…

La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…

Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després, acusat d’…

Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la…

Era germà i successor de Clotari III Durant molts anys fou un pupil del mestre de palau Ebroí, el qual imposà sense cap consulta com a rei de Nèustria a la mort del seu germà Tot seguit fou deposat per la noblesa i reclòs al monestir de Saint-Denis, mentre que Ebroí fou desterrat Mort Khilderic II d’Austràsia 675, tornà a ésser nomenat rei, però aquest cop fou Ebroí qui el derrotà i li oposà el seu fill Clodoveu III Tot seguit arribaren a una entesa i Ebroí protegí de nou Teodoric III i fins intentà d’imposar-lo a Austràsia, cosa que obtingué el 679, després de la mort de…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’…

Fill d’un emigrant català El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis 1838 El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868 Després de la pau de Zanjón 1878 fou elegit senador per la Universitat de l’…