Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Pere Blan
Història
Cavaller; era nebot de Pere Blan.
Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
Andorra aprova una llei de reproducció assistida
El govern andorrà aprova el projecte de llei de tècniques de reproducció humana assistida , que bàsicament permet les tècniques practicades als estats veïns inseminació artificial, fecundació in vitro , etc Prohibeix la recerca amb embrions i l'elecció de sexe, com també la maternitat subrogada
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Consell de la República
Història
Segona cambra del parlament de la Quarta República francesa (1946-58).
Les seves atribucions eren molt limitades, puix que, fora de la seva participació a l’assemblea nacional per a l’elecció del president, només tenia un poder consultiu en matèria legislativa el 1954, però, tornà a rebre part dels poders legislatius tradicionals de la cambra alta
prenom
Història
Nom individual que, en l’ús dels antics romans, precedia el gentilici i que, actualment, precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom.
Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada
Riculf
Cristianisme
Bisbe d’Elna (Riculf II: 947-960).
Elegit pel clergat, fou confirmada la seva elecció en un concili de Narbona 947 Consagrà l’església de Cuixà 953, que aleshores s’iniciava com a gran monestir Augmentà molt el patrimoni de la seva catedral amb importants llegats que rebé els anys 959 i 960
1413-1461: La consolidació i la independència de la institució
Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…
vicepresident | vicepresidenta
Política
Dret constitucional
En alguns sistemes presidencialistes, persona que hom elegeix per a assistir el president i substituir-lo en cas de defunció, dimissió o impediment per a l’exercici del càrrec.
Algunes constitucions, com la dels EUA, en preveuen una elecció conjunta, i ambdós han de pertànyer al mateix partit el vicepresident és alhora president del senat Altres constitucions, en canvi, preveuen una elecció independent i ambdós poden pertànyer a partits diferents D’acord amb la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del govern, el president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del govern En aquest cas, ha de donar compte al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina