Resultats de la cerca

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857

La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista

Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer

El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa

Estudià als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, i fou ordenat de sacerdot el 1859 Fundà els instituts de Fills de la Sagrada Família Tremp, 1870-71 i de Filles de la Santa Casa de Natzaret Aiguafreda, 1894, dedicats a l’ensenyament, estesos a Europa i Amèrica Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família, fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià construït a Barcelona sota aquesta advocació Fou beatificat per Joan Pau II el 1984 i canonitzat el 16 de maig de 2004

L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix

És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció

L’ermita de Sant Benet s’alça al nord-oest de Lluçars, ja als vessants de la serra de l’Ametllera Tradicionalment Sant Benet ha estat sempre centre de devoció i de romiatge per part dels pobles de la rodalia, i de fet aquest sant és el patró de Lluçars Tal vegada la seva gènesi coincideix amb una primera repoblació duta a terme pel monestir d’Alaó a la zona JBP En l’actualitat, el santuari de Sant Benet és un edifici de factura barroca que substituí totalment les construccions anteriors Fou bastit el 1735, segons consta en la façana de ponent JAA