Resultats de la cerca

Recull narracions interessants sobre diversos herois que, entre Josuè i Samuel, salvaren dels enemics algun grup israelita L’escriptor deuteronomista enquadra aquestes narracions repetint la seva doctrina sempre que els israelites adoraven déus estrangers, Jahvè els deixava a les mans dels enemics, però quan es penedien els enviava un salvador, i eren fidels a Jahvè fins que ell moria

Segons la llegenda, era fill del déu Indra i de Kuntī, muller de Pāṇḍu, i fou un hàbil guerrer Durant l’exili dels Pāndava a l’Himàlaia els déus li concediren armes divines per a lluitar contra els Kauravas A la batalla de Kuruleshetra rebé l’ajuda de Kṛishṇa, que li donà la doctrina continguda al Bhagavadgītā

En el culte domèstic, primer eren considerats com els esperits tutelars dels queviures de reserva de les famílies, però, tot seguit, la seva protecció s’estengué a tota la família i reberen un culte similar al dels déus lars Venerats juntament amb Vesta fins a la fi del paganisme, hom cregué sempre que eren d’origen troià, transportats al Laci per Enees

Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món

En són exemple, entre altres, els faraons egipcis i alguns emperadors romans

A l’època precolombina fou un poble molt important i nombrós, que s’estengué per tota la costa del golf de Mèxic Els huaxteques desenvoluparen una interessant cultura, influïda per la dels olmeques, dels totonaques i dels maies Als jaciments de la zona més de dos-cents hi ha escultures de pedra relleus de déus i imatges masculines i ceràmica de formes i de decoració molt variada

A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC

Modalitat específicament religiosa del finalisme, el providencialisme coneix, filosòficament parlant, les mateixes raons fonamentadores i les mateixes dificultats racionals que aquest D’altra banda, l’excessiu antropomorfisme amb què ha estat sovint entès —i en virtut del qual el Déu provident sembla reduït a un deus ex machina — fa que el providencialisme connoti un significat fatalista destí , sempre rebutjat tanmateix oficialment, per exemple, per l’Església

Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament