Resultats de la cerca

La metàfora eclesiàstica s’inspira en la imatge del pastor, que l’Antic Testament aplica a Déu i als dirigents del poble d’Israel i el Nou Testament a Crist i als apòstols

Escriví Historia eclesiástica de España 1929-36, inacabada, que només pogué arribar fins l’any 1085, i Paleografía española 1923 Completà la descripció dels manuscrits de Ripoll feta per RBeer i la publicà 1915

Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518

Fou missioner a les Filipines i al Japó Satzuna, Fixen i Nagasaki i morí martiritzat És autor d’una Historia eclesiástica de los sucesos de la cristiandad del Japón 1633 Fou beatificat el 1867

Residí a Constantinoble, on escriví una Història eclesiàstica , en dotze llibres, continuació de la d’Eusebi fins el 425 El seu anomeisme es reflecteix en l’obra, tanmateix molt important per a la història de l’arianisme

com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra

Estudià teologia al St Peter’s College Oxford i a la Universitat de Durham El 1994 fou ordenada, juntament amb el seu marit Després de servir a la parròquia de St James, Blackburn, Lancashire, des del 2000 ho féu a la diòcesi de Chester, i el 2007 fou nomenada vicària en dues parròquies de la diòcesi, de la qual el 2010 esdevingué degana en cap Al gener del 2015 fou consagrada bisbessa de Stockport El seu nomenament significà l’accés a l’episcopat de la primera dona de l'Església d'Anglaterra

L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra