Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Junta Suprema de Vigilància
Organisme creat a Barcelona (10 d’octubre de 1841) pels progressistes més destacats de l’ajuntament i la diputació davant la revolta dels moderats iniciada per O’Donnell a Pamplona.
Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre
Juan Antonio Ribera
Pintura
Història
Pintor d’història i de retrats castellà.
Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid
Pere Berneç
Arts decoratives
Argenter, possiblement anglès, actiu a València i al Principat entre el 1345 i el 1399.
Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…
Pere Queixal
Cristianisme
Abat de Poblet (1526-31), visitador (1527) i comissari general de l’orde del Cister (1529).
Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí
Pierre Lescot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics
Societat fundada el 1820, les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G.Oronoz.
Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières
Giovanni Vitelleschi
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític italià.
De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina