Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
tensió disruptiva
Electrònica i informàtica
Mínim valor que ha de tenir la tensió entre dos elèctrodes per a provocar una descàrrega disruptiva (disrupció)..
tètrode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de quatre elèctrodes: un ànode, un càtode i dues reixes, la de control i la reixa pantalla.
És un tub que presenta, en la característica, una regió de resistència dinàmica negativa, la qual cosa, ultra algunes aplicacions concretes, és desavantatjosa
configuració d’un transistor
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les diferents maneres en què poden ésser connectats els electrodes d’un transistor en un circuit electrònic.
Hom en distingeix tres tipus configuració en base comuna, en emissor comú i en collector comú en cadascun d’aquests casos l’elèctrode respectiu base, emissor o collector està connectat a la terra i és comú als circuits d’entrada i sortida
migració iònica
Química
Fenomen que s’esdevé en establir una diferència de potencial entre dos elèctrodes immergits en una solució d’un electròlit.
El camp elèctric creat anulla el moviment brownià dels ions i fa que aquests es dirigeixin cap a l’elèctrode de signe oposat Entre les aplicacions de la migració iònica cal esmentar especialment l'electroforesi, l'electrodiàlisi i la galvanoplàstia
efecte Becquerel
Física
Aparició d’un corrent elèctric entre dos elèctrodes iguals immersos en un determinat electròlit, quan un d’ells és il·luminat.
molibdè
Economia
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, entre el niobi i el tecneci.
Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…
ful·lerè
Molècula de ful·lerè C60 (a dalt) i la mateixa molècula totalment hidrogenada C60H60 (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Família de molècules que es presenta en forma de carboni cristal·lí.
Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà…
parell voltaic
Química
Sistema format per dos elèctrodes immergits en un electròlit (o bé en dos electròlits comunicats), capaç de produir una força electromotriu.
Constitueix el fonament de les piles
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
condensador electrolític
Electrònica i informàtica
Condensador constituït per dos elèctrodes d’alumini o de tàntal, un dels quals és recobert pel seu òxid, i per un electròlit.
Els condensadors electrolítics tenen una capacitat molt elevada, però presenten alguns inconvenients, com és ara el desgast amb el temps, corrent de fugues important, capacitat poc estable, etc, i, a més, són polaritzats, és a dir, han d’ésser connectats en circuits de corrent continu amb la polaritat correcta També n'hi ha, però, alguns tipus especials que funcionen amb corrent altern