Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
longobard | longobarda
Història
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).
En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per part de les…
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més…
tern
Cristianisme
Ornaments propis del celebrant, el diaca i el sotsdiaca, és a dir, casulla, dalmàtica i tunicel·la, fets de la mateixa tela i del mateix color.
Sant Vicent de la Roqueta
Església
Església i antic monestir cistercenc situat extramurs de l’antiga ciutat de València.
L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València…
Antoni Morell i Mora
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…
,
Christopher Tye
Música
Compositor anglès.
Vida Hi ha diverses llacunes en la seva biografia No es coneix ni el lloc ni la data exacta del seu naixement Passà bona part de la seva vida a Cambridge, on es llicencià en música el 1536 Un any després començà a ensenyar al King’s College Allí feu amistat amb Richard Cox, el qual, quan esdevingué ardiaca de la catedral d’Ely 1541, el cridà perquè s’encarregués del magisteri de capella, plaça que Tye ocupà a partir del 1543 Doctorat a la Universitat de Cambridge 1545, el 1548 començà a impartir classes a la d’Oxford El 1558 Cox fou nomenat bisbe d’Ely, i Tye renovà el seu càrrec com a mestre…
Josep Gallés i Salabert
Música
Organista i mestre de capella.
Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié…
,
Alcuí
Educació
Literatura
Cristianisme
Polígraf, pedagog i teòleg anglosaxó.
Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia…
Sant Julià de Canalda (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental L Prat Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda Mapa 292M781 Situació 31TCG776647 S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la…
Santa Eulàlia de Gironella
Art romànic
La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en l’acta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina