Resultats de la cerca

L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920

Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936 Membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, fou bibliotecari i arxiver del museu d’aquesta ciutat Publicà Els incunables de la impremta igualadina 1952, Els cent primers mapes del Principat de Catalunya 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI 1967, Cartografia peninsular Segles XI-XIX 1969 i diversos articles de divulgació sobre cartografia catalana

Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia

Soci del Club Billar Barcelona, practicà totes les especialitats del billar de carambola lliure, banda, quadres 47/2 i 71/2, tres bandes i de manera especial el billar fantasia, posteriorment billar artístic En aquesta darrera disciplina, aconseguí diversos títols mundials 1975, 1981, d’Espanya 1981, 1983, 1984, 1991 i de Catalunya 1983, 1984, 1985 Les seves aparicions en el programa Nadal a tres bandes de TV3 contribuïren a la divulgació d’aquest esport

Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia Mallorca, i Torralba, a Alaior Menorca, on hi ha un important conjunt talaiòtic La seva seu és a son Pax, a Palma Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears

Es proposava de posar a l’abast d’un gran públic obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques Vers el 1920 s’expandí a l’Amèrica Llatina La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom Diversificà l’especialització en diccionaris i enciclopèdies cap a d’altres camps culturals L’editorial esdevingué, fins la seva desaparició 1996, un grup d’empreses d’edicions i distribució en llengua castellana

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Membre d’una família de magistrats, tingué una formació jurídica Per la seva collaboració amb els Stuard, visqué a l’exili 1745-63, fet que condicionà la divulgació de la seva obra Intentà la sistematització de l’economia formulant el que ell anomenà una “ciència regular” Predecessor d’Adam Smith, el superà en originalitat en nombrosos plantejaments, encara que no ho féu en contingut Publicà An Inquiry Into the Principles of Political Economy 1767

Pèndol de Foucault, Museu de la Ciència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, sd Una de les característiques de la difusió pública de la ciència arreu del món els anys vuitanta i noranta va ser l’augment de l’espai dedicat pels mitjans de comunicació a la informació científica Als Països Catalans, malgrat les diferències territorials, aquest augment de l’atenció per la ciència també va ser destacable A partir dels anys vuitanta s’inicià la publicació de seccions o suplements científics en diversos diaris També s’introduí la primera assignatura de periodisme científic en una facultat…

Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica