Resultats de la cerca

Impulsor de les autopistes de peatge, fou el primer president del consell d’administració d’Autopistas Concesionaria Española ACESA La seva gestió durà fins al desembre del 1971 Durant aquesta època entrà en servei la primera autopista de peatge del país, la de Montgat-Mataró, i s’avançà en la construcció de l’A-7 Nord des de Barcelona fins a Girona Nord

Format a la Universitat de Barcelona i a l’IESE, entre el 1970 i el 1984 fou directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metallúrgic Entre el 1985 i el 2000 dirigí la Comercial DVP i és directiu de Fichet SA des del 1970, i del Grup Fichet España des del 1996, i manté vincles amb Saba, Gas Natural, Mutual Cyclops i altres empreses L’any 2002 fou escollit president de la Cambra de Comerç de Barcelona , en substitució d’Antoni Negre, i president del Consell de Cambres de Catalunya per unanimitat de les 13 cambres catalanes de comerç, càrrecs en els quals ha estat reelegit Es també…

En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’empresa familiar…

Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917…

Als dotze anys la seva família s’establí a Terrassa, on començà a treballar des de molt jove en feines diverses Juntament amb el seu pare i el seu germà Joan Lao Hernández Doña María, 1947, els anys setanta regentaren un establiment de restauració a Terrassa, el seu primer èxit empresarial El 1984 construïren a la ciutat l’hotel Don Cándido, al qual donaren el nom del pare Tanmateix, la seva fortuna prové del sector del joc, en el qual s’iniciaren el 1978 amb la fundació de CIRSA , que es convertí en una de les primeres multinacionals del sector Casat amb Roser Gorina 1986, provinent d’una de…

A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola  d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300 docents Creà…

Fill de Víctor Grífols i Lucas Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, el 1973 s’incorporà a l’empresa familiar d’hemoderivats, Grífols , de la qual fou director d’exportacions i de vendes Succeí el seu pare com a conseller delegat el 1987 i continuà l’expansió començada pel seu pare, que convertí la companyia, gràcies a la implantació internacional i a l’adquisició o a la participació en empreses del sector, sobretot als Estats Units, en una de les primeres a escala mundial Des del gener del 2017, que el seu fill Víctor Grífols i Deu Barcelona 1976 i el seu…

El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu càrrec de l’empresa i…

El seu pare, Josep Maria Vall i Companys , i el seu oncle Antoni Vall i Companys , adquiriren el 1956 la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que es convertí en el Grup Vall Companys, un dels primers grups agroalimentaris de l’Estat espanyol El 2001 comprà la participació dels seus cosins Ramon i Josep Maria Vall i Pla  i restà com a president i propietari únic Des d'aleshores intensificà la integració en el sector dels productes carnis Poc abans de morir, el 2015, transferí la totalitat de les accions del seu hòlding patrimonial, Inversions Fenec, de…