Resultats de la cerca

Collaborà a Joventut  i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat de sacerdot Abandonà l’estat eclesiàstic arran de la Revolució Francesa i fou maire de Perpinyà 1790-92 Fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, on s’oposà a l’execució de Lluís XVI Empresonat per la seva actuació moderada, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i reintegrat a la Convenció Diputat pels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d’estat de Napoleó 1799 i ocupà càrrecs en la seva administració Fou novament diputat durant els Cent Dies 1815

Germà d’ Albert Fernández i Díaz , estudià enginyeria industrial Delegat del Ministeri de Treball a Barcelona 1978-80 i governador civil d’Astúries 1980-81 i Barcelona 1981-82, ingressà al CDS d’ Adolfo Suárez i, el mateix 1982, a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit pel qual fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona 1983-84, diputat al Parlament de Catalunya 1984-89, senador autonòmic i diputat al Parlament espanyol des del 1989 reelegit en les eleccions generals dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011 i 2016 Al llarg dels dos mandats de José María Aznar 1996-99 i 2000-04…

L’Audiència Nacional condemna a 60 anys de presó José Luis Barrios, el membre d’ETA que al gener del 1998 va assassinar el regidor del PP de Sevilla Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Malgrat la condemna, Barrios, que va ser elegit diputat al Parlament de Navarra per EH en les darreres eleccions autonòmiques, és autoritzat a acreditar-se com a diputat per a assistir el 2 de juliol a la sessió constitutiva del Parlament navarrès El 13 de juny, 30 presos preventius d’ETA van ser elegits per a ocupar càrrecs públics en les files d’EH

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il…

Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer 1907, càrrec que renovà fins el 1923 Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona 1917 collaborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts 1917-18, però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití El 1936 fou…

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37

Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura