Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…
Filostorgi
Cristianisme
Historiador de l’Església.
Residí a Constantinoble, on escriví una Història eclesiàstica , en dotze llibres, continuació de la d’Eusebi fins el 425 El seu anomeisme es reflecteix en l’obra, tanmateix molt important per a la història de l’arianisme
Libby Lane
Cristianisme
Nom amb el qual és coneguda l’eclesiàstica anglesa Elizabeth Jane Holden Lane.
Estudià teologia al St Peter’s College Oxford i a la Universitat de Durham El 1994 fou ordenada, juntament amb el seu marit Després de servir a la parròquia de St James, Blackburn, Lancashire, des del 2000 ho féu a la diòcesi de Chester, i el 2007 fou nomenada vicària en dues parròquies de la diòcesi, de la qual el 2010 esdevingué degana en cap Al gener del 2015 fou consagrada bisbessa de Stockport El seu nomenament significà l’accés a l’episcopat de la primera dona de l'Església d'Anglaterra
prebost
Cristianisme
Cap d’una comunitat eclesiàstica, principalment del capítol catedral o d’una col·legiata.
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra
Cartaginense Espartària
Història
Nom que rebé també la província eclesiàstica Cartaginense als segles VII i VIII.
Fou també potser el nom de la província civil visigoda
decret
Dret canònic
Forma particular que assumeixen les ordres escrites emanades de la competent autoritat eclesiàstica.
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
Roser Sabanés i Fernández

Roser Sabanés i Fernández
© Arx. R. Sabanés
Historiografia catalana
Dret canònic
Estudiosa de la història del dret canònic medieval.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’Espanya a l’edat…
Benet Colombàs i Llull
Historiografia catalana
Historiador.
Ingressà al monestir de Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina