Resultats de la cerca

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948

Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària

Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970

Durant la guerra de Secessió construí, per encàrrec del govern de la Unió, set canoners de 600 tones, i alhora habilità 25 vaixells per a finalitats militars Constructor d’un gran pont d’acer sobre el riu Mississipí a l’altura de Saint Louis 1867-74, la seva fama ha restat vinculada al canal navegable que obrí al sud de l’embocadura del Mississipí, obra que permeté la conversió en port de mar de la ciutat de Nova Orleans

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra

Filla de Ban Biao i germana de l’historiador Ban Gu   Collaborà amb aquest darrer en la redacció del Han shu i, mort Ban Gu, conclogué l’obra, per encàrrec de la cort Escriví també poemes i l’opuscle Nü jiao ‘Consells a les dones’, la influència del qual en l’educació tradicional perdurà fins al segle XX És famosa també una petició a l’emperador per al rellevament del seu germà, el general Ban Chao

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc