Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres…

Fundada el 1912 per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, tenia per objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i els esports de muntanya Entre els seus socis fundadors, que tenien el suport d’Ignasi Folch i Torres, hi havia Emili Vendrell, Emili Jové --president fins el 1933--, Jaume Jorba i Francesc Pi També ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social, i organitzà els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932 El 1917 s’inicià la publicació d’un butlletí…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester, primer centre…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor Construí també…

Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a…

El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat…

El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins…

El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen…

Fundat el 1980, a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món És considerat com a grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra , en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing Els seus membres…