Resultats de la cerca
Es mostren 4882 resultats
llengüeta
Música
Element flexible situat a l’embocadura dels instruments de vent que no són de bisell.
D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…
urani

Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El…
luteci
Química
Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.
Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques
filtre

Secció d’un filtre de premsa: 1, entrada del líquid tèrbol; 2, sortida del líquid filtrat; 3, element filtrant; 4, plats; 5, marcs
Química
Aparell emprat en la filtració.
Actualment n'hi ha nombrosos models, que satisfan les necessitats específiques de les indústries més diverses Hom els pot classificar, segons el mètode de producció del gradient de pressió filtració, en quatre grans grups Els filtres per gravetat consisteixen en un dipòsit que conté una capa o unes quantes de sorra o grava de diferent finor a través de les quals circula el fluid hom els empra sobretot per a filtrar aigua de rius o de canals, aigua carbonatada, aigua per a piscines, etc En els filtres a pressió hom impulsa el fluid, per mitjà d’una bomba, a través del medi flotant els més…
nucli
Matemàtiques
En un morfisme f entre els conjunts A i B, subconjunt de A format per tots els elements la imatge dels quals és l’element neutre de B
.
Hom sol representar el nucli d’un morfisme f amb els símbols Nuc f o bé Ker f , i segons que el morfisme sigui entre grups, entre anells o entre espais vectorials, el nucli és, respectivament, subgrup normal, ideal o subespai vectorial del conjunt A espai vectorial D’altra banda, hom pot demostrar que un morfisme f és injectiu si, i només si, el Nuc f conté com a únic element l’element neutre de A
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’…
tel·luri
Química
Element químic, de nombre atòmic 52 i símbol Te, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en…
cicle del fòsfor

Cicle del fòsfor
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cicle biogeoquímic que descriu el moviment d’aquest element a través de la litosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Les plantes dissolen formes ionitzades de fòsfor que han estat rentades de les roques i immobilitzades en el sòl, i les incorporen El pas d’aquest element pels herbívors i els carnívors és molt ràpid, i retorna al sòl per l’acció de microorganismes A diferència d’altres elements com el nitrogen, el seu pas per la litosfera i la hidrosfera és molt lent, i no es troba en quantitats significatives a l’atmosfera
senyal d’error
Tecnologia
Diferència entre el valor real donat per l’element sensitiu, corresponent a la magnitud controlada, i el valor prèviament fixat com a referència.
Aquest senyal és enviat al regulador o element adequat, per tal de modificar el valor de la magnitud en el sentit de correcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina