Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
memòria testamentària
Dret català
En el dret successori català, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o els marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.
Segons l’actual compilació del dret civil català, per a la seva validesa s’exigeix que cada full aparegui signat pel testador i, quant al contingut, que es limiti a disposicions referents a diner que no excedeixi de la vintena part del cabal relicte, a joies, robes i parament de casa
John Fullarton
Economia
Economista britànic.
Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Gösta Nystroem
Música
Compositor suec.
Amplià estudis a París amb D’Indy La seva obra és una barreja de classicisme i Romanticisme tardà, que evolucionà cap a la politonalitat Exercí també com a crític És autor de sis simfonies, dos concerts de corda, l’òpera El diner del senyor Arne 1959, diversos lieder i música de cambra
liberalització del moviment de capitals
Economia
Desregulació de les transferències internacionals de capitals, feta per un estat o per diversos (OCDE, Comunitat Europea), tendent a liberalitzar-les.
Afecta els controls de canvis, els pagaments i cobraments resident-no resident els valors i els comptes bancaris divisa convertible-no convertible La liberalització amplia els mercats globalitzant-los i incrementa els productes financers i la concurrència Té el risc del diner especulatiu hot money i de l’evasió de capitals paradís fiscal
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el dinerdiner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes…
llegat de part alíquota
Dret civil
Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
No essent hereu, el legatari de part alíquota no respon com a deutor dels deutes hereditaris i, per tant, només pot exigir l’import líquid de la part de l’herència que li correspon, la qual no ha de percebre necessàriament en béns hereditaris, sinó que l’hereu pot optar per pagar-li en diner
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària,…
Operació contra el frau a Hisenda en el sector carni
L’Agència Tributària emprèn una macrooperació contra les vendes amb diner negre al sector carni que afecta 75 empreses de 15 comunitats autònomes, quatre de les quals tenen presència a Mercabarna S’estima que els beneficis declarats sobre els ingressos reals eren de només l’1% de mitjana, i algunes empreses declaraven pèrdues els últims anys
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina