Resultats de la cerca

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques de factura neoclàssica, com Cleopatra 1791, La Florentina 1792, Florinda 1792 i La Isabela representada a València, i d’un Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo 1795 Escriví diverses poesies, també en castellà, la majoria per encàrrec de corporacions locals Collaborà al Diario de Valencia  1790-91

Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària

Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970

Durant la guerra de Secessió construí, per encàrrec del govern de la Unió, set canoners de 600 tones, i alhora habilità 25 vaixells per a finalitats militars Constructor d’un gran pont d’acer sobre el riu Mississipí a l’altura de Saint Louis 1867-74, la seva fama ha restat vinculada al canal navegable que obrí al sud de l’embocadura del Mississipí, obra que permeté la conversió en port de mar de la ciutat de Nova Orleans

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra

Filla de Ban Biao i germana de l’historiador Ban Gu   Collaborà amb aquest darrer en la redacció del Han shu i, mort Ban Gu, conclogué l’obra, per encàrrec de la cort Escriví també poemes i l’opuscle Nü jiao ‘Consells a les dones’, la influència del qual en l’educació tradicional perdurà fins al segle XX És famosa també una petició a l’emperador per al rellevament del seu germà, el general Ban Chao

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Fou publicada per Edicions Aram com a encàrrec de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Joan Carles Tomasi en fou el coordinador general A partir de l’abril del 1984 se’n feu càrrec exclusivament Edicions Aram per desavinences amb la federació Alguns dels seus collaboradors foren Manuel Vázquez, Manuel Pomares, Manuel Alonso, Xavier Sagués, Nil Bohigas o Toni Garcia, entre d’altres Adaptà els continguts a les noves modalitats dels esports d’aventura