Resultats de la cerca

Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecdesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX

Situació Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació M Anglada El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 33,6 —y 32,8 31 tdg 336328 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn Del trencall a les ruïnes hi…

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959

Treballa amb l’escultura, el vídeo, la fotografia i el dibuix Explora la imatge del cos, la utilització de materials com la cendra, el carbó i la fusta cremada Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades al Da2 Domus Artium de Salamanca, al Kunstmuseum de Bonn, al Kampa Museum de Praga, al Musée d’Art Moderne d’Oostende, al Velan Center per l’Arte Contemporanea de Torí o al MEIAC de Badajoz Ha estat premiat a la Biennal d’Egipte 2001, per la Fundació Pilar i Joan Miró i a la Biennal Internacional d’Art Gràfic d’Eslovènia

Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…

Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari

Situació Una vista de conjunt de l’edifici M Ànglada Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò Mapa 255M781 Situació 31TDG228769 Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al…