Resultats de la cerca

Vida Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir 1931, Albert de Courville, escrit per Francisco Elías Juntament amb F Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on installaren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax 1932, de F Elías Pare i fill també treballaren junts a Carceleras 1932, José Buchs i El hombre que se reía del amor 1932, Benito Perojo Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert 2n…

Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació

Ha fet crítica literària, artística i de teatre, i de divulgador radiofònic Com a redactor treballà al “Diari de Barcelona” i a “El Noticiero Universal” Ha escrit teatre de consum, biografies i guies itineràries en castellà En català té, en collaboració amb Lluís Elias, Romeu de 5 a 9 , amb més de mil representacions

La Conferència Episcopal Espanyola CEE elegeix com a president per als propers tres anys l’actual arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela En la mateixa sessió, l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, és elegit vicepresident de la CEE El fins ara president de la Conferència, Elías Yanes, es manté com a primer vocal de l’organisme

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a…

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias…

Es fundà l’any 1990 i organitzà diverses curses de minimotos al seu circuit Dedicat a la formació de pilots, se centra en les modalitats d’asfalt i de terra Disposa de l’escuderia Racing Du-Dux Club Ha forjat pilots com Dani Pedrosa, Toni Elias, Joan Olivé, Dani Ribalta, Raül Jara i Eva Blánquez Des del 2005 és presidit per Salvador Durà Aparici

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

Fundat el 1912 per Clementina Ribalta, que el presidí, Inés Sagnier, Carme Escubós i Rosa Elias per promoure i desenvolupar la natació entre les dones Vinculat a l’establiment dels Banys de Sant Sebastià, propietat de la família Ribalta L’any 1913 organitzà el primer campionat femení de natació, amb proves de velocitat i resistència, i instaurà la Copa Fèmina Mercè Ribalta guanyà diverses edicions També organitzà regates de vela lleugera

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71