Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
varvassoria de Vilademany
Història
Títol feudal adoptat al llarg dels s. XIV i XV pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons
clarí
Música
Trompeta natural, construïda amb un tub en espiral i afinada en re, inventada l’any 1959 per F. Finke a partir del model del retrat de G. Reiche, el famós trompetista de Leipzig.
Alguns forats al tub, tapats amb els dits, ajuden a entonar millor alguns harmònics cromàtics del registre més agut Ha estat freqüentment usat en les parts de trompeta barroca de les obres de JS Bach i compositors de la mateixa època
mara

Mara
Vassil (CC0)
Mastologia
Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels càvids, que ateny uns 75 cm de llargària, amb el cap gros i amb orelles d’uns 10 cm que acaben en una punta arrodonida.
Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
caradriformes

Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…
emídids
Zoologia
Família de quelonis d’aigua dolça amb el dorsal totalment ossificat i el cos oval o allargat.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors Llur alimentació és carnívora Viuen a les zones pantanoses i embassades, als estanys i als rius de l’Amèrica del Nord, de l’Àsia occidental i de l’Europa central i meridional
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
ainhum
Patologia humana
Forma d’ endoarteritis
tòxica, possiblement d’origen alimentari.
És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània
camptodactília
Patologia humana
Malformació dels dits caracteritzada per la flexió permanent i indolora de la primera i la segona falanges d’un o més dits de la mà.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina