Sant Julià de Canalda (Odèn)

Situació

Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental.

L. Prat

Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda. A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG776647.

S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou; una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç. Entre els punts quilomètrics 39 i 38 hi ha un trencall, també a mà esquerra, que amb 1,500 km deixa al poblet de Canalda, presidit per l’església parroquial de Sant Julià, on encara se celebra culte. (CRP)

Història

Pergamí original de l’acta de consagració de l’església, del 1 7 de febrer de l’any 900, conservat a l’Arxiu Capitular d’Urgell. A la pàgina hom en trobarà la transcripció i la traducció.

L. Prat

El 17 de febrer de l’any 900 l’església de Sant Julià fou consagrada pel bisbe d’Urgell Nantigís (899-914), que la constituí canònicament en parròquia. El nom de “Kanavita” torna a aparèixer en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell.

Acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda (17 de febrer de 900)

Consagració, pel bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell, de l’església de Sant Julià de Canalda, a precs dels habitants d’aquell lloc que l’havien edificada. El bisbe la constitueix canònicament en parròquia, assenyalant-ne els límits, confirma les donacions que li han estat fetes i encomana el servei de l’església al diaca Campí, el qual l’havia dotada de llibres i ornaments, perquè hi exerceixi el ministeri sacerdotal. Ell i els seus successors pagaran de cens anual a Santa Maria de la Seu sis modis entre annona i vi, tres sous [in paratal i un moltó. Subscriuen l’acta per l’arxiprest Baldric, el bisbe Nantigís, el levita Campí i vint-i-dos parroquians.

"Anno incarnationis dominice ·DCCCC· ·I· indictione ·III·, a sub die ·XIIII· kalendas marcii, anno ·III· regnante Karulo rege. Veniens venerabilis pontifex Nantigisus nomine in villa vocitata Kanavita rogatus a populo ibidem abitantium, qui aeclesiam ibi edificaverunt et ad culmen sacrationis perduxerunt in honorem sancti Iuliani martiris Xpisti, vel ab aliis timentibus Deum infra ipsam parroechiam consistentibus, ut iamdictam aecclesiam consecraret et parroechiam ibi servituram iuxta aeclesiasticum ritum constitueret, quod et presentaliter secundum illorum fecit deprecationem. Igitur ego Nantigisus, annuente misericordia Dei episcopus, constituo ad iam fatam aecclesiam parroechiam subtus annexam, idest de Aqua Ferventem usque ad antiquam Magnefredi et usque in parroechiam sancti Martini de Laturci et pervenit in Valle Infernale et finit in gradum de Cavallaria; omnes villas cum villaribus vel quicquid infra his terminibus concluditur predictae aecclesiae conferimus ad decimas et primitias offerendum vel aliud aecclesiasticum obsequium iuxta morem xpianum peragendum. Ideoque et nos omnes commanentes in prefatam parroechiam iuxta modulum nostrum donamus in dotem ipsius aecclesie terras subter adscriptas, idest ego Kampinus diaconus una cum genitori meo Suniario donamus in locum vocitatum Cavallaria modiatas ·II· de terram cultam, et in Vallelonga operas ·III· de vinea, et ad ipsam aeclesiam domo una et terram iuxta ipsam aecclesiam ad domos faciendum, de ipsa strata usque in terra Sperandeo. Nos Floresindus et Mumio donamus modiatas ·II· in Lavaiolus iuxta terra Sperandeo. Ego Gudemirus modiata ·I· in Aqua Ferventem qui est iuxta terra de Fihitropii. Manzo et Witiza in eodem loco semodiata ·I-; Witiza, Segnolfus et Ramnus quartatas ·VI· ad ipsos Agilagarios; Ildegisus semodiata ·I· ad Spelunca Elisei; Arrecho semodiata ·I· ad ipsas Incisas; Ali ibidem quartata ·I·; Garsandus quartata ·I· ad Castro Baroaldi; Todalecus quartata ·I· ad Aqua Ferventem; Amoton et Blandiricus semodiata ·I· in ipsa serra iuxta ipsa villa; Trasoarius quartata ·I· in Lavaiolus; Nifridius ibidem similiter; Galito quartata ·I· in Aquam Ferventem; Desiderius semodiata ·I· in serra qui est iuxta terra Todaleci; Alaricus semodiata ·I· ad ipso Lumbo qui est iuxta terra Ichilani; Auffredus quartata ·I· in ipsa cumba ad Cavallaria. Insuper ego Kampinus diaconus dono ad ipsam aeclesiam libros·III·, missalem, lectionarium et antiphonarium, planetam, palleam cum calice; Agila quartata ·I· in cumba profundam. Donamus nos quoque omnes supradicti hec omnia itaque suprascripta in dotem praelibate aeclesie sancti Iuliani martiris pro remedio animarum nostrarum in potestate domni Nantigisi episcopi, ut perpetualiter a ministris ipsius aeclesiae dominentur et possideantur. Quapropter et ego Nantigisus episcopus constituo te Campinum diaconum ministrum ipsius aecclesiae cunctis diebus vitae tuae, ut secundum Deum et sacerdotale ministerium ipsam aecclesiam et plebem eius gubernes, quatinus a Domino eternam remunerationem percipias. Censum vero annuale ad aecclesiam sanctae Mariae secundum instituta canonum ut persolvas tam tu quam posteri tui tibi indicímus, idest modios ·VI· inter annona et vino et solidos ·III· in parata et multonem ·I·

Nantygisus episcopus SSS. Kampinus levita SSS. Sig+num Suniarii. Sig + num Floresindus. Sig + num Gudemirus. Sig+num Manzo. Sig + num Witizani. Sig+num Witizani (sic). Sig+num Segnolfus. Sig+num Ramnus. Sig + num Arrecho. Sig+num Ali. Sig+num Garsandus. Sig+num Todalecus. Sig+num Ameton. Sig+num Blandiricus. Sig+num Trasoarius. Sig + num Nifridius. Sig+num Galito. Sig+num Desiderius. Sig+num Alaricus. Sig+num Auffredus. Sig+num Agilani. [Crismó] Baldricus archipresbiter qui hanc dotem scripsit et SSS. die et anno quo supra."

Original: Arxiu Capitular d’Urgell, pergamí de 264 × 432, cons. d’esglésies, núm. 9.

Còpia resumida del segle XIII: LDEU. I, foli 239, doc. 812.

Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, la Seu d’Urgell 1978, Pàg. 68-69.


Traducció

"A l’any 901 de l’Encarnació del Senyor, tercera indicció, el dia 14 de les calendes de març de l’any tercer del regnat del rei Carles, vingué el molt venerable bisbe Nantigís a la vila que se’n diu Canalda, pregat pel poble que hi habitava, els quals havien edificat l’església i la portaren a la culminació de la seva consagració en honor de sant Julià, màrtir de Crist, i per altres que temien Déu i vivien en aquesta parròquia, per tal que la consagrés i constituís la parròquia segons els ritus eclesiàstics, i tot ho va fer segons llur prec. Així, doncs, jo Nantigís, bisbe per la misericòrdia de Déu, assigno a l’esmentada església la parròquia que hi va annexa, la qual va des de l’Aigua Fervent fins a l’antiga de Magnefrad, i fins a la parròquia de Sant Martí de Lladurs i arriba fins a la vall Infernal i fineix al gran de Cavalleria. Totes les viles amb els seus vilatans i tot el que hi ha inclòs en aquests termes, ho conferim a l’esmentada església, a fi que li paguin els delmes i primícies i li facin altres ofrenes eclesiàstiques, segons el costum cristià. Així nosaltres, habitants de l’esmentada parròquia, donem com a dotació a la dita església les terres sota escrites. Així jo, Campí, diaca, juntament amb el meu pare Sunyer, donem al lloc que se’n diu Cavalleria dues mojades de terra conreada, i a Vall-llonga tres parcel·les de vinya, i a l’esmentada església donem també una casa, juntament amb la terra que hi ha vora l’església per a fer-hi cases, des del camí fins a la terra d’Esperandéu. Nosaltres, Floresind i Mumi, donem dues mojades a Lavallol, vora la terra d’Esperandéu. Jo, Guadamir, dono una mojada a Aigua Fervent, que es troba vora la terra de Fihitropi. Manzo i Witiza donem mitja mojada al mateix lloc. Witiza Seniolf i Ramir donen sis quartades a Aguilers. Ildegis, mitja mojada a l’Espluga d’Elisa. Arrec, mitja mojada a les Incises. Alí dóna una quartada al mateix lloc. Garsand dóna una quartada al castell de Barvald. Todalec una quartada a Aigua Fervent. Amoton i Blandaric mitja mojada a aquella serra que hi ha vora la vila. Trasoari una quartada a Lavallol. Nifridi fa el mateix al mateix lloc. Galit, una quartada a Aigua Fervent. Desideri, mitja mojada a la serra que hi ha prop de la terra de Todaleci. Alaric, mitja mojada al Lumbo que es troba vora la terra d’Iquilà. Aufred, una quartada a la coma que hi ha vers Cavalleria. A més, jo Campí, diaca, dono a aquesta església tres llibres, un missal, un leccionari, un antifonari, una planeta, una pàl·lia amb calze. Agila una quartada a la Coma Profunda. Nosaltres, els abans esmentats, donem tot allò que hi ha escrit més amunt com a donació de l’esmentada església de Sant Julià, màrtir, per a remei de les nostres ànimes, a la potestat del bisbe Nantigís, perque sigui per sempre domini i possessió dels ministres d’aquesta església. Així, jo, Nantigís, bisbe, et constitueixo a tu, Campí, diaca, com a representant de Déu en aquesta església per tots els dies de la teva vida, i, per tal que governis l’esmentada església i la seva gent, segons Déu i el seu ministeri sacerdotal, i d’aquesta manera aconsegueixis de Déu la remuneració eterna. Institueixo un cens anual, segons els cànons, de sis modis entre annona i vi, i tres sous in parata i un moltó, els quals tu i els teus successors donaren a l’església de Santa Maria.

Nantigís, bisbe, ho subscriu. Campí, levita, ho subscriu. Signatura de Sunyer. Signatura de Floresind. Signatura de Gudemir. Signatura de Manzo. Signatura de Witiza. Signatura de Seniolf. Signatura de Ramir. Signatura d’Arrec. Signatura d’Alí. Signatura de Garsand. Signatura de Todalec. Signatura d’Amet. Signatura de Blandaric. Signatura de Trasoari. Signatura de Nifrid. Signatura de Galit. Signatura de Desideri. Signatura d’Alaric. Signatura d’Aufred. Signatura d’Agilà. (Crismó). Baldaric, arxiprest, el qual ha escrit aquesta donació i la subscriu el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Esperança Piqué i Ferrer-Jordi Vigué i Viñas)

Berenguer Brocat de Biosca, al seu testament de l’11 de desembre de l’any 1093, deixà a la seva mare, i després, al seu germà Ricard, la parròquia de Canalda, amb l’obligació que en tinguessin cura durant tota la vida.

En un capbreu de l’Arxiu Diocesà de Solsona, datat la vigília de Nadal de l’any 1200, i aprovat per Galceran, senyor de Santa Fe, apareixen enregistrats els censos que, entre altres, havia de donar l’església de Sant Julià de Canalda a la parròquia de Clerà, que en època medieval havia assolit una gran importància. (CRP)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis semicircular.

J. Segués

El temple, per a alguns de dubtosa procedència romànica, atualment és molt modificat, de manera que del seu origen medieval només es conserven migrats fragments, que una exploració profunda probablement podria ampliar.

Al mur de migjorn, prop de l'absis, s'obre la porta no romànica d'arc adovellat de mig punt, la qual conserva ferros de dibuix senzill (tires amb dues volutes a cada extrem). Quant a les finestres, se'n conserven dues d'una esqueixada i sortints rectnculars. El frontis conserva una finestra romànicade doble esqueixada i d¡arc adovellat de mig punt, força malmesa. Damunt seu s'observa una pedra amb una creu llatina gravada.

El mur lateral de ponent de l’absis de migdia té, formant part del parament, un bloc de pedra rectangular amb dos dibuixos gravats: l’un amb una flor de sis pètals encerclada i amb la silueta en relleu, i l’altre amb un hexàgon amb arestes còncaves i amb la silueta també en relleu. (CRP-JAA)

Escultura

Detall d’un dels murs de l’absis, amb un bloc esculpit amb un motiu floral de sis pètals.

L. Prat

En el mur de l’absis, refet i de planta rectangular, i que actualment serveix de sagristia, hi ha un bloc de pedra que presenta un motiu decoratiu. Apareix totalment descentrat i ha estat buidat, tot constituint un motiu floral d’estructura radial, compost de sis pètals mal ordenats, inscrit en un cercle.

S’hi palesa la mà d’un artífex molt limitat, amb un motiu de marcat caràcter popular, que sovinteja en els sarcòfags de la mateixa comarca del Solsonès, com el de Sant Just i Sant Pastor de Valldan (dins el terme d’Odèn)(*). Tècnicament, el treball és arcaïtzant i es pot relacionar amb obres pre-romàniques, per l’ús del bisell. La seva datació és imprecisa.

D’altra banda, a la façana occidental i damunt la finestra, hi ha una creu gravada, que cal situar en correspondència amb el mateix edifici romànic. (JCSo)

Bibliografia

  • Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. X, Impremta Oliveres, València 1821, pàg. 83.
  • Antoni Griera i Gaja: El Acta de Consagración de Santa María de la Seu de Urgel, “Ilerda”, X-XI, gener-desembre, any V, 1948, pàgs. 51-60.
  • Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, I, 1978, pàgs. 11-182. (CRP)