Resultats de la cerca

Té 1743 octosíllabs apariats els primers 1579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912 Bibliografia Cantavella, R en premsa ed s d “Facet”, ço és, libre de cortesia Barcelona, Barcino Ziino, F 1995 “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo Pisa, Edizioni ETS

D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort

S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons

Editada pel ministeri de comerç, el 1959 inaugurà una nova etapa sota la direcció d’Enrique Fuentes Quintana, director del servei d’estudis econòmics Ha dedicat dos números monogràfics a Catalunya Noticia económica de Cataluña febrer del 1962, obra del seminari de política econòmica de la Universitat de Barcelona, i Estructura y coyuntura en la economía catalana maig-juny del 1968, dirigit per Joan Sardà i Dexeus Dedicà també un número a El País Valenciano gener del 1974 alguns dels articles han estat publicats a “Els Quaderns”, de Gorg, amb el títol Nova frontera econòmica País…

Promoguda per estudiosos i amb el suport dels hereus de l’arquitecte, la fundació té com a objectius l’aprofundiment i la difusió de la seva obra, en part eclipsada per la figura de Gaudí especialment en el vessant arquitectònic Constituïda en conveni amb altres institucions el Palau de la Música, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’Institut Pere Matas, entre d’altres, un dels projectes destacats de la fundació és la collecció ‘Domenechiana'' que ha de reunir tota la seva producció escrita, sigui editada o no N'és el president Josep Anton Grau

Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells, Francesc Bergós i Maricén…

És publicada per les universitats de Tolosa i de Bordeus, la Féderation Historique du Sud-Ouest i la Federació de les Societats Acadèmiques del Llenguadoc, Pirineus i Gascunya Hi participen també les universitats d’Asís, Marsella, Montpeller i Niça, i compta amb la cooperació econòmica del Centre National de la Recherche Scientifique Fundada l’any 1889 per Antoni Thomas, a Tolosa, i publicada durant seixanta anys sense cap modificació, des de l’any 1948 és editada com una nova sèrie i amplia el seu camp d’estudi als països lligats històricament amb Aquitània, o sigui, Catalunya,…

Des del 1595 ocupà els càrrecs de mestre de cor i organista al Magdalene College d’Oxford, on es graduà en música l’any 1596 Des del 1626 fins a la data de la seva mort fou professor de música pràctica a la Universitat d’Oxford S’han conservat algunes de les seves composicions, principalment anthems , alguns madrigals i consort songs , a més d’un cicle de madrigals amb el títol Joan, quoth John, when will it be Un dels seus madrigals fou publicat en la collecció The Triumphes of Oriana to 5 and 6 voices Londres 1601, editada per Thomas Morley

Treballà al servei del duc de Gandia i fou batlle de les baronies de Murla, Orba i Laguar Marina Alta Dedicà bona part de la seva vida a estudiar llinatges rellevants del País Valencià, especialment de la comarca de l’Alacantí Escriví Fragmentos nuevos de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante , obra força documentada, el manuscrit de la qual es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant Aquesta obra serví de base al seu germà, Vicent, per a la Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante 1640, editada el 1960